Xauxa i altres indrets màgics!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=oTrhJLq1_qE[/youtube]

Fa temps que els llocs imaginaris es barregen amb els llocs coneguts, la literatura és plena d’exemples que ho ratifiquen. A vegades els llocs “imaginaris” d’avui havien estat llocs reals fa anys però el pes de la ignorància, ai!, i la força del sentit figurat els han conferit un aspecte difuminat, tèrbol i espuri.

Com és ara la ciutat?

Xauxa és un país remot on l’abundància de béns fa que ningú passi gana ni s’hagi de preocupar de res i on ningú treballa, “Això és xauxa” exclamem amb força i indignació manifesta. Xauxa és però Jauja, una ciutat real de Perú que s’alça a 3.352 metres d’altitud (a la vall del Mantaro) i que durant l’antic virregnat del Perú posseïa una abundància de fruites i béns més que notable, tal com descriu el conquistador Pizarro que la va fundar el 1534 amb el nom de Santa Fe de Hantun Xauxa. Sembla que el nom prové d’una població de Còrdova fundada pels àrabs amb el significat de “passatge”.

Coxinxina (sovint anomenada Conxinxina) és un lloc remot on t’hi envien per desfer-se de la teua presència o bé per indicar que fas, manifestament, tard perquè vens de lluny. En veritat, es tracta de la regió que ocupa el sud del Vietnam i Cambotxa, a la dreta del riu Mekong. És una zona arrossaire i el seu nom provés del xinès, Jiaozhi/Coxin, ja que va estar sota el seu domini durant prop de 2.000 anys. Els francesos van ocupar la regió el 1787 i van batejar-la amb el nom actual Coxinxina. De fet, l’any 1858,  una expedició francocastellana va desembarcar a la badia de Da Nang per sotmetre la població, la va cristianitzar i va fixar la capital a Saigón (avui ciutat Ho Chi Minh) . Al cap de 5 anys, Espanya va abandonar la regió per impossibilitat de controlar-la des de la capitania general de Filipines. Curiosament el 1964 els americans també van desembarcar al mateix lloc i, anys més tard, també en van sortir amb la cua entre les cames.

La quinta forca és també un lloc d’aquest estil. És també d’emplaçament indeterminat dins de l’imaginari nacional i que se situa lluny d’on siguem quan usem l’expressió. La quinta forca s’ubicava al turó de la Trinitat (o de Finestrelles) de Barcelona i les altres quatre al Pla de Palau, al Portal de Sant Antoni, al Pla de la Boqueria i al límit amb el poble de Sans. Certament, era la més allunyada del centre històric de la capital però no fins al punt de no saber-la ubicar.  Són moltes les poblacions que des de l’època romana i fins ben entrat el segle XIX tenien una zona habilitada per deixar fixes les forques (la toponímia n’és el testimoni) i omplir-les de lladres, malfactors, etc. per fer evident que la justícia no tenia pietat en aquella població.

Amb els temps que corren, amb la corrupció que ens fa semblar Xauxa, amb els diners robats en paradisos fiscals a la Coxinxina sembla poc lògic que no plantem de nou les forques per anar ubicant els personatges que cada dia ens fan augmentar la nostra mala llet com a ciutadans honestos.

Nota: els dos vídeos estan extrets de You Tube.

Quant a JORDI SATORRA

Hola, sóc el Jordi. Professor de català (i castellà) i vull ajudar-te a descobrir "coses" de la nostra llengua! Endavant!
Aquest article s'ha publicat dins de Vocabulari i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *