Avui ens esperava molta feina! L’objectiu principal, a part d’avançar tots els temes de cada grup, era acabar el disseny de les bústies i fer l’especejament per poder encarregar les fustes tan aviat com sigui possible, ja que el temps avança inexorablement.

He estat reflexionant sobre si posàvem els panells o no, i al final he arribat a la conclusió que perquè la intervenció no perdi el caire artístic, visualment també ha de funcionar bé. Per això he pensat que en comptes de fer la versió combinada amb panells i bústies podríem fer només bústies: fer-ne força (50) per omplir el barri de punts de color groc “fluorescent” que cridin l’atenció visualment. Que la gent quan passegi pel barri i hagi vist 3 o 4 bústies es pregunti: “Que coi deu ser això d’aquestes caixes de color llampant?!” Les caixes no tindran cap mena de retol.lació a sobre sinó que mitjançant unes postals del mateix color groc, serviran de reclam i d’explicació del projecte. Les postals tindran per un costat una pregunta interpel.lant al vianant, com per exemple: “Quina música t’agradaria sentir en aquests altaveus?” o bé “Com t’agradaría que fos el poliesportiu?” i per l’altra cara de la postal hi haurà un espai perquè escriguin la seva opinió,  una molt breu informació sobre el projecte i altres maneres de participar: bàsicament el blog i enviant sms. La idea sembla que ha quallat i els ha convençut, de manera que ens hem posat a dissenyar la bústia.

Primer, han començat amb un disseny totalment “bústia” caixa rectangular i vertical… i jo els he dit: “perquè ha de ser així la bústia? No pot ser rodona, quadrada, horitzontal, etc.?” De manera que després d’estar una estona treballant, hem arribat a decidir que fos de forma quadrada i al final, no tan sols quadrada sinó que, a més, cúbica.

Hem procedit a calcular la quantitat de fusta que necessitarem tant per una versió com per l’altra (8 i 4 taulers de dm d’1 cm. de gruix). En Mateo coneix un magatzem de fusta on hi ha comprat alguna vegada i ha buscat el telèfon. Hem decidit que aquesta tarda, si aconseguíem el permís pertinent, aniríem a sol.licitar la col.laboració d’aquesta empresa perquè esponsoritzi el material. En Mateo s’ha mostrat totalment incrèdul respecte a si ens l’esponsoritzarien, i he hagut d’insistir molt per convèncer-lo de que és molt probable que ho aconseguim… Al final però, ha canviat d’actitud i ja anava dient:”No, no, tranquil, com que ens esponsorizaran…!”

Amb la resta de grups ha estat un matí molt intens. La Maribel ha treballat en el blog amb l’Ian Linares, l’Ian i l’Adrià (que em reafirmo en la meva creença que té ànima de reporter, creant un eslògan per la web, que ni el millor agent publicitari, amb frase ganxo perquè la gent torni al blog inclosa) Mireu, mireu… http://noubarrisnou.wordpress.com/

En Noé i en Darling, després de solventar les seves discrepàncies, i juntament amb en Veni, han anat treballant en la postal. Una part del grup institucional (Maideny, Milagros i Michelle), han anat treballant en el dossier per demanar el permís a l’Ajuntament  per poder instal.lar les bústies pel barri.

I la resta (Jean Carlos, Alexandra i Arantxa) estan buscant els contactes dels instituts, les escoles del barri i les associacions.

Per la tarda, hem quedat amb en Mateo, en Miguel, l’Ivan i l’Andrés (amb permís concedit) per anar a veure la fusteria. Hem parlat amb la Sílvia, que ens ha atès molt amablement, però ens ha notificat que l’encarregat, el sr. Ricardo només el trobaríem els matins a les 8:30h. Això ens ha donat un cert marge per poder preparar un dossier (que el farà en Mateo) amb l’explicació del projecte i que expliqui clarament les nostres necessitats i el que els oferim a canvi.

Una vegada a l’insti i vist que havíem de preparar l’especejament de les fustes que haurien de tallar, hem hagut d’invertir la segona hora de la tarda a acabar aquesta feina.

Hem decidit que, a més de la fusta, hi hauria un suport de metracrilat/plàstic per posar les postals. Jo he recordat que conec una noia que treballa en una empresa de metracrilats i que potser ens pot donar un cop de mà esponsoritzant aquest material…

En Mateo ha proposat un super-disseny síntesi plegant un metracril·lat que és un 10 en disseny (simple, fàcil de construïr, barat, ràpid). Jo li he dit (innocentment) “però és clar, no es veuria tant com les caixes fluorescents!”, al que m’ha respost:” fem-ho amb metracrilat groc fosforescent, doncs.” Obvi…no? Llàstima que aquest disseny té alguns problemes vers l’objectiu del projecte, però això no treu que sigui excepcional!

Us adjunto unes imatges del disseny del Mateo de com plegar el metacril·lat, i els croquis de les bústies que hem fet tant a mà alçada com amb l’ordinador.

PD: Ah! En Miguel ha proposat una idea fantàstica (que és secreta): replantar una nova escultura on hi havia la que van robar a la rotonda de Karl Marx, i fer-ho de manera subversiva, sense permisos, i amb nocturnitat…! i que de sobte el barri es desperti amb la nova escultura. Què passaria? Quant de temps trigarien a adonar-se’n? Què farien una vegada se n’adonessin? Seriem la Guerrilla Escultòrica… Aquesta idea es perfila com una acció escultòrico-sociològica molt, molt interessant…

(Lluís Sabadell Artiga)