Monthly Archives: desembre 2009

Sisena sessió: visita a Can Masdeu i reflexions

Grup: Darling, Alexandra, Miguel, Andrés, Ivan, Ian Linares, Adrià i Cristian


collserola_can_masdeu4collserola_can_masdeu5collserola_can_masdeu2collserola_sessio_resum9collserola_sessio_resum8collserola_sessio_resum3

Avui havíem programat anar a visitar Can Masdeu i l’Associació de Veïns de Roquetes, però com que plovia, al final hem decidit anar només a Can Masdeu i fer una visita més llarga, per no haver de córrer amunt i avall amb aquest mal temps.

Ens ha rebut la Lídia, que porta el tema de les visites a Can Masdeu. I és que Can Masdeu, no es una casa okupa a l’us, sinó que està fent un treball de difusió de la seva tasca envers una manera d’entendre la vida diferent a la que estem acostumats: més comunitària, més ecològica, i menys opressiva amb el planeta i amb els altres.

Tot just fa uns dies van celebrar el 8è aniversari de l’ocupació d’aquesta antiga leprosseria que portava abandonada 50 anys. La veritat és que l’entorn és impressionant, tenint en compte que està a tant sols cinc minuts a peu de la ciutat…La natura és exhuberant i s’hi respira una pau i una tranquil·litat que et deixen bocabadat.

Can Masdeu crec que es pot definir com un laboratori social on promocionen la cultura oberta i d’intercanvi (d’espais, de feines, de materials…) i el més important: tenen una ferma voluntat de difondre la seva tasca. L”hort que tenen per abastir-se d’aliments ecològics és una joia, a més d’haver-hi horts de gent de la ciutat que vol tenir el seu espai de cultiu, i que ells organitzen i els cedeixen. La Lídia ens ha explicat el funcionament de la casa, la seva organització, la distribució de les tasques, la seva economia, etc. També ens ha fet una visita curta (la pluja no parava!!) pels horts i els diferents espais de la casa: taller de bicicletes, habitació d’eines, rentadora a pedals (tot i que també en tenen d’elèctrica), els wc secs, el calentador o la cuina solars. Sorpren que aquests plantejaments de vida ecològica es donin en una gran ciutat com Barcelona i que siguin un exemple viu i funcionant d’un estil de vida que ben aviat, ens agradi o no, haurem d’anar adoptant tots nosaltres.

Després, de tornada a l’institut, hem dedicat les dues hores següents a fer una sessió de revisió de les sortides que hem fet fins ara i de quines coses hem descobert sobre la història dels barris de Canyelles i Roquetes. Hem destacat les diferències entre el barri de Canyelles i els seus grans blocs, que corresponen a una planificació “des de dalt” amb carrers rectes, en forma de quadrícula i voreres amples, i Roquetes, que és urbanisme “de baix cap a dalt”, sense una planificació, que ha anat creixent a mesura que la gent ha anat construïnt més o menys lliurement les seves cases d’autoconstrucció, i que dóna lloc a uns carrers amb cases baixes, força recargolats i amb una alta densitat horitzontal.

Per últim, hem estat parlant dels possibles llocs d’actuació. He fet un llistat del que cada un d’ells ens ha explicat o bé de les informacions que han trobat al fer les entrevistes. Els llocs que hem pensat són: el poliesportiu “fantasma”, les escales de pujada a Torre Baró, el castell de Torre Baró, la plaça del Javi -batejada així ja que en el seu moment desconeixíem el nom exacte-, l’escultura robada, la brutícia, el timbre de l’institut i els “pirulos” del lloc de trobada.

Hem començat a parlar sobre quins llocs els interessaven més. El castell consideraven que era un lloc massa apartat i que la gent no ho veuria. A alguns, sobretot la Tamara, i a mi, la història de l’escultura robada i la idea de regalar una escultura al barri ens feia molta gràcia, tot i que en Mateo i en Darling han dit que no els interessava massa fer una “escultura que no servís per res”. No hem entrat en la discussió de la utilitat que pot tenir una escultura pública, tot i que entenc el sentit en que plantejaven aquesta idea: no volien treballar per fer un “bunyol” posat al mig d’una plaça.

