Una important àrea de les recerques se centra en les estructures que estaven sent restaurades durant l’erupció.
Algunes de les pintures antigues danyades van poder ser cobertes amb nous frescs, i s’utilitzen moderns instruments per analitzar les pintures ocultes.
Encara que la ciutat de Pompeia s’ha conservat en un estat envejable sota la capa de cendres, cal tenir en compte que durant l’erupció els edificis van viure un fenomen molt semblat a un bombardeig, motiu pel qual la majoria de les teulades es van enfonsar i moltes edificacions grans es van trobar greument arruïnades.
Durant les excavacions, ocasionalment eren trobats buits en la cendra que havien contingut restes humanes.

En 1860, l’arqueòleg italià Giuseppe Fiorelli va suggerir emplenar aquests buits amb guix, obtenint així motlles que mostraven amb gran precisió l’últim moment de la vida dels ciutadans que no van poder escapar a l’erupció.

• Els que estaven prop del mar no es va cremar, sinó que es va carbonitzar.
• Embarcadors: Amb el xoc tèrmic, els Teixits es van evaporar, el cervell va bullir i va esclatar. Es van trobar 300 esquelets d’homes, dones i nens.

En alguns d’ells l’expressió de terror és clarament visible. Uns altres s’afanyen per tapar la seva boca o la dels seus sers estimats amb mocadors o vestits tractant de no inhalar els gasos tòxics, i algun s’aferra amb força a les seves joies i estalvis.

Tampoc falta qui va preferir estalviar-se el turment llevant-se la vida, conservant-se el seu cos al costat de petites ampolletes que contenien verí. Els gossos guardians segueixen encadenats a les parets de les cases dels seus amos.
El nombre actual de víctimes detectades és d’unes 2000, i és d’esperar que apareguin moltes més en les parts de la ciutat que encara no han estat excavades.