octubre

PROPOSTES D’OCTUBRE


cesc10
degas11 degas2

Fragment del text

A la porta de la redacció, a peu d’escalinata, Sam tocava el saxo. Amb prou feines li treia alguna nota audible. El seu nom no era Sam. En realitat ningú no el sabia, però el veïnat el batejà Sam des del primer dia. Ja feia mesos que era allí, cada dia, des de mitja tarda fins ben entrada la nit. Sam formava part del paisatge. Més encara: oferia una pinzellada de color, a pesar que el seu aspecte cetrí semblava una passada de betum accelerada.

S’esforçava amb Le dernier à Paris. Sam mai no ens faria oblidar Gato Barbieri, però hi posava voluntat. Ell, almenys, tocava un saxo. Potser era l’únic negre a la ciutat que no necessitava vendre elefants de fusta o llogar-se a la prostitució masculina. Sam era intel·ligent, havia aconseguit el màxim en una societat de blancs: fer sonar un estri musical. Però el saxo estava oxidat en alguna de les seues parts més imprescindibles. En un racó de l’escalinata, un cartell escrit a mà reclamava del vianant una mica de solidaritat: “Els que som d’estrip d’esclaus preferim ser pobres però lliures”.

Vaig llançar una moneda de deu duros dins l’estoig de l’instrument.

– Canvia’t el saxo, Sam.

S’eixugà amb calma els llavis i digué:

– Jo toque un saxo tinyós i desafinat. En canvi tu no saps el so de qui balles.

Era la contestació que Sam feia invariablement a tots aquells que, com nosaltres, l’encoratjaven a canviar el saxo. Ens agradava oir la resposta. Dita per un negre tenia certa mala llet. Vaig somriure. Ell continuà assajant, ara, Bridge over troubled water. I de sobte sentí una immensa pena per Simon and Garfunkel. Els udols del saxo m’acompanyaren fins a la barra del bar, on els lladrucs eren d’una altra mena.

Fragment de “Un negre amb un saxo” de Ferrant Torrent

Sortilegi

A Xavier Montsalvatge, I. M.

Tantes vegades com la vostra música

havia guarit ànimes malaltes

d’algun excés o mancança

-perquè això és el que fa

l’art més generosa:

acompanyar i escoltar,

per poder-nos tornar de sobte

allò que més necessitem

en cada precís moment-,

i en canvi avui res no ha impedit

que els vostres metalls, fustes i cordes

s’estremissin tots alhora

amb un acord immensament agut i greu:

tota la tessitura del dolor,

i l’agraïment pel qui va saber

aparellar-vos amb tanta gràcia

que ja mai més no serem els mateixos.

Àlex Susanna

TREBALLS SOBRE LES PINTURES

Dibuix de l’Eva Estarlich

eva-estarlich0001

L’Adrià Tomàs ha fet aquest

inspirat en el quadre del guitarrista.

adria-t0001

I el Javier Jerez aquest altre

javier-jerez0001

eva-leon0001 El quadre de Degas ha inspirat a l’Eva Leon

sukaina00013 La Sukaina ha fet de Degas!

Dibuix de l’Eugeny eugeny0001

La Dagmara ha fet un guitarrista

que sembla picassià

dagmara0001

TREBALLS SOBRE L’ACUDIT

Sabeu que li regla el personatge d’en Ces?

Un ram de notes! Mireu com l’ha dibuixat l’Estel Mora

estel-mora0001

La Lorea Moyano ha dibuixat una pluja de notes.

Si el personatge d’en Cesc regala un ram de notes,

be poden ploure,no?

lorea-moyano0001

sara-i-laia-giro-001

La Sara Valverde ha fet un ram de notes, com el del músic d’en Cesc.

La Paula López també ha dibuixat una pluja de notes,

però fixeu-vos que surten d’un saxo, com el del text.

paula-lopez0001

TREBALLS SOBRE EL TEXT

En Dídac Sanchez ha fet un escrit explicant perquè creu ell que en Sam no es vol canviar el saxo. Val la pena llegir-lo.

Sam sempre es negà de canviar de saxo per molts motius, el seu instrument era com el seu millor amic, havia compartit tans moments màgics amb ell… Lo que mes apreciava de tot era quant estava trist o l’havia passat una desgràcia sempre tenia el seu saxo per tocar-lo asta avorrir-lo i axis desconnectar del mon real. El seu somni sempre havia esta poder-ne guanyar la vida tocant el seu saxo y expressar amb la seva música tot allò que ell volia transmetre a les persones. Sam també feia un exemple a la gent que li estossegava per que es compres un altre saxo millor, ell deia: Si el teu millor amic fos lleig el canviaries per un de mes macu?

