Daily Archives: 17 maig 2011

Des del cor ! Amb seny!

Valoració de l’experiència Mar Arza En Residència a l’institut Narcís Monturiol

Vuit mesos és molt de temps, i ara és hora de fer balanç. Em passen pel cap tantes coses…! Tinc molt recent els últims esdeveniments, el Sant Jordi, la presentació pública de l’obra… les valoracions dels alumnes… les emocions a flor de pell, vaja!
Que maco emocionar-se treballant, vull seguir tenint molts “nusets d’estómac”!!!
M’agrada la meva feina, em fascina l’art i crec que aquest projecte confirma que més enllà de les quatre parets de l’aula és possible trobar maneres de treballar diferents.

Us voldria explicar que ha representat aquest projecte pel nostre centre, des de la pràctica, des de l’experiència, la meva, una docent de plàstica.

Amb seny !

Seré fidel al títol d’aquest apartat, dir-vos que no pretenc fer teoria pedagògica del que ja està escrit, tan sols vull compartir amb vosaltres 7 punts que enumero des de l’experiència, el que crec que ha estat més rellevant del projecte, diríem els aspectes més pedagògics i conceptuals.

El projecte ha permès:

– Que l’art s’apropés a l’alumnat. No que els alumnes s’apropessin a l’art, que és una cosa molt diferent. Cada alumne i cada alumna s’ha endinsat en el món de l’art com a part implicada. A l’ inici, amb incerteses, però poc a poc els ha anat generant curiositat, il·lusió i ganes d’aprendre processos nous, una manera de fer que desconeixien, la manera de fer d’una artista. Aquest fet els ha fomentat l’ interès per aprendre, en definitiva els ha motivat. La “motivació”, aquell terme tant difícil d’aconseguir amb els adolescents d’avui…

– Realitzar un treball interdisciplinari, una manera diferent d’aprendre literatura, llengua catalana, tecnologia, música, i art. I també ha permès fer partícips del projecte a altres nivells educatius, 3r ESO i Batxillerat.
Quins projectes de l’ actual sistema educatiu promouen aquesta interdisciplinarietat real?

– Potenciar la creativitat del professorat i de l’alumnat. En aquest punt ha estat vital la presència de la Mar Arza. Una artista que ens ha mostrat un discurs sòlid i coherent, molt reflexiu i amb una execució tan delicada i precisa que ha estat una meravella observar-la treballar.
Penso que la creativitat no és innata, es pot aprendre, i una de les maneres d’aprendre és observar els processos que segueix una artista. Personalment sempre m’ha fascinat comprendre i gaudir del discurs d’una artista. M’ha servit com persona i com a docent. Ser creatiu, gaudint de creativitat.

– Afavorir la cultura de l’esforç i el rigor de la feina ben feta. Quan alguna cosa ens costa aconseguir-la i no té un resultat immediat, la valorem més. I sobretot ens fa sentir bé, perquè llavors som conscients que ens ha costat un esforç. El projecte no ha estat senzill, l’alumnat sap que ha costat, que ens ha calgut molt esforç, hem hagut de retallar moltes paraules, ens en calien moltes…

– Treballar conceptes aplicats. Hem elaborat un cartell i un punt de llibre: composició, color, enquadrament, tipografia, fotografia…. Hem fet poesia, hem fet paper, hem treballat el concepte de metàfora literària, de metàfora visual…Hem conegut nous autors: escriptors, fotògrafs, artistes…
Hem descobert paraules noves, hem treballat informàtica: el bloc, un power point (resum de 8 mesos de treball), hem aprés a resumir processos, a parlar en públic, a fer un guió del que vull dir… Conceptes necessaris des de la pràctica. El projecte ens ha portat a aprendre conceptes, no els conceptes ens han portat a fer la pràctica. Aquest tipus d’ensenyament es més significatiu per l’alumnat, sorgeix de la necessitat de conèixer, de saber com….

– Potenciar el treball en grup, el comprovar que ens cal estar units en totes les fases del procés per arribar a culminar l’obra, sobretot la implicació de tots per la presa de decisions.

Potenciar les diferents habilitats de l’alumnat, el “talent” de cadascun. 29 alumnes amb interessos diversos, tots ells amb unes habilitats pròpies, unes preferències, hem pogut potenciar-les. Ha estat important la participació del més hàbil en informàtica, de l’alumnat de tarannà més procedimental, l’alumnat més metòdic, els intrèpids, les més erudites en literatura…. tothom ha tingut un paper imprescindible per avançar en el projecte. I tots ells s’han sentit bé. S’han sentit una part important del projecte. Penso que potenciar les habilitats de cada alumne i cada alumna els fa avançar en la seva autoestima. Darrera aquesta manera d’entendre l’educació hi ha un model pedagògic que crec que hauríem de treballar molt més als instituts.

