“És l’hora de fer música ho passarem bé” és el primer vers de la cançó que ballem per començar les sessions de música.
Una frase molt premonitòria.
La capsa de cançons és plena d’objectes que van variant al llarg del
curs. Cada objecte va associat a una cançó. El nen o nena treu un dels
objectes, “què deu ser?” “per a què serveix?” “quin cançó cantarem?” “Un
paraigües? Doncs tots a cantar el tipi tipi tap!”
El conte de l’Stradivarius el vam explicar el primer dia. Us en farem
cinc cèntims.
L’Stradivarius
és una fada que viu al país de Melodia. Al país de Melodia hi ha dos turons,
amb dos castells i dos rei. Un és el rei del so i l’altre és el rei del
silenci. Junts fan la música que sona sempre a Melodia. Però l’Esvalot és un
dimoniet molt entremaliat. Li encanta fer xivarri, trencar coses i el
desgavell. Com més soroll, més gran es fa l’Esvalot i aviat al país de Melodia
hi ha un gran esvalot. L’Stradivarius preocupada amb tant de rebombori pensa la
manera per tornar la tranquil·litat a Melodia. Comença a entonar una cançó molt
dolça i de seguida l’Esvalot es comença a fer petit, petit. Tan petit que al
final gairebé no es veu i ha de marxar de Melodia. Però compte! Diuen que l’han
vist prop de l’escola del Pla de l’ametller.
Quants instruments! Què deu ser això? A poc a poc n’aprenem el nom i
juguem a tocar-los imitant els moviments.
Per acabar la sessió, res com relaxar-nos amb una música i un ambient tranquil.
Tanquem els ulls i notem el tacte suau d’un mocador de seda o d’una ploma.
Sovint ens acompanya la música d’un músic i compositor contemporani,
Ludovico Eiunadi. Escolteu una de les seves cançons
