Centre d'Educació Especial l'Àngel (Amposta)

Hi havia una vegada una noia molt somiadora que es deia Arantxa. Una nit quan feia rato que dormia va començar a somiar amb un cavall. Sempre somiava amb el mateix cavall. Era gran i de color blanc. Però cada nit li passava una cosa diferent.

Aquella nit el cavall anava trotant molt ràpid per les muntanyes. Anava així perquè buscava a Café, un cavall amic seu amb el que volia anar a passejar tots junts. El va trobar al riu bevent aigua molt fresca. Quan el va trobar van marxar tots dos al bosc i allí van sopar sota la llum de la lluna plena. Després se’n van anar cadascú a la seva casa a dormir.

Pel matí Arantxa es va despertar i es trobava cansada. Sempre que somiava amb el cavall blanc s’aixecava molt cansada. Va posar-se a esmorzar el bocata que va preparar-se. Aquell dia l’havia fet molt gran ja que es va aixecar amb molta gana. Després es va preparar per a marxar a l’escola. Les hores li passaven molt lentes ja que lo que ella volia era que arribés la nit per a tornar a somiar amb el cavall.

Al ratet de dormir ja va tornar a somiar amb el cavall blanc. Aquest cop estava a prop del riu i anava a beure aigua. Quan es va posar a beure va reconèixer la seva cara  reflexada a l’aigua i quina sorpresa va tenir. Ara sabia que el cavall i ella eren lo mateix i ara entenia que sempre estes cansada i amb ganes de somiar.

Hi havia una vegada un robot que va anar a la platja a pescar. De sobte se li va apareixer un drac gegant. El robot que es deia Andreu es va treure un arma que portava amagada a la seva motxila i va lluitar amb el drac. Com que no podía guanyar-lo va marxar corrents cap a la seva granja abans que se’l menges.                                                                                                                                                     La seva mare en veure’l arribar d’aquelles maneres va pensar que pasava algo molt dolent i va tancar a tots els animals de la granja a l’estable amb clau. I ells dos van pujar a dalt del cotxe i van anar a buscar ajuda a la policía.

La policía no els creu  i contracten una banda per a fer fora el drac a pedrades. El drac marxa amb la cua entre les cames i fan una festa per a celebrar-lo.

Hi havia una fruita que estava desperta al fruiter. La resta de fruites estaven dormides. La fruita que estava molt avorrida va començar a fer soroll però no es despertaven. Després es va posar a cantar però continuaven dormint i llavors es va posar a cridar. Ara si que les va despertar.

Totes estaven enfadades ja que volien dormir més i la van llençar a terra. Quina temor va passar quan baixava cap a terra. Rodolant rodolant arriba a la porta de la cuina. Tot i que estava trista, es va posar a ballar perquè així li passaria la por. Després va començar a tenir fred i es va anar a tapar amb una servilleta i allí es va quedar adormida.

Quan es va despertar va veure que un plàtan havia caigut i li havia fet un besito. Llavors, va tornar a la cuina rodolant i saltant i va mirar com la resta de les fruites estaven descansant al fruiter. El plàtan li va dir que la resta estaven enfadades perquè ella les havia molestat.

Llavors la poma es va adonar que s’havia passat i els ho va demanar disculpes pel que havia fet i es va proposar de què no tornaria a passar, perquè quan les fruites dormen se’ls ha de deixar descansar.

Havia una vegada un gat que li deien “Miau” , que vivia en una granja amb d’altres animals com un gall, un gos, un ànec i un porc. El que més li agradava era jugar amb els altres animals a “corre que te pillo”.

Un matí mentre jugava, va entropessar en una branca que havia caigut de l’arbre del jardí, pel fort vent que bufà aquells dies. Al caure a terra va sentir un mal horrible a la pota dreta del davant. Va dir: –  ai ! de mi,  – Què faré si me l’he trencada?   – Podré tornar a caminar ? – Qui em cuidarà?…

Els altres animals , volien ajudar-lo, però no sabien com fer-ho. Van pensar d’avisar al granger per a què el portés al veterinari. El senyor granger es trobava a dintre de casa seva fent la migdiada i no se n’enterava de res. Per despertar-lo van decidir de cantar-li una cançó molt fort, es van posar baix de la finestra de la seva habitació , al cap d’una estona es van cansar perquè el granger no se n’enterava de res. Aquest cop van pensar en tirar-li pedretes al vidre, però ni cas. Al porc se li va ocórrer de buscar un instrument de música que tenien per l’estable i tocar-li a la vora de la finestra. Van agafar una trompeta i la va tocar l’ànec amb el seu bec. Com va sonar molt i molt fort, aquest cop si que es va despertar, tot assustat pel fort soroll.