De tota manera, no hem aprofundit massa en el tema, ja que la Milagros ha expressat el seu interès en treballar amb/a Can Masdeu, cosa que m’ha sorprès molt gratament i encara més quan hi ha hagut força quorum que hi estava d’acord! De manera que hem acordat fer una sessió de treball a Can Masdeu. Això els ha engrescat molt (amb alguna excepció), i han proposat fer una jornada sencera a la casa, o fins i tot, quedar-s’hi a dormir. Hem nomenat una “comissió organitzadora” de la sortida que està formada per en Darling, la Jenny, la Maideny, la Milagros i l’Adrià. De manera que cap a finals de gener, si tot va bé, anirem a fer un parell de dies de treball en el projecte a Can Masdeu. A més, volem aprofitar perquè vinguin Ecosistema Urbano i així poder treballar amb ells un parell de dies seguits en un entorn on el tema ecològic és tant present de manera pràctica, i tant aprop, cosa que no es gens fàcil de trobar, i menys en una ciutat.

M’ha sorprès que alguns alumnes, concretament quatre, s’han negat a venir a Can Masdeu a treballar, però no m’ha sorprès la seva negativa (ja que, sincerament, no pensava que la idea tindria tants adeptes!) sinó que no sabien o no volien donar un motiu per la seva negativa…cosa que no ha permès poder establir un diàleg per acostar posicions i poder consensuar-ho.

Veurem si quan tornem de vacances podem reprendre el tema per tal que tots estiguin contents amb el tema de la sortida!

Al gener continuarem informant!!

(Lluís Sabadell Artiga)

Possibles espais d’acció

Poliesportiu “fantasma”

collserola_poliesportiu3

Escales de pujada a Torre del Baró

collserola_escales

Torre del Baró

collserola_torre_baro

Plaça “del Javi”

collserola_plaça_javi

Escultura robada

collserola_escultura_robada

“Pirulos” del lloc de trobada

collserola_pirulos

Timbre de l’institut

Cinquena sessió: històries del barri

VISITA GRUP 1: Jenny, Maideny, Veni i Erick


grup1obresentrevistapoliesportiuesculturaescultura

La sortida ha estat molt profitosa. La idea inicial era fer un seguiment de l’efecte de la ronda i documentar què hi passa a dalt i als laterals des de l’institut fins arribar a  “las pistas”, que és un punt de trobada entre els joves i sobre el qual el Veri ens havia d’explicar la seva història. Però després hem canviat de plans al trobar noves pistes sobre el barri.

Avui feia un fred terrible, i això ha fet que fos més difícil trobar gent disposada a ser entrevistada, ja que amb el vent gelat que bufava la gent no volia aturar-se. Tot i així, hem aconseguit fer algunes entrevistes molt interessants, sobretot la primera, que ens ha donat la pista per anar a visitar l’associació de Veïns de Canyelles, dient-nos que era molt activa. Això ha fet que decidíssim desviar-nos de la ruta inicial per anar cap allà. La veritat és que ha valgut molt la pena! Tant per la persona que hem trobat -que ha estat molt amable i fins i tot ha interromput la classe de ioga que estava donant, per atendre’ns- com per la informació que hem trobat als plafons expositors del local.

Tot i que parlant amb la senyora que estava al local de l’associació novament hem constatat que, en general, a la gent de Canyelles i de Roquetes com que són uns barris molt cohesionats, amb molta vida “de barri”, un fort sentit d’identitat i que han lluitat molt per aconseguir el que tenen, no volen o no se’ls acut massa coses per canviar. Tot i així, ha tornat a sortir el tema del poliesportiu, que el diari diu que fa 18 anys que prometen i la senyora afirmava que fa 30 anys que reclamen! En qualsevol cas, és un tema interessant a tractar.

Ara no recordo si ha estat en Veri, l’Erick, la Jenny o la Maideny qui m’ha fet veure els articles que hi havia penjats en un plafó del passadís de l’associació. El que més m’ha cridat l’atenció a part de l’article del poliesportiu, ha estat un altre article on s’explica que la única escultura que hi havia a tot el barri de Canyelles va ser robada aquest passat agost i ara tant sols en queden les restes de l’ancoratge. La història per si sola ja és molt engrescadora: que el barri només tingui una escultura, que precisament hagi estat robada i que en quedi un fragment, una mena de pedestal per a l’escultura invisible, que hi va ser però ara no hi és: una absència, una petjada… A més és una escultura que estava a la rotonda just davant de l’institut, de manera que la majoria dels alumnes hi passaven cada dia pel davant…Tot plegat, aquesta història m’està engrescant molt! Potser regalar una escultura a un barri orfe d’art al carrer?

