Mentre miràvem la posta de sol que vèiem de tots colors: violeta, groc, verd clar… , en Jim s’ha espantat perquè ha vist un gegant més alt que les muntanyes. El gegant estava ben quiet i jo he tranquil·litzat el meu amic perquè es veia inofensiu. Al cap d’una estona ha parlat, ens ha demanat que no marxéssim perquè no ens faria res, hem baixat de l’Emma i ens hem acostat una mica i el gegant també, de cop i volta ens hem quedat amb la boca oberta perquè a mida que s’anava acostant es feia més baixet. Quan hem estat davant per davant hem vist que era un avi normal i corrent. Ell s’ha presentat i ens ha explicat que es deia Tur Tur i nosaltres també ens hem presentat i ell ens ha portat cap a casa seva.
A fora tenia una petita font amb un petit hortet, on hi conreava diferents vegetals i on hi hem deixat l’Emma. Després hem entrat a dins la casa, allà ens ha explicat perquè era pseudo-gegant. El senyor Tur-Tur és pseudo-gegant, perquè com més s’allunya més gran sembla, però en realitat sempre té la mateixa estatura. Després d’això el senyor Tur-Tur ens ha dit que li demanéssim un desig, i li hem demanat que ens ajudés a marxar del desert i ha acceptat, ens acompanyarà fins a la regió de les Roques Negres, allà nosaltres haurem de continuar el viatge sols. Ens ha omplert el termos de l’Emperador i ens ha donat una mica de menjar. Hem sortit, hem pujat a la locomotora i hem continuat el viatge.