El sol s’enfila
cap el sol ennuvolat
besant les teulades
de la immensa ciutat.
Un savi l’albira
a dalt d’un terrat
i se’l queda mirant
suaument encantat.
El sol travessa
el cel ennuvolat
i quan vau que el miren
de por s’ha entelat.
El savi, inclinant-se,
anota admirat
en un planisferi
el canvi observat
Adrià Porta
ai adria tu as currat =))) nu se m aabia
akudit paxa mai per aki i mira buii me pxat
i ja k sok la priemra =))) ps koment …
dew
M’agrada el poema no l’autor ! jeje
Felicitats Adrià! continua treballant que això de la poesia sembla que et va bé.
Neus
He de reconeixer que està b (tot i no haver-me’l llegit hihi, però pel k veig els comentaris diuen que esta força b opino igual. =). )
Tot i aixo n’estic segura d k jo o faria molt millor!!
(que egoista ke soc no?) xD
B, K us vaigi molt b a tots.