Els/les nens/es de sisè s’acomiaden de l’escola El Dofí

HIKMAT “LA MEVA VIDA A L’ESCOLA EL DOFÍ”
Em dic Hikmat i tinc 11 anys. Us vull parlar d’una cosa que m’ha encantat, i és l’escola el Dofí, segons el que em diuen, hi ha unes altres escoles que són horribles, però jo els hi dic, que l’escola el Dofí és la millor escola que algú pot tenir.
Quan vaig arribar tenia 4 anys, vaig entrar a p-4, perquè no vaig trobar plaça, però m’era igual, perquè jo volia venir a l’escola el Dofí i així va ser.
El primer dia em vaig sentir amb molta vergonya, perquè no coneixia ningú, però, a l’instant,vaig fer amigues i amics. La primera va ser la Berta, el primer dia vam fer una fitxa i jo no sabia escriure el meu nom, però la Berta em va ajudar.
A l’escola em vaig sentir molt contenta, perquè ja anava a l’escola que volia, també feliç,amb ganes de jugar i estar amb els meus amics.
Els meus amics són molt bons, fan bromes, són divertits,sempre que estàs trist et consolen et fan canviar de cara a l’instant,t’ajuden …És una de les coses que més m’agrada de l’escola,perquè estàs amb els amics i t’ho passes molt bé.
Els professors em van tractar bé I encara ho segueixen fent. També m’agraden els professors que tinc, perquè són amables i simpàtics. Si et passa alguna cosa pots comptar amb ells, els tinc molta confiança, com els meus amics.
Em serà molt difícil acomiadar-me dels meus amics, professors i de l’escola. Segurament l’últim dia d’escola ploraré molt.

“La meva estada al Dofí”
En entrar a aquesta escola,ja em va donar bona sensació,no sé m’imagino que devia ser que el fet que fos petita, acollidora i que tothom era molt simpàtic ja em va semblar que estar allà podia ser una bona cosa. Els companys eren genials i com vaig pensar, estar al Dofí ha deixat petjada a la meva vida i és una escola que no podré oblidar.
He conegut gent genial, ja no només pels companys sinó també per professors que m’han ensenyat grans lliçons que em poden servir tant a la vida com al meu dia a dia . L’escola m’ha ensenyat a escoltar, a saber parlar, a ser comprensiva, a ser millor persona, a aprendre a conèixer gent nova i a ser més oberta… I un munt de coses més; ha sigut com la meva segona família.
He tingut molts companys i molt bons tots i a mesura que han anat passant els anys m’he adonat que són unes persones molt grans amb un cor enorme. Hi ha hagut un grup que ha sigut el millor grup del món, eren: la Maria Masides, l’Ariadna, la Patrícia, la Laura i jo, fora d’aquest grup tenia una amiga genial, la Berta. Totes elles han sigut unes de les persones més importants de la meva vida i la classe junta, és la millor classe que algú pot tenir.
Gràcies per tot !!!

Patricia “La meva vida a l’escola”
Quan tenia tres anys, vaig entrar a l’escola el Dofí i estic orgullosa de que m’hagués tocat l’escola més maca, divertida i estupenda de tot el país. Durant nou anys he estat en aquest centre. És més de la meitat de la meva vida. De vegades penso què pasaria si hagués entrat en una altra escola, però no m’ho imagino ni en somnis.
Aquest temps , no només he disfrutat de la companyia més exel•lent dels companys i companyes, sinó que també he viscut bons moments amb els mestres, monitors i professors de l’escola.
Les amistats que he fet durant nou anys no les oblidaré mai perquè gràcies a l’escola , he fet un grup d’amigues molt important per a mi. Aquest grup m’ha ajudat a ser forta i decidida.
Des del primer segon que vaig arribar fins l’últim segon que hi passaré, estaran plens de records que se’m feran difícils d’oblidar
A l’escola he après a: parlar, sumar, restar, dividir, multiplicar, estimar, apreciar, sentir, escolar, escriure, riure, plorar, barallar-me, enfadar-me, i el més important de tot és que he aprés a aprendre.
Sempre recordaré l’escola el Dofí com l’escola on em vaig criar.

