Divendres 6 de maig a les 10h30 Robert Ferrer i Martorell i els estudiants presenten l’escultura i el procés de creació.

.

.

OBJECTIU:
L’objectiu de la pràctica és aprendre les propietats dels diferents plàstics deformant-los. Agafem els plàstics que ens lliura en Robert, tot seguit n’escolli’m un a l’atzar o per ordre.

MATERIALS:
• 1 objecte de plàstic
• Decapadora
• Pintura
• Pàtina (serveix per donar recobriment als objectes)

aaaa

aaaa

aaaa

aaaa

PROCEDIMENT:

Agafem l’objecte de plàstic i analitzem les seves característiques i les anotem en un full.
Després fem un dibuix de l’objecte i anotem les acotacions del dibuix deixant un centímetre de marge i així sabrem les seves mides inicials. Finalment li fem una foto.

Ara modifiquem l’objecte amb la decapadora: s’escalfa, es deforma i es crea una altra figura. Hem de tornar a escriure les seves característiques: segons com es deforma, si canvia de color al escalfar-se, si li costa deformar-se, etc.

Una vegada està calent i el podem deformar, farem que agafi si cal la forma, amb l’aigua de l’aixeta. Un cop l’objecte està acabat se li ha de donar una capa de pintura. Abans de tot se li aplica una capa d’imprimació, perquè la pintura s’hi enganxi millor. Després, la capa de pintura.
Quan la imprimació s’ha secat podem pintar el nou objecte com nosaltres vulguem.

Un cop hem acabat li fem una foto i un dibuix com hem fet al principi.

TIPUS DE PLÀSTICS:
Metacrilat: És bastant tou, lleuger i es retalla més fàcilment que el vidre. És elàstic, fàcil de modificar i no cal submergir-lo.
PVC: És molt difícil de modificar ja que és gruixut i se li ha d’aplicar molta calor, i si s’intenta fusionar, per a que quedi enganxat amb ell mateix, no s’aconsegueix. Un cop modificat s’ha de submergir en aigua perquè quedi amb la forma que li hem donat. S’usa per fer canonades.
Policarbonat: Al contrari que el PVC, s’enganxa i és fàcil de modificar, tot i que després costa que quedi la forma; no s’ha de submergir, és resistent als productes químics, al calor i a les radiacions ultraviolades. No costa deformar i quan s’escalfa s’enganxa entre si.
Escuma Polietilè: De comportament semblant al PVC, però més fàcil de deformar, i com el policarbonat en el sentit que no s’ha de submergir, però és difícil que quedi la forma que li vols donar. És molt car.
Cel•luloide: És el plàstic primari. És la base amb la qual es va crear el plàstic. La pilota de ping-pong en seria un bon exemple.
Polipropilè: Al aplicar-li calor, es torna transparent, i quan es torna a refredar, recupera el seu color original. Es refreda ràpidament i s’enganxa.

Arnau Cuervo, Jose Marín, Victor Mundet, Max Melèndez i Miquel Casellas

No podem començar una classe de com fer una maqueta sense saber el que és, així que primer sabrem la definició. Una maqueta té la mateixa funció que un esborrany.

Per aprendre com es fa una maqueta ho farem d’una manera molt senzilla.

Característiques:

Les aplicacions que té el disc de vinil són moltes i variades, ja que és un material “de memòria”, és a dir, que pot tornar a l’estat en què estava abans d’aplicar-li un esforç. Per exemple, se li poden fer talls o deformar-lo. A aquest material se’l deforma amb una decapadora.

La decapadora és com una espècie d’assecador que emet un aire encara més calent que l’aparell normal. Amb aquesta calor enfocada cap al disc es pot arribar a deformar-lo. Després, com que el disc de vinil és un material de memòria, si el tornes a escalfar pot tornar a la seva forma principal.

……………………………………….

Disc de vinil                                                                                                                                         Decapadora

Objectiu:
Deformar un disc de vinil.

Material:

• Un disc de vinil

• Plastilina

• Un plat

• Una decapadora

• Un cúter

Procediment:
Pas 1:
El que farem serà agafar el plat i donarem a la plastilina la forma rodona que té el plat. El disc de vinil i la rodona de plastilina han de ser semblants però amb mides diferents, és a dir les dues coses són rodones però la plastilina és més petita que el disc de vinil, ja que ens servirà de maqueta. Si el disc, per exemple, fa 30 cm de diàmetre, la plastilina en farà 15. No cal que sigui la meitat, però ha de ser proporcional.

