Havia una vegada un gat que li deien “Miau” , que vivia en una granja amb d’altres animals com un gall, un gos, un ànec i un porc. El que més li agradava era jugar amb els altres animals a “corre que te pillo”.
Un matí mentre jugava, va entropessar en una branca que havia caigut de l’arbre del jardí, pel fort vent que bufà aquells dies. Al caure a terra va sentir un mal horrible a la pota dreta del davant. Va dir: – ai ! de mi, – Què faré si me l’he trencada? – Podré tornar a caminar ? – Qui em cuidarà?…
Els altres animals , volien ajudar-lo, però no sabien com fer-ho. Van pensar d’avisar al granger per a què el portés al veterinari. El senyor granger es trobava a dintre de casa seva fent la migdiada i no se n’enterava de res. Per despertar-lo van decidir de cantar-li una cançó molt fort, es van posar baix de la finestra de la seva habitació , al cap d’una estona es van cansar perquè el granger no se n’enterava de res. Aquest cop van pensar en tirar-li pedretes al vidre, però ni cas. Al porc se li va ocórrer de buscar un instrument de música que tenien per l’estable i tocar-li a la vora de la finestra. Van agafar una trompeta i la va tocar l’ànec amb el seu bec. Com va sonar molt i molt fort, aquest cop si que es va despertar, tot assustat pel fort soroll.
Al veure al gat malferit el va portar al centre veterinari més proper i allí el van operar de la cama trencada, li van embenar i va fer un mes de repòs. Al cap d’unes setmanes ja tornava a estar en forma i podia tornar a jugar amb els seus amics. I vet aquí un gat , vet aquí un gos aquesta història ja s’acabat.