Elena: Tant un objecte com l’altre poden ser unes bones metàfores dels coneixements de l’educació. La prestatgeria ens evoca l’acumulació del saber, també hi podem sentir el pes dels llibres, la seva densitat… La llibreria o la prestatgeria també te una categoria de classificador, els llibres normalment hi són per temàtiques, o per mides, o posem a l’abast aquells que més utilitzem, de forma que es crea una mena de jerarquia. Està be.
I pel que fa al micròfon (al contrari del que dius) em sembla més una eina d’enregistrament que no pas d’ampliació. És aquell estri, objecte, que ens escolta, que escolta allò que queda escampat per l’aire… sempre sabem que al final d’un micròfon hi pot haver un amplificador, o un aparell que registra, que documenta. Sempre que tenim un micròfon a prop (igual que una càmera) tenim consciència de que aquell moment serà enregistrat, arxivat, duplicat… En aquest cas el micròfon invita a “donar veu” al teu procés d’aprenentatge… però ens preguntem què hi ha al final d’aquest cable que no es veu?
SALVADOR

MICRÒFON

Els dos objectes amb els que he pensat són una prestatgeria plena de CDs, que representen l’acumulació de coneixements al llarg de la nostra vida escolar, són els coneixements que van creixent i agumenten.

L’altre objecte és un micròfon, perqué representa l’amplificació del coneixements.

Així doncs, la prestatgeria que representa l’acumulació de coneixements, i el mocròfon que representa la seva acumulació i l’amplificació dels coneixements i l’educació.

Elena Sànchez Gutierrez.

Jemma: Entenc aquesta idea del “cassete”. Ara ja podem veure aquest objecte des d’una certa nostàlgia, o una poètica, és un objecte en certa forma obsolet (o no?). És a dir que la idea de guardar-hi els coneixements adquirits pot ser vista també com una imatge del temps que passa, de com les coses i els objectes són substituïts i s’acaben identificant amb un temps molt concret de la nostra vida o de la història. La meva idea per aquesta obra encara és molt difosa i l’estic madurant a mesura que veig les vostres coses, els dibuixos, els comentaris, però en principi jo volia partir de la “teoria de les 10.000 hores”, que és el temps que es considera necessari per aprendre qualsevol ofici o domini tècnic o intel•lectual, segons ha estudiat el neuròleg Daniel Levitin. Una pregunta se m’acut: quantes cassettes d’aquestes es necessitarien per guardar deu mil hores de gravació?
També, com al teu company Fernando, et diria: intenta dibuixar-la molt millor, vol dir fixant-hi bé, repetint-la vàries vegades. També estaria bé que hi gravessis el so ambient, de casa, de la classe… mentre la dibuixes…Això ja seria una obra… (un treball molt poètic i conceptual).
Fins aviat

SALVADOR

He escollit com a objecte, una cinta de casette, sense gravar. Sobre aquesta cinta anem gravant tots els coneixements que anem adquirint, tant intel·lectuals, com experiències que ens fan ser millor persona. Tots el bons moments, i també els dolents. Tots el mèrits, com totes les errades que hem fet, de les quals, aprendrem.

Jemma K.

METRÒNOM

En el món de la música portar el ritme és una cosa bàsica . L’eina per saber portar el ritme és el metrònom. Un cop saps portar un ritme lent es configura el metrònom perquè vagi més ràpid.

En l’aprenentatge és igual, s’han de dominar les coses bàsiques per després fer coses més complexes i amb més nivell.

També havia pensat en un afinador.

Fernando Miranda Bardales

Els tres objectes en què jo havia pensat són la meva motxilla, la meva tauleta gràfica i el llum del meu escritori.
D’entre aquests tres, he escollit el llum, entre d’altres coses, perquè em semblava, escultòricament, el més interessant.
Vaig pensar en aquest objecte perquè sempre que he d’estudiar l’he d’encendre per veure-hi. Per adquirir coneixements, necessito llum.
El segle XVIII, amb l’aparició dels il·lustradors i els seus ideals d’enteniment, raó i coneixement, van deixar enrere les supersticions; així, aquest segle va passar a ser conegut com “el segle de les llums”.

Miriam Rivera

L’enmagatzematge de les nostres dades, a l’interior d’una càmera.

El meu projecte tractarà sobre les captacions de les imatges que cada dia ens formen i augmenten el nostre aprenentatge dintre de l’escola. També havia pensat en organitzar un conjunt format per una càmera enganxada a sobre una paleta i en digonal pasar un pinzell, i tota aquesta estructura dels tres objectes interpretats com a un de sol.

En relació a la càmera, aquests pensaments, idees i dades acadèmiques que tenim arxivades al nostre interior, les guardem en la memòria de la nostra càmera fotogràfica, com un objecte més del nostre cos, senzillament un òrgan imprescindible.

Montserrat Garcia