Heràclit de Èfes (s. V-VI a.c.)

 

La idea del canvi continu

Heràclit creia en un món en canvi constant. Segons ell, totes les coses es mouen, estan en una constant transformació. Comparava aquest fluxe constant amb un riu: no ens podem banyar dues vegades en el mateix riu, ja que canvia constantment i ja no és el mateix.

La unitat de totes les coses

Segons Heràclit la pluralitat total de totes les coses forma un tot coherent, una “Unitat”. En apariènça les coses del món estan separades, però per sota d’aquesta separació que veiem a la superfície hi ha una unitat.

Els parells d’opostos

Segons Heràclit el món està format per parells de opostos, els quals formen una unitat i pluralitat. És a dir, els parelles d’opostos (dia-nit, etc.) apareixen separats i independents, però en realitat estan connectats entre ells i depenen mutuament, i sense un no entendriem l’altre. Per exemple, si sempre fos de dia no entendriem què vol dir “dia”. Si entenem el concepte de “dia” és per què el podem contrastar amb el de “nit”. Igualment amb els altres opostos (salut, malaltia, etc.)

Heràclit deia que hi havia una tensió entre els opostos que mantenia el món en equilibri. Per explicar-ho feia servir la imatge d’un arc o una lira, que està equilibrada gràcies a la tensió oposada exercida pels braços de l’instrument.

Si no hi hagués equilibri entre els opostos, per exemple si la nit sobrapassés al dia, etc, el món es destruiria.

Déu

Déu està per sobre dels opostos, no té opost, i per això no es veu. Per Heràclit Déu era la suma de tots els parells d’opostos. Era l’element connectiu.

Etica:

Sentències: ‘conèixet a tu mateix’

‘Res en excés’.

“Em vaig buscar a mi mateix”

“S’ha d’extingir la insolència més que un incendi”.

“Totes les lleis humanes estan nutrides per una de sola, la divina.