Per la propera sortida tenim una agenda apretada, ja que hauríem de visitar tots aquests llocs: l’Associació de Veins de Canyelles, la de Roquetes i un lloc que una de les senyores entrevistades ens va dir que ens interessaria: Toni Guida (?), per parlar amb el Rafa. No se si donarà temps d’anar a parlar amb la Carme Andrés del Districte de Nou Barris, que sembla que és la persona, segons l’article que vàrem trobar, que haurem d’anar a veure per investigar més sobre el “Poliesportiu Fantasma”…, també algú de Medi Ambient…

Ah! i Can Masdeu – una masia okupa a pocs metres de l’Institut, molt activa, que promou horts ecològics, botiga gratuïta i moltes més activitats interessants! Podeu visitar la seva web: http://www.canmasdeu.net

(Lluís Sabadell Artiga)

VISITA GRUP 2 – Ian, Mateo, Tamara, Javi i Dayana

L’objectiu de la segona sortida era desplaçar-nos fins a aquells punts que els alumnes coneixen més dels barris de Canyelles i la Guineueta, i que ja havien escollit en una sessió prèvia, per tal que expliquessin les històries personals que cadascun d’aquells racons tenia per ells. Es tractava d’intentar recollir informació sobre aquests espais per mirar d’entendre’ls més bé des del punt de vista dels residents, per buscar-hi utilitats, mancances, possibilitats de millora i de canvi.

Calia recollir aquests testimonis amb la càmera de vídeo, gravant les explicacions dels alumnes en primera persona, fent fotografies dels espais i recollint les adreces dels punts on ens aturéssim.També era interessant buscar altres testimonis del barri perquè ens donessin més informació. Això últim no va ser possible, ja que la metereologia no acompanyava massa (plovia, feia vent i molt de fred) i no hi havia moviment de gent pels carrers.

A més, calia estar atents a observar qualsevol espai del barri que estés deteriorat o malmès i on creiéssim que era necessari plantejar algun tipus d’intervenció. El recorregut que havíem plantejat tenia les següents parades:

1. Parc de Josep Serra Martí. Vam aturar-nos en dos racons escollits per la Tamara i la Dayana:

  • els fars o “pirulos” de la plaça
  • els bancs del parc

Expliquen que aquests dos espais s’utilitzen com a punt de trobada i de reunió pels joves del barri. El primer s’utilitza a l’estiu i l’altre a l’hivern, ja que queda més recollit. Detecten més necessitat de bancs agrupats, per afavorir la reunió, el contacte entre ells. L’Ian grava aquestes declaracions en càmera de vídeo i el Mateo fa fotos.

2. Rambla del Caçador. Anem a buscar un pàrquing mig improvisat en un espai que queda entre blocs de pisos i que el Javi coneix. Ens explica davant la càmera que no està en massa condicions, hi ha pilons de ciment armat que el delimiten i marquen el pas dels cotxes per accedir-hi. Veiem (i l’Ian grava apresuradament amb la càmera de vídeo) com els cotxes van entrant a dins tot circulant per la zona asfaltada dels vianants. Fem fotos de l’espai. Es planteja la necessitat d’adeqüar la zona i fer-ne un pàrquing en condicions (i gratuït).

3. Anem baixant pel Passeig de Fabra i Puig i veiem com el barri va canviant. Ja no són tot blocs de pisos suburbials. A l’alçada del carrer de Capsec, a mà dreta, apareix una zona de carrers paral·lels amb casetes baixes i petits patis al davant: són humils, però tenen encant. Es respira tranquil·litat, ja no sembla el mateix barri.

4. Parc del Turó de la Peira. Arribem al parc on el Javi acostuma a anar amb els seus amics. És un parc molt gran, dalt d’un turó. Amb molts arbres, bancs, gronxadors. És un bon lloc de trobada, i està molt acondicionat. L’Ian grava les declaracions del Javi sobre aquest espai. El Mateo fa algunes fotos.

5. Carrer de Feliu i Codina. Camí de tornada ens aturem davant un petit descampat que hem localitzat. Sembla que abans havia estat una guarderia i recentment l’han tirat a terra. La Dayana diu que fa poc encara hi era. Fem alguna fotografia i tornem cap al centre.