Una consulta freqüent a les oficines de farmàcia és : «A veure quin xarop em pots donar que sóc diaàbetic i tinc tos».
Anem a recordar què és un excipient:
En un medicament, els excipients són les substàncies auxiliars que ajuden a que el principi actiu, que és el que presenta l’acció terapèutica, pugui formular-se de manera eficaç i agradable per al pacient. Es tracta d’una o més substàncies que s’incorporen al medicament per facilitar la seva preparació, conservació o administració.
Els excipients, per tant, tot i que formen part del medicament, en no ser actius farmacològicament no actuen sobre la malaltia ni sobre els seus símptomes.
Hi ha molts tipus d’excipients: aglutinants, disgregants, saboritzants, aromatitzants, edulcorants, etc.
Avui ens centrarem en els edulcorants i especialment en els que hem de tenir cura si tenim un pacient amb diabetis.
Anem a analitzar-los detalladament:
1.- GLUCOSA
S’utilitza com a agent de recobriment i edulcorant. Quan està present en la composició d’algun fàrmac, hem d’evitar la seva ingesta i utilitzar una altra alternativa terapèutica sempre que es pugui.
Es tracta d’un excipient de declaració obligatòria (EDO). Aquelles persones diabètiques o amb intolerància a la glucosa són les que hauran de tenir precaució amb aquest excipient, i hauran de confirmar amb el seu metge si el tractament porta glucosa o si portant-la els suposarà algun problema.
2.- FRUCTOSA
Les persones diabètiques la poden consumir però amb moderació i de manera puntual. Està contraindicada en persones amb intolerància hereditària a la fructosa.
3. -LACTOSA
És un disacàrid format per glucosa i galactosa. En la indústria farmacèutica s’utilitza àmpliament en la fabricació de càpsules i comprimits (com a diluent), de pols (per donar volum) i com a vehicle en els casos dels inhaladors.
Les persones diabètiques poden consumir-la però amb precaució i controlant els nivells de glucèmia. Les persones intolerants a la lactosa amb deficiència de lactasa han d’evitar la seva ingesta. Pot donar lloc a un efecte laxant, dolor i distensió abdominal i flatulència.
4.- SACAROSA
És el sucre comú o de taula. Es tracta d’un disacàrid format per glucosa i fructosa. S’ha de tenir precaució en diabètics i també en els casos d’intolerància hereditària a la fructosa.
5.- SORBITOL (E-420)
És un polialcohol edulcorant produït a partir de sucres naturals com la fructosa o glucosa però modificant la seva absorció, per la qual cosa aquesta última és menor i eleva menys els nivells de glucèmia. Ara bé, això no vol dir que es pugui fer servir sense tenir en compte la glucèmia.
S’ha de consumir amb moderació perquè a més, un abús de sorbitol pot produir un efecte laxant. Les persones intolerants a la fructosa, no l’han de consumir.
6.- ASPARTAM (E-951)
Les persones diabètiques el poden consumir sense problema. No obstant això, en els casos de fenicetonuria s’ha d’evitar el seu consum. En la indústria farmacèutica s’usa com a edulcorant.
S’utilitza en els medicaments com edulcorant. Un cop a l’organisme, es descompon en dos aminoàcids: fenilalanina i àcid aspàrtic. És un excipient de declaració obligatòria.
El risc d’aquest excipient rau en el primer d’ells, la fenilalanina. Una part de la població (2% aproximadament) pateix d’fenilcetonúria, una malaltia genètica que fa que aquestes persones no puguin degradar l’aminoàcid fenilalanina i que aquest s’acumuli en l’organisme. L’acumulació d’aquest aminoàcid produeix diarrees, nàusees, vòmits i a nivell neurològic pot provocar convulsions, migranyes, síndrome de fatiga crònica. Avui dia es diagnostica només néixer, però pot provocar retard psicomotor si no es diagnostica.
En el prospecte i fitxa tècnica del medicament podrem llegir: “Aquest medicament pot ser perjudicial per a persones amb fenilcetonúria perquè conté aspartam que és una font de fenilalanina”.
7.- XILITOL
Té escassa resposta glucèmica i el seu metabolisme és independent de la insulina. Es pot fer servir sense problemes en els pacients diabètics.
8.- MANITOL (E-421), MALTITOL, ISOMALTITOL
De la mateixa manera que passa amb el sorbitol, es poden consumir però amb precaució, ja que un excés en el seu consum pot produir flatulència i diarrea. No estan recomanats en intolerants a la fructosa.