Daily Archives: 18 gener 2010

Setena sessió: anàlisi d’espais i reflexions entorn a la intervenció

Grup: Ian, Mateo, Maideny, Dayana, Darling, Judit, Javi, Tamara, Jenny, Veni i Erick


dsc_0010dsc_0054p1130079
en_residencia_collserola_18gendsc_0069dsc_0070

Avui la pluja ha decidit acompanyar-nos una altra vegada en la nostra sortida. Hem tornat a visitar els “pirulos” del lloc de trobada per veure l’espai amb ulls d’intervenir-hi. Hi ha possibilitats, però alhora es un espai difícil, donat que és molt “fort”.

A la mateixa plaça, però, hem descobert un altre possible lloc de microintervenció: resulta que per tota la plaça hi ha un sistema de megafonia on cada tarda-nit sona música. Es tracta d’un tipus de música que als joves no els agrada gaire…, i per això jo els he preguntat perquè no posaven música seva, que els agradés, ja que precisament aquest és un espai de trobada dels joves. Si s’animen aquesta podria ser una altra intervenció sonora interessant! Que facin de dj’s i seleccionin la música que més els agradi i la punxin allà…

dsc_0002

Poso èmfasi en aquestes microintervencions, en la idea que moltes coses es poden canviar encara que no s’ho creguin, i que l’espai públic és això, públic, i per tant, de tots. Després, hem anat a la plaça “del Javi” on hem pogut constatar que l’espai públic cada vegada està més envaït pels cotxes i un exemple clar és la pilona de ciment que obstrueix la vorera dels vianants per deixar pas al parking improvisat en una plaça de sorra. Em dóna la sensació que els espais “usuals i normatius” per aparcar al carrer estan desapareixent i (sembla que el mateix ajuntament) crea aquests espais temporals que, com l’aparcament del poliesportiu, acaben convertint-se en definitius després de 18 anys…Vam recollir el testimoni d’un veí al respecte:

En un moment de l’excursió he introduït la idea de que la intervenció no tan sols ha de tenir el punt de vista humà (social) sinó que a més ha d’incloure el mediambiental: cal fer una intervenció que també agradi als ocells. Per això els he plantejat la pregunta: Com pensa un ocell? En què pensa? I que pensaria ell de la nostra intervenció? Hi ha hagut respostes per tots els gustos, però la reflexió més important, és que els ocells no tenen les mateixes necessitats que nosaltres els humans… El canvi de punt de vista ens serà molt útil: primer un ocell veu les coses diferents perquè vola i també, perquè és un animal….

Un cop de tornada a l’institut, els alumnes han definit breument com volen que sigui la intervenció:

  • que es noti
  • que sigui permanent
  • que sigui bonica i vistosa
  • que agradi a tothom

L’última hora l’he dedicat a reunir-me individualment amb alguns d’ells, els que m’ha donat temps…: Darling, Jean, Ian Linares, Mateo, Adrià, Ivan Arias, Andrés, Ian García i Judith. La veritat és que està essent molt enriquidor i que m’estan ajudant molt amb els seus comentaris i consells. Parlàvem sobre com veuen el projecte, si els agrada la manera de treballar, etc. També els he preguntat quins dels llocs a intervenir els interessava més dels escollits la vegada passada. Resumint, sobre la primera pregunta, coincidien bastant en que ja tenen ganes de començar a treballar, que les sortides els agraden més que “pensar” tant!! Que volen fer quelcom que es vegi, que agradi a tothom al barri i que tingui una utilitat, preferiblement una intervenció permanent i no efímera…

Pel que fa a la intervenció principal, les decisions estaven molt repartides entre els diferents espais que hi ha. Del que m’he adonat és de que potser amb tant d’anàlisi de l’espai i de les problemàtiques del barri, el risc és que perdem una mica la intenció artística de tot plegat. Potser és el moment de reprendre-la d’alguna manera amb algun exercici boig. Hi pensaré…

(Lluís Sabadell Artiga)