Ariadna “QUAN DE TEMPS A L’ESCOLA…”
A l’escola he passat gairebé tota la vida, he tingut molt bons moments i moltes decepcions.
A l’escola he après a sumar, a restar etc…
I, sobretot, a ser més bona persona i fer coses que em veia incapaç de fer.
Quan encara no havia anat a l’escola, sentia gelos de la meva germana perquè em feia molta il.lusió venir.
Al principi, m’ho passava molt bé, però a mida que m’anava fent més gran, em vaig adonar que creixia i cada vegada tenia més coneixements per entendre perquè anava a l’escola.
M’ha encantat estar a l’escola per molts motius, i el que em fa més llàstima és que no tornaré a viure aquesta vivència.
He fet un nou grup d’amics que m’han ajudat a superar obstacles.
GRÀCIES ESCOLA PER HAVER-ME AJUDAT TANT.

Dylan “La millor escola del món”
Jo sóc en Dylan Figueroa Alonso, tinc 12 anys, el primer cop que vaig venir a l’escola “ El Dofí” va ser a 5è, el 23 d’Abril de 2012. El meu primer pensament sobre l’escola, va ser molt positiu, perquè només arribar a l’escola van venir tots a conèixer-me.
El primer nen que em va parlar i em va ensenyar l’escola va ser en Pol Cabrera Sánchez, ell és molt bon nen i em va ajudar molt a integrar-me en el “grup”.
A poc a poc em vaig anar socialitzant amb tothom i érem bastants amics; quan anàvem al pati sempre jugàvem tots junts I mai deixaven a ningú afora del joc.
Al principi,, vaig conèixer, a un nen molt simpàtic, tímid, rialler…molt bona persona, aquell nen es diu Oriol Ferré Beltré va ser el meu millor amic i encara ho és!
Ara, els meus millors amics són: l’Oriol, en Pere Cusachs i en Gerard Fibla, espero que mai ens separem!
Si l’escola fós una persona, li diría que és molt acollidora, que té uns alumnes genials i també moltes gràcies per tot!

Gerard Caballero “l’Escola”
Tots aquests anys han sigut un moment de la meva vida inoblidable. Quan vaig començar tenia pocs amics: L’Arnau, L’Oriol Servat, la Mercè i en Pere, grans amics que tenia a la guarderia. Cada any tenia més amics, com el Pol, el Gerard, la Berta i molts amics més que encara no he esmentat. Taoufik és l’únic que va repetir i ara va amb nosaltres.
Aquesta escola ha sigut molt amable amb mi, tant els monitors de menjador com el professorat. En aquesta escola he après molt: els nombres, l’abecedari, sumar, restar, multiplicar i moltes més coses i els de menjador a alimentar-me bé.

Jo em dic Iman i explicaré el que me’n recordi sobre la relació escola i jo.
El meu primer dia va ser molt especial, ja que jo tenia por de que em castiguessin o avisessin els meus pares. Però va ser tot el contrari, només et castigaven si et portaves molt malament, sinó no.
Al cicle inicial ja sabia llegir i més, però el millor és que vaig conèixer una persona que va ser i segueix sent especial, va ser la primera nena que em va ajudar quan ho necessitava.
Al cicle mitjà va ser una mica dur perquè ja començàvem els exàmens i les notes dures ja que a mi em va costar molt agafar el ritme. Però a 4rt ja em vaig acostumar.
A 5è jo ja estava molt contenta perquè l’any que venia ja aniria a 6è, com que sempre em deien que ells manaven i que eren els més grans del col•legi i a mi això m’encantava.
A 6è, ara, ja no estic tan contenta perquè només falten 15 dies per a separar-nos de la nostra estimada tutora Anna i de tots els nois i noies de la classe. Quan anava a 5è, mai havia pensat que ens separaríem, però és clar, jo no oblidaré a ningú i espero que ningú dels altres tampoc.

Yorguen Mauricio Gómez Pedraza
Yo estuve muy poco tiempo en la escuela el Dofí.
El primer día me sentí raro porque nunca había sido el “Nuevo” en una escuela.
El siguiente día ya me sentía acogido y tranquilo, empecé a entender el catalán gracias a la ayuda de un compañero Arnau, comencé a relacionarme con los demás compañeros de 6° y de 5° y a conocer a todos los profesores.
Me empezaron a reforzar el catalán a diario, y comencé a tener nuevos amigos como Gerard y Dylan.
Además tuve la oportunidad de conocer otra parte del mundo.
El día de San Jordi, me dieron un libro en catalán. Unos días después, me dieron un segundo libro que estoy leyendo y me gusta, estoy muy agradecido con todas las personas que han colaborado en el adaptarme al lugar.
Este es mi pequeño momento en la escuela El Dofí.

“L’escola”
Des que vaig entrar a l’escola El Dofí, amb dos anys, fins els 12 que és quan m’en vaig del col•legi per anar a l’institut .
Quan vaig entrar, estava molt espantada i nerviosa per saber quin professor em tocaria. Els nens i les nenes eren més o menys el que em pensava que em tocaria.
Vaig anar acostumant-me a l’escola, a les rutines i als amics…
Al cicle inicial vaig aprendre moltes coses: ,Suma, resta, multiplicar, llegir però, sobretot aprendre.
Cada vegada els cursos van pujant i la dificultat també, encara que sempre me’n sortia per passar de curs.
Ara estic a sisè i estic ben orgullosa de mi mateixa per haver arribat tan lluny.
Nou anys semblen molts, però en realitat m’ha semblat molt curt.
Quan vagi a l’institut em passarà el mateix, estaré nerviosa i una mica espantada ,però al final sortirà molt bé. He passat molt bons temps en aquesta escola ,per això no l’oblidaré mai i que gràcies a això em faré gran.

Laura Bernad Torralbo
Des de P-3 que sóc en aquesta escola i m’ha agradat molt conèixer tots els meus companys i mestres.
Ara, de l’escola, penso que tota diversió o aprenentatge ha sigut bo per a mi.
A l’escola, tant al pati com a altres llocs, m’ho he passat d’allò més bé.
Mai m’he sentit malament per alguna cosa que de vegades se’ns escapa a la gent. He tingut uns companys excel•lents i espero que segueixin així.
La meva millor amiga és la Maria Masides, tot i que ens barallem molt. Aquest últim trimestre ja no ens hem barallat tant perquè crec que hem aprés les coses d’una i l’altra. També tinc moltes més d’amigues, com la Maria Llinares, l’Ariadna,la Patricia; amb totes elles, la Maria Masides i jo formem les “Meketrefes”.

Érika
Tot va començar a P-3 quan vaig conèixer uns quants dels amics que tinc ara. Quan vam començar P-3 teníem una professora que es deia Salut i la vam tenir fins a P-5 perquè es va quedar embarassada i vam tenir a la Roser. A 2n vam tenir a la Núria.
L’Anna Luna ha sigut una de les millors professores que he tingut i li agraeixo que m’hagi ensenyat tant i que li vagi bé a la vida.
Els meus amics i amigues que són els millors i que m’han fet la vida millor; ja que estem parlant d’amiga he fet un grup que es diu (WG) en espanyol significa “Les noies del oeste” i que m’ha encantat aquest col.legi.

“LA MEVA ESTADA A L’ESCOLA”
Jo no estic aquí des de P-3 porto al Dofí un any, vaig venir a sisè.
Al principi vaig sentir-me molt tímida, però clar és normal, jo havía deixat els meus amics a la meva antiga ciutat. Jo que no estava molt segura, pensava : será difícil aprendre català, fer nous amics…
També tenia dubtes sobre l’escola: farem viatges ? hi haurà moltes regles? el noies/nois seran simpàtics? Ara sé que en aquesta escola fem viatges molt divertits i que els nois i noies són molt simpàtics.
Una vegada vaig conèixer a la Marwa una noia de P-3molt maca, ara cada vegada que la veig li somric perquè li agrada molt.
Els mestres han sigut molt bons amb mí, m’han ajudat en tot el que podíen, jo els dono les gràcies per ajudar-me
Ara penso que aquesta escola és genial, si l’escola tingués vida li diria :
GRÀCIES ESCOLA EL DOFÍ PER UN CURS TAN GENIAL.

Aquest article ha estat publicat en Curs 2012 - 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *