Deures

És una de les primeres vegades que ens posen deures d’ informàtica. Hem d’escriure un petit article al nostre bloc.

Som dilluns dia8 i el divendres anirem al parc Nou.

El dimarts dia 9 anem al teatre a veure “Roobin Hood”.

Espero que els deures estiguin bé.

Fins quan ens veiem.

Vull afegir que per aquesta setmatna tenim molts d’ examens,  cinc per ser exactes.

També estem fent un torneig de futbol a l’ hora de menjador i el nostre equip que esta format per sis persones: en MARC,l’ IVAN.V,l’IVAN.I,l’ANAIS, en PAULÍ I JO va primer.

Ens portem  sis punts de diferència amb el segon.  Tenim 16 punts,  el segon 12 i el terçer cap punt o sigui O.

ADÉU. SÓC en Jaume

Càmara

El dijous passat la senyoreta Neus ens va dir que el dia 11de novembre ens explicaria com s’utilitzen dos tipus de càmeres, i que ens podríem fer fotos.

També ens va explicar  com es poden descarregar les fotos a l’ordinador i moltes altres coses.

Adéu, fins un altre.

Heydi

ELS PRIMERS DIES A L’ESCOLA

Hola em dic Aniol aquests dos dies a l’escola no he notat molta cosa nova. Som els meteixos de sempre excepte la nena nova que es diu Ahlem.  És de Melilla. Espero divertirme 😎
Hola em dic Huseni i aquests primes dies m’han agradat perquè les classes són diferents i hi ha  professors nous i nens nous.  Espero divertirme.

Hola sóc l’Ahlem.  Jo i la meva germana som noves a l’Escola Llar, però aquest dos dies m’ho he passat molt bé.  Tots els meus companys són simpàtics i el mestre es diu Pep.

Espero que aquest curs sigues divertit.

Hola, sóc la Cristina i aquest any espero que sigui divertit. Des del primer dia he conegut a una companya nova.  És molt simpàtica. Espero aprendre coses noves.

Hola soc l’Eduard i he començat sisè. Aquests dos dies han estat divertits, sobretot a l’hora del pati perquè hem fet partits de futbol  contra 5è.

Hola sóc la Fatu i aquest curs ha vingut una compaña nova . És simpàtica i estic

molt orgollosa de conèixer-la. En Pep m’ha ajudat molt a fer les restes portant.

Hola sóc la Manpreet i aquest curs m ‘agrada molt. Estem fent moltes coses.  Ha vingut una companya nova a la clase. És de Marroc. És molt amable amb tothom.És diu Ahlem.

Hola,  jo sóc la Hawa i aquest curs desitjo estudiar més.  També tinc una amiga que es diu Ahlem i és molt intel·ligent.

Hola sóc la Mar. El que més m`ha impressionat a estat el despatx de la consergja, perquè l’han pintat tot de color lila !

Hola sóc en Jaume. El que m’ha impressionat més és que ha vingut una nena nova que es diu Ahlem. També ha marxat la Bintu. Hi ha hagut molts canvis a l’ escola i espero que a tots ens vagi molt bé aquest curs.

Hola sóc l’Anais. Aquest any espero que sigui divertit com l’any passat. A vingut una nena nova que és diu Ahlem.


ELS DE 5è ANEM A LA CAÇA DEL MOSQUIT TIGRE

mosquito_tigre2.jpg

El dia 4 de març d’aquest curs, va venir a la nostra escola una professora, Sara, per impartir-nos una xerrada sobre “el mosquit tigre”.
Va iniciar l’explicació informant dels mosquits en general  i, més en concret, sobre aquesta espècie detectada fa un any a Catalunya. Aquest mosquit és originari del sud-est asiàtic.
Ens va donar molta informació, ens va explicar que ponen els ous a prop de l’aigua (uns 300) i quan plou, el nivell d’aigua augmenta i els ous inicien la seva vida que passa per quatre fases: ou, pupa, larva i mosquit.
Tenen dues ales, les seves potes són ratllades blanc i negre, el cap també és ratllat i la seva mida oscil·la dels 5 als 10 mm.
Només piquen les femelles. Quan estan dins l’aigua respiren per un sifó que ells mateixos es fabriquen. Quan les larves surten de l’aigua s’han convertit en mosquit i ja estan llestos per a fer la vida a l’exterior.
Tenen dues antenes, una per detectar el diòxid de carboni i l’altra per saber la temperatura.
Les seves picades són molt doloroses, ens injecten una miqueta del seu fluid salival causant inflamació que dura més d’un mes.
Són transmissors de malalties. Si piquen a una persona malalta i després ens piquen a nosaltres, ens passen la malaltia.
Són molt resistents als pesticides; per tant, són difícils de controlar.
Un nostre company cubà, en Chris, ens va explicar que al seu país el tenen controlat gràcies a unes brigades anomenades “Aedes Eaegypti“ que revisen exhaustivament casa per casa evitant la seva propagació i que l’exterminen, si cal, fumigant les zones infestades.
Ens han conscienciat que no podem tenir al nostre jardí dipòsits amb aigua estancada, que els hem de tapar amb teles mosquiteres i que, si en volem tenir, caldrà que li posem un peix vermell perquè es mengi els seus ous o les larves i no arribi mai a mosquit.
D’aquí a un mes anirem a recollir aigua a la riera de Riudaura, la posarem en uns recipients que la Sara ens va donar, i ella se’ls emportarà a Girona per observar i descobrir si en aquest indret ha arribat l’empipador, el molest i el tan temut “MOSQUIT TIGRE”
La xerrada ens va agradar molt. Hem après un munt de coses que ben segur explicarem als nostres pares i avis.

JUDIT A., LÀIA A., DANIEL B., MARC G., HAITHEIM, CHRIS L., GEMMA P.

Via Annia (Via romana de Capsacosta)

Els alumnes de cinquè i sisè us convidem a visitar la Via Ànnia. És una via secundària de la Via Augusta ,construïda pels romans ara fa  més o menys  2000 anys per poder traslladar minerals, sal, ramats, fer passar les tropes, des de  Cadis fins a  Roma.
El dia 17 de novembre de 2008, amb la motxilla a l’esquena varem pujar a l’autobús que ens va deixar a prop de Sant Pau de Seguries i de baixada varem seguir a peu tota la via Romana fins a Sant Salvador de Bianya.
El dia va ser fantàstic, molt bo per a caminar. El paisatge pintat de marró, ocre i vermell era immillorable.
La veritat, el camí era força pendent i més d’un va anar de culs a terra però no quedava més remei que aixecar-se i continuar.
Els monitors que ens van acompanyar aturaven la marxa per tal d’observar les pedreres d’ on s’extreien els blocs de pedra per construir la Via. També varem poder observar les roderes, senyals que deixaven els carros a mesura d’anar-hi passant, els carreus i els pilons guarda-rodes.
Ens va sorprendre molt veure uns murs de contenció tan alts i les pedres aguantades unes amb les altres i sense ciment.
A la calçada s’hi distingien l’empedrat, els graons, els pilons guarda-rodes…
Aquells romans eren molt espavilats i feien servir 4 sistemes diferents per desguàs de les aigües de pluja: les cunetes, els graons, les clavegueres i els empedrats.
La veritat és que varem aprendre molt i ens van quedar ganes de tornar-hi amb els nostres pares.
Si viviu a Olot o a les seves rodalies us aconsellem que feu aquest itinerari. Gaudireu d’allò més i ben segur que caminant per aquest lloc us posareu a la pell dels nostres avantpassats i qui sap si topeu amb algun fantasma despistat.