PRESTATGERIA DIGITAL

S´ha creat un nou espai, per editar les vostres publicacions.

Aquest espai permet deixar els nostres treballs a internet i que altres persones el puguin consultar .

Si heu fet un text i voleu que es publiqui podeu posar-lo al nostre espai de la prestatgeria digital i una vegada validad es podrà consultar.

Per accedir a la prestatgeria digital: aneu a la part dreta del bloc, i dins l’apartat  llista de blocs trobareu “PRESTATGERIA DIGITAL“.

Sense títol

El sol s’enfila
cap el sol ennuvolat
besant les teulades
de la immensa ciutat.
Un savi l’albira
a dalt d’un  terrat
i se’l queda mirant
suaument encantat.
El sol travessa
el cel ennuvolat
i quan vau que el miren
de por s’ha entelat.
El savi, inclinant-se,
anota admirat
en un planisferi
el canvi observat

Adrià Porta

Oda a Espanya

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill

que et parla en llengua – no castellana;

parlo en la llengua – que m’ha donat

la terra aspra:

en’questa llengua – pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries – i els teus records,

records i glòries – només de morts:

has viscut trista.

Jo vui parlar-te – molt altrament.

Per quE vessar la sang inútil?

Dins de les venes – vida és la sang,

vida pels d’ara – i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies – a morts els fills,

te satisfeies – d’honres mortals,

i eren tes festes – els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens

dels fills que duies – a que morissin:

somrients marxaven – cap a l’atzar;

i tu cantaves – vora del mar

com una folla.

On són els barcos? – On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

tot ho perderes, – no tens ningú.

Espanya, Espanya, – retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;

que el plô et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc,

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Joan Maragall