Pas 2:
Quan ja tinguem la forma de la plastilina feta, el que farem serà donar-li una forma, la que vulguem, pensant que després ho haurem de fer amb el disc de vinil. Podem pujar una part de la rodona, tallar-ne un altre tros…

Pas 3:
Una vegada tenim la maqueta feta amb la plastilina, haurem de fer el mateix, però al disc de vinil, que és el que volem obtenir. Amb l’ajut de la decapadora escalfarem el vinil i serà més fàcil de donar-li forma , ja que quan s’escalfa és molt mal•leable i desprès pot tornar a la seva posició inicial. Amb el cúter, quan el vinil estigui calent tallarem el que havíem previst tallar quan fèiem la maqueta.

Pas 4:
Per últim, si volem, amb les pàtines o altres materials podem donar color, amagar el material i donar-li un altre valor.

Mireia Baza, Judit Bossa, Marina Rico, Albert Calavia, Ferran Blanco.

L’objectiu d’aquest altre exercici consisteix a fer el buidatge (sintetitzar) d’una figura senzilla.

Agafes la fotografia de l’element que vulguis. Amb el “photoshop”, “paint” o qualsevol programa que permeti modificar les imatges s’eliminen els detalls i es deixa el perfil amb el color principal recreant la forma de l’objecte. Seguidament es treu el color (elimines la forma) i es deixa el perfil. Un cop tenim només el perfil, li traiem una petita part, una línia, ja que així, ja no és la mateixa figura.
Aquesta és una tècnica que utilitza Robert Ferrer i molts altres artistes, per sintetitzar les seves obres principals amb subobres i que aquestes no s’assemblin a la principal.

Júlia Mercader, Clara Giralt, Mariona Patau, Marina Collado, Dani Ortiz

L’objectiu d’aquesta activitat és trobar una semblança en la forma i estampat o motiu de dos objectes totalment diferents a la vida real i de diferents utilitats.

Com, per exemple, les rajoles del carrer i un full quadriculat; la seva semblança es troba en l’estructura, els quadradets. En la forma de les rajoles i en el motiu del full quadriculat.

Un altre exemple seria el d’una nou i un cervell. Tots dos presenten formes similars (són rodons) i motiu semblant (tenen rugositats).

Per aprendre a tractar les imatges i aconseguir entendre millor l’art hem realitzat quatre activitats diferents però que guarden relació entre elles.

ACTIVITAT 1: ELEMENTS AMB UNA ESTRUCTURA SEMBLANT

En aquesta activitat hem buscat dues imatges amb estructures semblants, és a dir, que no tinguessin la mateixa forma exterior però sí una estructura interior semblant.

EXEMPLE:
En aquesta imatge es pot apreciar clarament que ambdós estan formats per pentàgons i hexàgons, és a dir, la seva estructura interior és semblant. En aquest cas, a més a més, també tenen la mateixa forma circular.

ACTIVITAT 2: ELEMENT AMB FORMA SEMBLANT
Aquest exercici tracta de buscar dos objectes que tinguin formes semblants, però que tinguin diferents utilitats.

EXEMPLE:

Com podem veure, aquests dos objectes tenen la mateixa forma però cadascun es fa servir per a una cosa diferent: el micròfon serveix per amplificar la veu i l’apagallums és un bolet comestible.

ACTIVITAT 3: SIMPLIFICACIÓ D’UNA IMATGE
El que hem fet en aquesta activitat ha estat escollir una imatge qualsevol i anar simplificant-la en tres passos diferents.

EXEMPLE:

Com podem veure, hem descompost la fotografia en tres parts (cada cop més senzilles). Primer hem eliminat el fons de la imatge deixant només el contorn de la persona, i en l’últim pas hem simplificat aquesta figura en un ninot de pal bàsic.

ACTIVITAT 4: SUBSTITUCIÓ D’ELEMENTS
Aquest exercici consisteix a triar una imatge i substituir algun dels seus elements per un altre que hi encaixi però que no hi tingui res a veure.

EXEMPLE:

En aquesta imatge es pot apreciar que a la part superior del gratacels hi ha una xeringa, que no té res a veure amb el que hi anava abans, però que tot i així hi encaixa.

Núria Ramon, Natàlia Rodríguez, Paula Erill, Ainoa Garcia