Author Archives: cserra23

VISITEM LA DEPURADORA

El proper dia 18 de novembre, els alumnes de cinquè, sortirem de l’escola per anar a visitar l’EDAR (estació depuradora d’aigües residuals).

Cada un de nosaltres, a casa,  hem buscat

informació a internet i l’hem portada a la classe.

El divendres de 4 a 5 vàrem fer el buidatge d’aquesta informació i a la pissarra hi vàrem escriure un mapa conceptual.

A l’aula hem muntat un mural per treballar el vocabulari, els tipus de depuradores, l’esquema d’una depuradora, i les fotografies.

Divendres ens asseurem davant del mural i cada un de nosaltres donarà una informació sobre el tema.

Properamen us ensenyarem les fotografíes de la visita

AIGÜES RESIDUALS

ELS DE 5è ANEM A LA CAÇA DEL MOSQUIT TIGRE

mosquito_tigre2.jpg

El dia 4 de març d’aquest curs, va venir a la nostra escola una professora, Sara, per impartir-nos una xerrada sobre “el mosquit tigre”.
Va iniciar l’explicació informant dels mosquits en general  i, més en concret, sobre aquesta espècie detectada fa un any a Catalunya. Aquest mosquit és originari del sud-est asiàtic.
Ens va donar molta informació, ens va explicar que ponen els ous a prop de l’aigua (uns 300) i quan plou, el nivell d’aigua augmenta i els ous inicien la seva vida que passa per quatre fases: ou, pupa, larva i mosquit.
Tenen dues ales, les seves potes són ratllades blanc i negre, el cap també és ratllat i la seva mida oscil·la dels 5 als 10 mm.
Només piquen les femelles. Quan estan dins l’aigua respiren per un sifó que ells mateixos es fabriquen. Quan les larves surten de l’aigua s’han convertit en mosquit i ja estan llestos per a fer la vida a l’exterior.
Tenen dues antenes, una per detectar el diòxid de carboni i l’altra per saber la temperatura.
Les seves picades són molt doloroses, ens injecten una miqueta del seu fluid salival causant inflamació que dura més d’un mes.
Són transmissors de malalties. Si piquen a una persona malalta i després ens piquen a nosaltres, ens passen la malaltia.
Són molt resistents als pesticides; per tant, són difícils de controlar.
Un nostre company cubà, en Chris, ens va explicar que al seu país el tenen controlat gràcies a unes brigades anomenades “Aedes Eaegypti“ que revisen exhaustivament casa per casa evitant la seva propagació i que l’exterminen, si cal, fumigant les zones infestades.
Ens han conscienciat que no podem tenir al nostre jardí dipòsits amb aigua estancada, que els hem de tapar amb teles mosquiteres i que, si en volem tenir, caldrà que li posem un peix vermell perquè es mengi els seus ous o les larves i no arribi mai a mosquit.
D’aquí a un mes anirem a recollir aigua a la riera de Riudaura, la posarem en uns recipients que la Sara ens va donar, i ella se’ls emportarà a Girona per observar i descobrir si en aquest indret ha arribat l’empipador, el molest i el tan temut “MOSQUIT TIGRE”
La xerrada ens va agradar molt. Hem après un munt de coses que ben segur explicarem als nostres pares i avis.

JUDIT A., LÀIA A., DANIEL B., MARC G., HAITHEIM, CHRIS L., GEMMA P.

Via Annia (Via romana de Capsacosta)

Els alumnes de cinquè i sisè us convidem a visitar la Via Ànnia. És una via secundària de la Via Augusta ,construïda pels romans ara fa  més o menys  2000 anys per poder traslladar minerals, sal, ramats, fer passar les tropes, des de  Cadis fins a  Roma.
El dia 17 de novembre de 2008, amb la motxilla a l’esquena varem pujar a l’autobús que ens va deixar a prop de Sant Pau de Seguries i de baixada varem seguir a peu tota la via Romana fins a Sant Salvador de Bianya.
El dia va ser fantàstic, molt bo per a caminar. El paisatge pintat de marró, ocre i vermell era immillorable.
La veritat, el camí era força pendent i més d’un va anar de culs a terra però no quedava més remei que aixecar-se i continuar.
Els monitors que ens van acompanyar aturaven la marxa per tal d’observar les pedreres d’ on s’extreien els blocs de pedra per construir la Via. També varem poder observar les roderes, senyals que deixaven els carros a mesura d’anar-hi passant, els carreus i els pilons guarda-rodes.
Ens va sorprendre molt veure uns murs de contenció tan alts i les pedres aguantades unes amb les altres i sense ciment.
A la calçada s’hi distingien l’empedrat, els graons, els pilons guarda-rodes…
Aquells romans eren molt espavilats i feien servir 4 sistemes diferents per desguàs de les aigües de pluja: les cunetes, els graons, les clavegueres i els empedrats.
La veritat és que varem aprendre molt i ens van quedar ganes de tornar-hi amb els nostres pares.
Si viviu a Olot o a les seves rodalies us aconsellem que feu aquest itinerari. Gaudireu d’allò més i ben segur que caminant per aquest lloc us posareu a la pell dels nostres avantpassats i qui sap si topeu amb algun fantasma despistat.

RISOTERÀPIA (TERÀPIA DE RIURE)

Enguany els alumnes de Cicle Superior hem participat en una activitat molt divertida i aconsellable.
Els dies 19 i 20 de novembre d’aquest curs una monitora ens va preparar un seguit d’activitats i jocs per tal d’aconseguir fer-nos perdre la vergonya, divertir-nos, aparcar el sentit del ridícul, fer-nos brollar la rialla i el bon humor.
Al principi tots ens miràvem de reüll però ben aviat les rialles es contagiaven i fins i tot n’hi havia que ploraven de tant riure.
Vàrem aconseguir perdre la vergonya i la timidesa, ens sentírem més relaxats, tranquils i feliços. Per un moment oblidàrem els nostres mal rotllos.
Hem après que la rialla facilita la comunicació i l’amistat.
La rialla és vida, ens dóna energia i diuen que és bona per estar més sans.
Hem proposat a les nostres tutores poder repetir aquesta activitat que sens dubte us aconsellem.
Si voleu saber com es va desenvolupar us proposem fer una ullada a les fotografies que vàrem tirar.