OBJECTIU:
L’objectiu de la pràctica és aprendre les propietats dels diferents plàstics deformant-los. Agafem els plàstics que ens lliura en Robert, tot seguit n’escolli’m un a l’atzar o per ordre.

MATERIALS:
• 1 objecte de plàstic
• Decapadora
• Pintura
• Pàtina (serveix per donar recobriment als objectes)

aaaa

aaaa

aaaa

aaaa

PROCEDIMENT:

Agafem l’objecte de plàstic i analitzem les seves característiques i les anotem en un full.
Després fem un dibuix de l’objecte i anotem les acotacions del dibuix deixant un centímetre de marge i així sabrem les seves mides inicials. Finalment li fem una foto.

Ara modifiquem l’objecte amb la decapadora: s’escalfa, es deforma i es crea una altra figura. Hem de tornar a escriure les seves característiques: segons com es deforma, si canvia de color al escalfar-se, si li costa deformar-se, etc.

Una vegada està calent i el podem deformar, farem que agafi si cal la forma, amb l’aigua de l’aixeta. Un cop l’objecte està acabat se li ha de donar una capa de pintura. Abans de tot se li aplica una capa d’imprimació, perquè la pintura s’hi enganxi millor. Després, la capa de pintura.
Quan la imprimació s’ha secat podem pintar el nou objecte com nosaltres vulguem.

Un cop hem acabat li fem una foto i un dibuix com hem fet al principi.

TIPUS DE PLÀSTICS:
Metacrilat: És bastant tou, lleuger i es retalla més fàcilment que el vidre. És elàstic, fàcil de modificar i no cal submergir-lo.
PVC: És molt difícil de modificar ja que és gruixut i se li ha d’aplicar molta calor, i si s’intenta fusionar, per a que quedi enganxat amb ell mateix, no s’aconsegueix. Un cop modificat s’ha de submergir en aigua perquè quedi amb la forma que li hem donat. S’usa per fer canonades.
Policarbonat: Al contrari que el PVC, s’enganxa i és fàcil de modificar, tot i que després costa que quedi la forma; no s’ha de submergir, és resistent als productes químics, al calor i a les radiacions ultraviolades. No costa deformar i quan s’escalfa s’enganxa entre si.
Escuma Polietilè: De comportament semblant al PVC, però més fàcil de deformar, i com el policarbonat en el sentit que no s’ha de submergir, però és difícil que quedi la forma que li vols donar. És molt car.
Cel•luloide: És el plàstic primari. És la base amb la qual es va crear el plàstic. La pilota de ping-pong en seria un bon exemple.
Polipropilè: Al aplicar-li calor, es torna transparent, i quan es torna a refredar, recupera el seu color original. Es refreda ràpidament i s’enganxa.

Arnau Cuervo, Jose Marín, Victor Mundet, Max Melèndez i Miquel Casellas