Segons el gran científic Albert Einstein “la ciència descobreix el llenguatge de Déu”. Filosofs racionalistes cristians com Leibniz diuen el mateix, que les lleis de la natura són el “costum de Déu”. L’acció divina en el món apareix d’una forma constant, a la que anomenem “Llei científica”. I en l’islam veiem que l’Alcorà diu que és Déu o Al·là qui fa que les coses passin, les lleis científiques són les “sunnatallah”, que vol dir ‘el costum de Déu’. Déu actua en tot l’univers constantment, d’una manera invariable que apareix com a Llei, creant i recreant constantment tots els fenòmens. Per exemple, el verset següent parla del dia i de la nit, de la vida i de la mort com a efectes d’aquesta acció constant:

Tu fas que la nit entri en el dia i que el dia entri en la nit. Tu treus al viu del mort i al mort del viu. Tu proveeixes sense mesura a qui vols. (Alc., 3:27).