Daily Archives: 9 maig 2011

Un “nuset d’estómac”…!

A tots els que us agrada l’art, a tots els que gaudiu amb la vostra feina, als que us agrada emocionar-vos… espero haver “pescat” les paraules adequades per descriure-us el meu “nuset d’estòmac” durant l’acte de dijous 5 de maig, la presentació pública de PEIXOS D’ESTIMA !

L’escenari, el Monturiol, a la sala d’actes, tot decorat per l’ocasió. A l’esquerra una exposició dels elements que ens han acompanyat durant l’estada de la Mar al nostre centre: l’abecedari, el que queda dels llibres retallats, una capseta de retalls de paraules, tres botelles: amb aigua de mar, amb polpa d’Abacà i amb polpa de llibre vell, els 29 cartrons treballats per retallar paraules i els treballs dels alumnes.

Al mig, l’escenari, la pantalla de projecció, i les parets decorades amb 14 frases de vinil, un recull de fragments poètics “pescats” pels alumnes, fruit d’unir els conceptes PEIXOS i d’ ESTIMA, llegiu-los són preciosos:

Pescar en un mar de llàgrimes
S’adormia bressolat de blavors
[…] tes mans arrels bategant de neguits
L’esperit viu de l’ona
[la mà dibuixant cap paraula eixuta]
LLIBERTAT ASSERENADA MAR ENDINS…
…el mar escopia les despulles de la presa
La set dels meus llavis és una mar pacífica
[Desig d’escata vermellosa]
Navegar la prosa àgil i persuasiva
grumejar llàgrimes

I a la dreta, un focus il.lumina la gran obra, PEIXOS D’ESTIMA !!!

Intervenen, la directora que presenta l’acte, la Laia, amb el seu tarannà segur, explica les Residències d’aquest curs i presenta de manera delicada, amb les paraules justes, intenses, la nostra Residència.

Em toca, les palpitacions s’intensifíquen, ho noto, però vull transmetre serenor…

Presento als alumnes, el Mateo, la Núria, la Sònia, el Camilo, l’Ariel i la Laura. Exposen, ajudats d’un power point, el procés seguit des de que va arribar la Mar a l’institut fins la culminació de l’obra… una música suggerent: “spiegel fur spiegel” d’Arvo Part, sons enregistrats del mar, i en la part final “al mar” del grup Manel…

  • “spiegel fur spiegel” d’Arvo Part
  • sons enregistrats del mar
  • “al mar” del grup Manel
Spiegel

Sons del mar

Al mar

Un clima suggerent …!

És l’hora de la Mar, la nostra artista, ens explica l’experiència viscuda, ho viu, ho sent…com l’obra mateixa: serena, càlida, ens atrapa en la seva “xarxa poètica de paraules”… Ens captiva!

Va més enllà, el projecte s’eixampla, ens explica que l’abecedari s’està convertint en l’alfabet Monturiol, una font d’escriptura….hi està treballant, que maco, tindrem un alfabet propi… ens el podrem descarregar!!! Ens mostra unes imatges de com les nostres lletres van agafant formes coherents…

Em torna a tocar, “el nuset” no se’n va, és l’hora de les valoracions, presento a l’Ariadna i a l’Ada ens llegiran un petit tresor, les seves reflexions, les seves emocions…:

“Aquest projecte ha estat una experiència inoblidable ja que aquestes coses no acostumen a passar cada dia. Que et portin una artista a l ’institut i que t’ensenyi lo dur que és fer una obra i el llarg procés que comporta. Jo, sincerament m’ho he passat molt bé i m’ha servit per donar-me compte de que el que jo vull ser està relacionat amb l’art, i en part aquest interès ha estat a partir de veure que jo era capaç de tirar endavant i esforçar-me per fer aquest projecte.
M’ha encantat compartir amb els meus companys una obra que ja podem dir que és nostra i que hem aconseguit gràcies a estar tots units i treballant en equip que això és una cosa que no sempre podem aconseguir”
Ariadna Artola.

“M’ha agradat molt fer aquest projecte ja que mai hagués pensat que jo podria fer una obra d’art.
Crec que aquest projecte es tindria que fer a tots els instituts ja que t’obre ells ulls i et fa veure que l’art no es aquella cosa avorrida que només mires i no et dona res, sinó que darrera de cada quadre hi ha persones amb molta il.lusió treballant i esforçant-se al màxim per que quedi el millor possible. Realment crec que la Mar ens ha obert els ulls a tots, ens ha fet sentir un equip, ens ha fet sentir emocions noves, interès per l’art. Cada vegada que miro l’obra PEIXOS D’ESTIMA em sento molt orgullosa d’haver participat en fer-la.”

Ada González

Ara el “nuset a l’estómac” creix, em sento bategar el cor i la tremolor de mans, son emocions que no puc controlar, però a la veu no es nota.
Agafo el micròfon i vull dir poques paraules, les valoracions senceres ja es llegiran al bloc, però he de dir alguna cosa, el que sento, el que vull que recordin tots, l’experiència d’una docent de plàstica.

Per acabar, llegeixo un fragment d’una alumna, resumeix molt bé el que esdevé aquest projecte, no desvetllo el nom, però el seu text m’emociona, vull compartir aquest moment amb els presents.
És el moment més intens, el que dona per acabat l’acte, agafo aire…:

“Mai a l’ institut i a l’escola havia fet una activitat així i amb tanta continuïtat. Jo l’art contemporani el trobava estrany, sense sentit. Però una vegada has format part d’una obra, t’adones que tot té un perquè i els detalls son molt importants, sinó perquè hauríem d’anar a buscar aigua de mar? He explicat el projecte a alguns amics, la majoria feien cares rares o et deixaven anar “si això era el que fèiem a l’ institut avui en dia”. Ells no poden entendre que hi ha coses que no s’aprenen ‘empollant’ un llibre i després fent un examen. Estic segura que si la Fanny en hagués explicat la teoria de l’art contemporani la meitat no ho hagués entès i l’altre meitat s’ho hagués aprés de memòria i quan hagués acabat el curs pocs recordarien el que havien estudiat. Ara en canvi la majoria dels alumnes si els hi preguntes et respondran i quan acabi el curs encara ho sabran. Amb aquest projecte l’art s’ha apropat a nosaltres i n’hem format part. A mi personalment m’ha fet canviar la visió que tenia, ara quan vegi una obra me la miraré més detingudament, intentant interpretar-la…..
….”L’activitat que més m’ha agradat ha estat la de retallar paraules dels llibres, en funció del dia que tenies et sortien frases més optimistes o pessimistes, tot elles molt nostàlgiques”.
…..”Vaig trobar molt original la idea de la Mar de fer un paral•lelisme entre la pesca, la fabricació de paper i l’escriptura”.
…“ la Mar ha sabut transmetre’ns la seva passió per la poesia”
Núria Mallofré

Que maco Núria, és molt gran el que has escrit!!!

Ha estat emocionant llegir-ho !

A poc a poc es desfà “el nuset d’estómac”… ara em queda el bon record d’un dia inoblidable !

Un mar de gràcies a tots per haver-ho fet possible !
Fanny