Mes: març de 2017

Aquest suplements dietètics que anem a comentar són de vital importància en l’embaràs:

1.- ÀCID FÒLIC

L’àcid fòlic és fonamental per a la prevenció de malformacions en el fetus. S’ha de començar a prendre un mes abans de la concepció.
La dosi diària recomanada d’àcid fòlic és de 0,4 mil·ligrams al dia. La vitamina B12 que està en molts suplements per a embarassades ajuda a que aquest àcid fòlic s’absorbeixi millor.

2.- FERRO
El ferro és un mineral fonamental que es troba en l’hemoglobina de la nostra sang. Durant l’embaràs com hi ha una situació extra de demanda d’hemoglobina, es recomana la suplementació amb ferro, sobretot en el segon trimestre.

En el cas d’anèmia de la mare s’ha de prendre el ferro des del primer moment de l’embaràs. La dosi recomanada de ferro és de 30 mil·ligrams al dia.

3.- IODE

Una altre mineral important és el iode. El iode és fonamental per al desenvolupament del sistema nerviós del nadó.

El iode el trobem en aliments com poden ser els mariscs o els crustacis però durant l’embaràs es recomana començar a prendre iode igual que l’àcid fòlic un mes abans de la concepció.

La dosi diària recomanada de iode des de 200 micrograms al dia. És fonamental prendre iode per garantir el correcte desenvolupament a nivell cerebral.

4.- OMEGA 3

Els omega 3 són un essencials, en dosi de 200 mil·ligrams al dia resulten  protectors en el cas que la mare desenvolupés hipertensió durant l’embaràs.

Els complements alimentaris per a embarassades que trobem a la farmàcia probablement tinguin més minerals i vitamines que aquests que hem anomenat però aquests són els realment essencials segons les últimes revisions bibliogràfiques.

Una consulta freqüent a les oficines de farmàcia  és : «A veure quin xarop em pots donar que sóc diaàbetic i tinc tos».

Anem a recordar què és un excipient:

En un medicament, els excipients són les substàncies auxiliars que ajuden a que el principi actiu, que és el que presenta l’acció terapèutica, pugui formular-se de manera eficaç i agradable per al pacient. Es tracta d’una o més substàncies que s’incorporen al medicament per facilitar la seva preparació, conservació o administració.

Els excipients, per tant, tot i que formen part del medicament, en no ser actius farmacològicament no actuen sobre la malaltia ni sobre els seus símptomes.

Hi ha molts tipus d’excipients: aglutinants, disgregants, saboritzants, aromatitzants, edulcorants, etc.

 Avui ens centrarem en els edulcorants i especialment en els que hem de tenir cura si tenim un pacient amb diabetis.

Anem a analitzar-los detalladament:

1.- GLUCOSA

S’utilitza com a agent de recobriment i edulcorant. Quan està present en la composició d’algun fàrmac, hem d’evitar la seva ingesta i utilitzar una altra alternativa terapèutica sempre que es pugui.

Es tracta d’un excipient de declaració obligatòria (EDO). Aquelles persones diabètiques o amb intolerància a la glucosa són les que hauran de tenir precaució amb aquest excipient, i hauran de confirmar amb el seu metge si el tractament porta glucosa o si portant-la els suposarà algun problema.

2.- FRUCTOSA

Les persones diabètiques la poden consumir però amb moderació i de manera puntual. Està contraindicada en persones amb intolerància hereditària a la fructosa.

3. -LACTOSA

És un disacàrid format per glucosa i galactosa. En la indústria farmacèutica s’utilitza àmpliament en la fabricació de càpsules i comprimits (com a diluent), de pols (per donar volum) i com a vehicle en els casos dels inhaladors.

Les persones diabètiques poden consumir-la però amb precaució i controlant els nivells de glucèmia.  Les persones intolerants a la lactosa amb deficiència de lactasa han d’evitar la seva ingesta. Pot donar lloc a un efecte laxant, dolor i distensió abdominal i flatulència.

4.- SACAROSA

És el sucre comú o de taula. Es tracta d’un disacàrid format per glucosa i fructosa. S’ha de tenir precaució en diabètics  i també en els casos d’intolerància hereditària a la fructosa.

5.- SORBITOL (E-420)

És un polialcohol edulcorant produït a partir de sucres naturals com la fructosa o glucosa però modificant la seva absorció, per la qual cosa aquesta última és menor i eleva menys els nivells de glucèmia. Ara bé, això no vol dir que es pugui fer servir sense tenir en compte la glucèmia.

S’ha de consumir amb moderació perquè  a més, un abús de sorbitol pot produir un efecte laxant. Les persones intolerants a la fructosa, no l’han de consumir.

6.- ASPARTAM (E-951)

Les persones diabètiques el poden consumir sense problema. No obstant això, en els casos de fenicetonuria s’ha d’evitar el seu consum. En la indústria farmacèutica s’usa com a edulcorant.

S’utilitza en els medicaments com edulcorant. Un cop a l’organisme, es descompon en dos aminoàcids: fenilalanina i àcid aspàrtic. És un excipient de declaració obligatòria.

El risc d’aquest excipient rau en el primer d’ells, la fenilalanina. Una part de la població (2% aproximadament) pateix d’fenilcetonúria, una malaltia genètica que fa que aquestes persones no puguin degradar l’aminoàcid fenilalanina i  que aquest s’acumuli en l’organisme. L’acumulació d’aquest aminoàcid produeix diarrees, nàusees, vòmits i a nivell neurològic pot provocar convulsions, migranyes, síndrome de fatiga crònica. Avui dia es diagnostica només néixer, però pot provocar retard psicomotor si no es diagnostica.

En el prospecte i fitxa tècnica del medicament podrem llegir: “Aquest medicament pot ser perjudicial per a persones amb fenilcetonúria perquè conté aspartam que és una font de fenilalanina”.

7.- XILITOL

 Té escassa resposta glucèmica i el seu metabolisme és independent de la insulina. Es pot fer servir sense problemes en els pacients diabètics.

8.- MANITOL (E-421), MALTITOL, ISOMALTITOL

De la mateixa manera que passa amb el sorbitol, es poden consumir però amb precaució, ja que un excés en el seu consum pot produir flatulència i diarrea. No estan recomanats en intolerants a la fructosa.