Afegir la importància que ha tingut l’existència del bloc en tot el procés, el dia a dia de l’ institut, el fet d’escriure el que fas, et fa reflexionar. Ha estat fonamental, per rellegir-ho amb els alumnes, per compartir-ho amb el món…..i sobretot, me n’adono ara, quan faig balanç, tenir escrit el que fas et permet avaluar amb més precisió.

També ha estat molt positiu explicar el projecte a tot el centre, reunir a professors i professores, a altres alumnes i compartir amb tots ells l’experiència, i sobretot que hagin estat els propis alumnes qui hagin fet aquesta exposició.

No tot ha estat un camí de roses. Alguns entrebancs!

No tot ha estat un camí de roses, fer un projecte d’aquestes característiques amb 29 alumnes de 4t d’ESO no ha estat fàcil. Primer per la feinada que això suposa a tots els nivells, i després per la dificultat de fer-los sentir un grup, una pinya !!

També dir-vos que tenim acostumats als alumnes a treballar per franges d’una hora, i a cada hora canviem d’activitat (català, castellà, mates, música, tecno…..) no estan acostumats a treballar molt de temps en una mateixa tasca. Tenen la necessitat de canviar d’activitat. Els hem acostumat així! Amb una mica de sort, connecten i desconnecten per hores, 5 dies a la setmana. Alguna part del projecte els ha estat feixuga. Retallar paraules va ser la part amb més dificultat, suposava molt d’esforç i concentració dia rere dia.

La organització hermètica dels centres, el que abans us deia, hora a hora, no facilita aquest tipus de projectes. Molts hem gaudit amb i del projecte però d’altres a l’ institut l’han patit, amb amor, però l’han patit. Si cada dijous tinc classe d’educació física al gimnàs i és l’únic dia que el puc fer servir i la Fanny i el seu projecte l’ocupa setmana rere setmana, què faig?
Gràcies a tots per haver acceptat aquests entrebancs amb alegria, sense vosaltres no ho haguéssim pogut fer. Llegiu-vos aquestes línies, espero que aquest balanç demostri que ha valgut la pena.

I … hauria d’anar acabant…, gràcies Núria i Laia, per moltes coses, moltíssimes, per la vostra iniciativa, pel vostre entusiasme, per ser tant competents, penso que hem fet un bon equip. Gràcies al professorat i al personal del Monturiol, som una pinya! i això es nota! Tots formeu un bocinet d’aquests PEIXOS D’ESTIMA!

Aquesta experiència ha anat més enllà, ho ha explicat molt bé en la seva valoració una alumna, la Núria Mallofré, hem aprés, hem viscut, hem fet viure i fem significatiu aquest aprenentatge per sempre.

I que dir-te Mar…, t’he deixat pel final, perquè se’m fa un nuset a l’estómac….Quin plaer veure’t treballar, pensar, gaudir amb el que fas…. ja saps, l’art es troba molt allunyat de les escoles inclús m’atreviria a dir de la societat, es te poc coneixement del procés que implica una obra d’art compromesa. Assistim a galeries, a museus i acostumem a veure resultats, i com hem comentat molts cops, que important és el procés…..! Gràcies des del cor, per compartir amb nosaltres el teu talent, et seguiré, m’interessa el teu discurs…!

Mar, et devia aquests dos fragments musicals, m’encanten…

Cliqueu mentre acabeu de llegir aquest escrit… música, poesia, art …PEIXOS D’ESTIMA !!!

  • Bach Harpsichord Concerto In FM
  • Ráida Women of Ireland

A tots, un mar de gràcies, que regni la vocació de transmetre passions !

El mar és una plaça,
l’horitzó que no cessa,
un llençol de paraules sense temps,
l’antic mirall del vent,
el somni alliberat.

El mar és l’oblit que retorna,
un núvol blau abans del núvol,
el gest de l’aigua i la sal ardent,
l’escenari on el cicle s’inicia
i un immens cementiri.

El mar és un color,
un misteri de llum que el silenci devora,
la dimensió on el tacte s’alenteix.

Carles Duarte

Fanny Figueras
Professora de Plàstica
Institut Narcís Monturiol Montbau !