Al veure al gat malferit el va portar al centre veterinari més proper i allí el van operar de la cama trencada, li van embenar i va fer un mes de repòs. Al cap d’unes setmanes ja tornava a estar en forma i podia tornar a jugar amb els seus amics. I vet aquí un gat , vet aquí un gos aquesta història ja s’acabat.

Marinette té una amiga que és diu Alya.  I Adrien té una novia que és Chloe Bonjuar. L’ amic d’Adrien és Nino. Tots van a la mateixa escola a estudiar. És un institut. La senyoreta es diu Bustier.

Marinette, Adrien, Alya, Nino, Chloe, Sabrina, Kim, Max, Juleka, Rose i Alix , tots són companys de classe. Estudien llengua, matemàtiques, van al pati, juguen a bàsquet….. i sempre quan acaben lo pati marxen a dinar a casa.

Dinen arròs tres delícies amb atun , pollastre a la cassola i de postre pera. Es renten les dents i marxen cap a l’escola un altre cop per a estudiar medi. Quan sona el timbre se’n van cadascú cap a casa seva.

Miren la televisió, juguen amb la tablet, escolten música al youtube i surten a sopar quan els criden els pares. Sopen macarrons amb formatge i un kiwi. Es renten les dents i van a dormir.

Un drac que caminava pel costat del riu, va caure a l’aigua.  Com no es podia aixecar perquè s’havia fet mal al peu amb una pedra va començar a plorar. El Gerard que estava a l’hort ajudant al seu pare el va escoltar i se’n va anar a ajudar-lo.

Va trobar el drac allí baix.  Estava molt enfadat perquè no podia sortir del riu. El Gerard que era un nen molt espavilat va marxar a demanar ajuda al pare. Tots dos tenen la idea d’agafar el tractor i una corda per a poder rescatar-lo.

Lliguen la corda al tractor i després lliguen al drac amb la corda. Engeguen el tractor i poc a poc comença a aixecar al drac fins que el salven. El deixen al remolc i el porten al veterinari. Es van fer tan amics que el drac no volia marxar del seu costat  i  van viure tots junts.

Havia una vegada uns xiquets que van anar a passar el dia a la platja amb les seves mares. Era un dia d’estiu i feia molt bo, la mar estava tranquil·la i estava plena de gent. Com estaven molt a gust i contents jugant a dintre de l’aigua , no es van adonar que es va fer el migdia i que les seves mares els estaven cridant per sortir a dinar. La mare d’una nena que li deien Maria va tindre que entrar a la mar per fer-los sortir a dinar. Mentre sortien Joan, un nen molt valent i molt simpàtic es va adonar que va trepitjar alguna cosa de metall amb el peu. La curiositat per saber que era li va fer que s’aturés i rasqués amb les mans a la sorra per veure que era. Es va quedar bocabadat quan va veure que havia trobat una capsa d’or. De seguida va sortir a fora i la va ensenyar a la seva mare. Aquesta la va obrir i va veure que estava plena de monedes i joies d’un gran valor. Es van posar tots molt contents perquè volien repartir-se el botí entre tots. Cadascun d’ells es va comprar una cosa que li feia molta il·lusió.

Hi havia un lleó dormint a la selva i se va despertar. I es va posar a caminar molt de pressa perquè feia tard a la feina. Al final es va posar a córrer molt fins arribar a la porta de la cova que li feia de despatx. Allí mateix es va trobar una serp que no el deixava passar. La serp el venia a buscar perquè tenia un problema molt gran i ell era lo rei de la selva i l´havia d’ajudar perquè era el jefe.

La serp volia anar a la muntanya que estava a l’altre costat del riu a veure al seu germà que ha tingut un bebè i  no sap nedar. Lo lleó li diu que se’n torni a casa i que vingui per la tarda que li donarà la solució al problema. I així el lleó es tanca a pensar al seu despatx però com és molt gandul es queda dormit.

Després de dinar torna la serp  a buscar la solució però es troba al lleó roncant molt fort .La serp s’enfada moltíssim i s’embolica a les potes del lleó fins que el lliga tot. Quan es desperta i veu que no es pot moure ràpidament es posa a treballar. I de seguida  se li encén la bombeta del cap que vol dir que està pensant.

Li diu que li demani al cocodril del riu que si la pot pujar a dalt l’esquena i així passarà el riu com si anés en barca. Dit i fet. Lo cocodril que era molt bon amic la va carregar i tots junts van passar a l’altre costat del riu. La serp va conèixer per fi al seu nebot i es va posar molt contenta. I el lleó ja no es va dormir més a la feina.

Autors: Ana Foz, Arantxa Herraiz, Llum Serra, Gerard Felipo, Lorena Ortiz, Elias El Hadri, Absar Asif i Nerea Navarro.