Escenaris de futur

1. ENTORNS D’APRENENTATGE
Fanny Figueras
Rosa Clar (INS de Tordera)
Susana Gallardo (ESC Riera de Ribes)

Els espais i els temps del centre educatiu determinen una manera d’aprendre i conviure, no són neutres. La configuració i l’ús dels espais participa d’una cultura d’aprenentatge i convivència concretes. Perquè creiem que reflexionar i experimentar amb la reorganització i transformació dels espais i dels temps educatius pot ser un element catalitzador d’un canvi més profund, en qualsevol entorn educatiu amb la  implicació de tots els agents que hi intervenen.

2. L’APRENENT AL CENTRE DE L’ACCIÓ EDUCATIVA
Betlem Cuesta
Maria Casanovas (ESC Rellinars)
Sandra  Memminger Ruiz (ESC Tanit, Santa Coloma de Gramenet)

Creiem que hi ha un consens en què cal avançar cap un paradigma on l’educació i l’aprenentatge ha de traspassar les parets de l’escola i que aquest és constant al llarg de la vida. Un model on no hi té cabuda una transmissió de coneixements que donin resposta a preguntes que no ens formulem. Però, si hi ha aquest consens, en quin escenari ens movem? Com ens imaginem aquests entorns d’aprenentatge? Com entra i surt aquest coneixement de les aules i escoles? Quina lectura en fem del currículum? quin paper hi té o pot tenir l’entorn?

3. DESENVOLUPAMENT PERSONAL I PROFESSIONAL DOCENT
Marta Comas
Carina Torres (INS Cinc Sènies, Mataró)
Natalia LLorente (Escola Pia d’Igualada)

La participació en xarxes professionals és una forma innovadora i eficaç de desenvolupament professional. Aquest tipus d’actuacions crea un entorn col·legial on s’incentiva el professorat a col·laborar i compartir idees. Les oportunitats de xarxa permeten una co-construcció del coneixement, proporcionen suport a les necessitats reals dels docents i fomenten la innovació pedagògica.

4. COM APRENEM … JUNTS
Manel Muntada
Coral Regí (Escola Virolai de Barcelona)
Aina Palau (INS Pau Claris de Barcelona)

L’aprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l’estudi, l’experiència, la instrucció, el raonament i l’observació. Aquest procés, que no es pot atribuir a processos maduratius, és una de les funcions mentals i cognitives més importants, que pot ser analitzat des de diferents perspectives.
Aprendre junts implica  construir connexions horitzontals fomentant l’aprenentatge cooperatiu on l’aprenent és el centre d’aquest aprenentatge. Tenint en compte els Els set principis de l’aprenentatge, quins aspectes clau hem de tenir present per a afavorir l’aprenentatge de naturalesa social ? Tu hi tens molt a dir

5. ESCOLA I COMUNITAT PER L’EQUITAT
Miquel A. Esomba
Neus Casablanca, (l’IE Rafael Alberti, Badalona)
Silvia Besora, (ESC Sant Ignasi, Manresa)

La innovació ha d’estar a l’abast de tots els centres del sistema educatiu de Catalunya, com a procés de transformació i millora del sistema educatiu, especialment en aquells que tenen més complexitat social, i on es fa més evident que l’educació és una eina imprescindible per a l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Tanmateix, és molt important la transferibilitat com a part fonamental de la transformació educativa, de forma que altres realitats puguin adaptar aquelles iniciatives d’èxit consolidades i documentades, des del respecte als processos propis de cada centre. La difusió de les experiències transformadores existents arreu del territori té per objectiu l’enriquiment del conjunt del sistema, i constitueix un dels pilars d’una dinàmica de transformació de l’educació per avançar en equitat i qualitat a Catalunya.

És molt important la participació i la implicació de tots els agents de la Comunitat Educativa.  Els processos transformadors han d’estar vinculats a l’entorn del centre, en col·laboració entre la institució escolar i altres entitats d’àmbit cultural, l’administració local o el món empresarial per tal de connectar els aprenentatges formals, no formals i informals.

6. EVIDÈNCIES TRANSFORMADORES
Giorgeta Ion
Ester López (ESC Roser Capdevila, Terrassa)
Begoña Menac (ESC Emili Juncadella, Barcelona)

La recerca educativa és un dels pilars que pot ajudar-nos a prendre decisions amb fonamentació científica sobre com intervenir en la realitat educativa i avançar en l’èxit educatiu de l’alumnat. És aplicable a tots els nivells del sistema: a les pràctiques d’aula, al centre i en la política educativa.

L’educació basada en evidències se sustenta en la certesa que dissenyar i implementar intervencions tenint en compte els resultats de les avaluacions de la recerca incrementa la seva probabilitat d’èxit. Alhora, es dota la pràctica de rigor científic i es propicia contingut contrastat per al debat pedagògic. La cultura basada en l’evidència permet apoderar els centres educatius i el professorat com a agents de coneixement i motor d’innovacions i propicia canvis reals en les pràctiques i en els programes dels centres, afavorint la compartició d’evidències.