La gent mai no arribaria a entendre lo que per el Sam significava el seu saxo, y que gràcies a la Música podia veure les coses d’altre forma

L’Anna Valls ha dibuixat en Sam

dins la partitura que interpreta.

anna-valls0001

ainhoa-gracia0001 L’Ainhoa Gràcia ha dibuixat el text

La Maria Candalija ha escrit una possible continuació del text:

Mentre que em prenia el cafè pensava en el Sam. Jo era director d’orquestra, sabia perfectament que en Sam no tenia ni idea de tocar el saxofon. M’ho vaig rumiar tota la tarda… I si li donava classes de saxo? Descobriria un nou talent? Seria una bona idea?

Només sortir de l’assaig de l’orquestra vaig decidir anar a buscar-lo i portar-lo a casa per practicar. Quan s’ho vaig proposar, al principi no li va fer molta gràcia però ho va acabar acceptant.

Vam estar gairebé dues hores per ensenyar-li com posar els dits, com bufar, repassant notes, i polint les cançons que intentava tocar al carrer. Li vaig comentar, un altre cop, que podia canviar el seu saxo per un de nou, però em va explicar que aquell saxo tenia un valor sentimental molt gran, se’l va regalar la seva àvia pocs dies abans de morir i, des de les hores ha intentat aprendre per si mateix a tocar-lo.

Unes setmanes més tard, en Sam, s’havia convertit en un dels millors de l’orquestra, havia posat sempre moltes ganes i molta il·lusió per aprendre, feia goig escoltar-lo.

Li vaig explicar a un amic meu, músic, tota la història, em va dir que volia escoltar-lo i que amb una mica de sort podria fer el seu primer debut al teatre.

Va arribar el dia tant esperat. Tothom va callar al teatre. Es van encendre tots els llums i va començar a sonar Harlem Nocturne , era preciós, un so màgic que va deixar meravellat a tot el públic. Un cop acabada la funció es van tancar les cortines, un silenci immens va envair tota la sala. Un home gran, molt elegant es va aixecar i va començar a aplaudir, tot seguit tothom el va seguir. Les cortines es van obrir, la gent xiulava. Per primera vegada vaig veure en Sam rient amb una brillantor especial als ulls. Aquí començava la història d’un gran artista.

I en Victor Jodar n’ha fet un altre

En Sam era un noi que es volia guanyar la vida honradament, no tenia gaires diners i no tenia familia.

Pero ell seguia tocant al carrer per treures uns diners i poder menjar, beure etc…

lo principal per un ésser huma.

A vegades en Sam tenia que soportar comentaris racistas o coses que no venien al cas, pero ell no es rendia perque necessitaba aquests diners. Quan acabava de tocar el saxo anava a buscar feina per tota la ciutat pero actualment no te sort.

La policia una vegada el va confondre amb un atracador nomes pel simple fet de que era negre i d’un altre pais i va estar 2 dies a la presó fins que es va veure que era inocent, la vida estaba sent injusta amb en Sam fins que un dia va apareixer una noia que es deia Aina i li va dir:

  • Hola vosté es music?
  • Si, ho intento fer el millor que puc pero ho faig principalment per guanyarme uns dinerets.
  • Yo tinc un local i m’interesa algú que toqui el saxo estaria interesat en feina?
  • Si i tant estaria molt interesat
  • D’acord pasat demà per el local que es al c/Paradis n18.

En Sam va anar va fer una actuació amb l’orquestra del local i la Aina va donar el visti plau, el va contractar i en Sam a partir d’aquell moment va poder tenir una vida satisfactoria.

TREBALLS SOBRE EL POEMA

Alguns alumnes han buscat informació de l’Àlex Susana i han trobat altres poemes seus.

La Sonia López ha fet un comentari del poema.

El poema ens explica que la música pot guarir l’ànim. L’art ens acompanya i ens escolta, ens dona a cada moment el que necessitem. Ens dona una cosa que potser no valorem, la pau i la felicitat que només pot transmetre l’art.

Fem servir els metalls, les fustes i les CORDES per transmetre sons sense adonar-nos.

El poema dona les gràcies per l’aparellament dels sons. Después d’escoltar-los mai més es torna enrera, mai es torna a ser el mateix.

És un poema que dona una visió de l’art i de la música des d’un punt de vista molt especial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *