Els darrers anys, una nova fornada de cantautores ha conquerit les primeres línies del panorama musical del nostre país oferint projectes diversos que es caracteritzen sovint per la creació de paisatges sonors amb elements diversos, tant procedents de la natura o de la quotidianitat, com de les noves tecnologies. Són dones que beuen de diferents fonts i estils i que han sabut impregnar les seves composicions d’un caràcter ben personal . Algunes s’han inspirat en les companyes de generacions anteriors, com és el cas de la Nova Cançó, i altres han buscat referents a altres països. Nascudes la majoria a la dècada dels vuitanta, han tingut una formació musical que els ha proporcionat una sòlida base a partir de la qual han moldejat diverses experiències fruit també d’estades diverses a diferents capitals europees.
Per estrenar el menú musical d’aquest curs podrem escoltar cada matí algunes d’aquestes veus emergents, algunes de les quals ja porten un treball molt consolidat, i reconegut amb premis diversos malgrat la seva curta trajectòria.
Maria Coma (1986) va presentar els seu primer àlbum, Linòleum, el 2009 als que han seguit Linòleum en concert i Magnòlia, el 2011, i Celesta el 2013, disc aquest darrer on utilitza un piano-celesta creat per ella mateixa, resultat d’un projecte que va guanyar el Premi Puig Porret el 2012. Bikimel (1976), és el nom artístic de Vicky de Clascà, que va començar la seva trajectòria presentant el 2010 el disc Stat Jònic mentre que l’any passat, el 2013, va donar a conèixer el seu darrer projecte: Farrera, on les cançons mostren una especial connexió amb la naturalesa i l’entorn d’aquest indret del Pallars Sobirà, i en les quals també hi van participar la gent del poble.
L’ombre de ton chien és un grup que agafa el nom d’un vers d’una cançó de Jacques Brel: Ne me quitte pas, i que són els acompanyants habituals de l’Anna Roig (1981). Molt influïda per la chanson française, aquesta cantant interpreta tant temes en català com en francès, i combina històries inventades en les que tant s’hi nota cert aire infantil combinat amb un enginyós sentit de l’humor com una profunditat especial a l’hora de tractar els dubtes, les alegries o les decepcions que li provoca l’amor. El 2009 va publicar el primer disc, Anna Roig i L’ombre de ton chien i el 2011 Bigoti vermell.
Joana Serrat (1983) presenta un estil barreja de folk d’arrel americà amb tocs de pop i jazz i canta temes tant en anglès com en català. Els seus primers treballs discogràfics, signats com a J.S.T van ser Liffey el 2008 i Hit the pavement el 2009. Posteriorment ja com a Joana Serrat va gravar The Relief Sessions el 2012 i Dear Great Canyon el 2014.
La lleidatana Meritxell Gené (1986) ha dedicat el seu darrer disc al poeta Màrius Torres, Així t’escau la melangia, gravat el 2013, mentre que els dos anteriors Inesperadament i Sota els llençols es van donar a conèixer els anys 2008 i 2010 respectivament. Ella forma part del col•lectiu La Cançó Necessària, on un grup de sis cantautors s’han ajuntat per potenciar als escenaris la cançó compromesa als Països Catalans: “La cançó necessària és la nostra memòria i el nostre present. La voluntat d’omplir amb contingut, valors i compromís la cultura d’aquesta terra. Som el puny que ja és cançó. Som la cançó que ha de ser de tots. Per la cultura popular. Per la cançó compromesa.”
CALENDARI
Meta