L’ACUDIT
 |
EL TEXT
El que més li agradava eren les partides de cartes. Seguit de les partides d’escacs, malgrat que era un jugador patètic. I la música, sempre la música.
Va ser un home un any més gran que ell – un jueu alemany anomenat Erik Vandenburg – qui el va ensenyar a tocar l’acordió. Com que a cap dels dos no els interessava gaire lluitar es van anar fent amics. S’estimaven més cargolar cigarrets que cargolar-se per la neu i el fang. S’estimaven més jugar a cartes que jugar-se la vida. Van forjar una gran amistat basada en el joc, el tabac i la música, sense oblidar el desig compartit de supervivència. L’única pega va ser que al cap d’un temps l’Erik Vandenburg va aparèixer fet miques escampat per un turó cobert d’herba. Tenia els ulls oberts i li havien robat l’anell de casat. Vaig recollir amb pala la seva ànima i les seves restes i ens en vam anar. L’horitzó era del color de la llet. Freda i acabada de munyir. Vessada damunt dels cossos.
Tot el que en va quedar, de l’Erik Vandenburg, van ser uns quants objectes personals i l’acordió amb les seves empremtes. Ho van enviar tot a casa seva, llevat de l’acordió. El van trobar massa gros. Va quedar al campament, damunt el llit improvisat de l’Erik, gairebé com un retret. Van donar-lo al seu amic Hans Hubermann, que va resultar ser l’únic supervivent.
Fragment de “La lladre de llibres” de Markus Zusak
EL QUADRE
 |
EL POEMA
La dona que renta, la vella que fila
i el brau caçador que sempre vigila.
La noia que porta la gerra i el pa
i aquell pescador que al riu va a pescar.
El vell que la terra remou amb catxassa
i el que es veu el vi de la carbassa.
El del feix de llenya i aquell pastoret
que va amb la catxutxa perquè té molt fred.
La jove mestressa que duu una gallina
la del cistell d’ous i el sac de farina.
Aquells que sonant van fent son camí,
el del flabiol i el del tamborí.
Del sac de gemecs el que sempre plora
el de la simbomba que ronca a tota hora.
També els tres pastors que fan el sopar
i couen les sopes i llesquen el pa.
Fragment de les Figures del Pessebre, de Joan Llongueres
TREBALLS SOBRE EL TEXT
 |
La Sara Sellares ha fet una composició
amb imatges, sobre el text |
| L’Anna Valls Ha fet un dibuix
on hi surten tots els elements del text |
 |
TREBALLS SOBRE EL QUADRE
L’Elisabet i la Eva León han gravat una Nadala sobre els Àngels:
La Raquel Cano ha fet aquest text inspirat en el quadre, és molt bonic:
Això va passar ja fa molt de temps, però ara és quan m’animo a explicar-li a algú. Ja se que semblarà una tonteria, però per a mi va ser molt real.
Ja farà uns quants anys, quan faltaven pocs dies per Nadal, em va passar la cosa més rara que et puguis imaginar. Era de nit, i feia molt de fred. Les finestres estaven entelades, i jo estava al costat de l’estufa, a la sala d’estar, per escalfar-me una miqueta. El cas és que de sobte vaig escoltar un soroll estrany que venia de fora; em vaig aixecar del lloc on estava i ,amb la bata posada, vaig sortir al balcó. El que em vaig trobar en sortir va ser impressionant; perquè davant dels meus ulls hi havia un núvol blanc, del que provenia aquell soroll que jo havia escoltat abans.
El núvol es va començar a obrir, i de dintre seu va sortir un àngel, i darrere d’aquell àngel un altre; i així fins que el núvol va desaparèixer, i davant meu hi havia cinc àngels preciosos. Els àngels anaven amb una mena de túniques blanques, i alguns d’ells portaven sobre les túniques una mena de capa blava que els cobria gran part de l’espatlla. Amés de les túniques una altra cosa que destacava a simple vista era que cadascun portava un instrument de l’edat Mitjana; un el llaüt, un altre la flauta, etc. Desprès d’aparèixer davant meu, van començar a tocar una peça de música meravellosa. Jo crec que ells no se’n van adonar de que els estava mirant, perquè quan em vaig apropar per parlar-hi, van parar de tocar, i van desplegar les seves ales impressionants per anar volant a un lloc segur. Primer va ser un, després l’altre, i finalment el mateix que havia sortit el primer del núvol misteriós, va agafar una petita bossa vermella que portava enganxada a un costat de la seva capa, i del seu interior va treure una pols molt rara, que va dipositar a la seva mà; a continuació el que va fer va ser bufar-la a la meva cara, i de sobte em vaig quedar adormida.
El següent que recordo és escoltar la veu de la meva mare despertant-me, i dient-me que ja era l’hora de sopar. En aixecar-me del sofà on estava adormida, mentre em posava les sabatilles, mirant cap al balcó, pensava en el que a simple vista semblava un somni. Però a mi sempre em quedarà el dubte de si va ser un somni o va ser realitat.
 |
Interpretació del quadre que ha fet la Sònia López |
| La Marta Urpí ha treballat amb un
programa de tractament d’imatges i ha fet aquestes dues propostes |
 |
 |
| I en Victor Jodar també ha jugat amb
programes de tractament de la imatge |
 |
 |
TREBALLS SOBRE EL POEMA
En Jaume Lladó ha trobat un video on Mr. Bean juga amb les figures del pessebre. És graciós.
http://www.youtube.com/watch_popup?v=XDOO3FvGsZ4&vq=medium
En Guillem Saldo ha fet un P.Point molt maco amb fotos de les figures del pessebre de la canço, del pessebre dels seus avis.També hi ha posat l’audio amb la cançó que te com a lletra aquest poema, cantada per una coral. Per qüestions de pes no el podem posar aquí i està penjat al moodle del institut, com a Pdf i com a audio, per separat. Recomano engegar primer l’audio ( que triga uns segons a crregar-se) i seguidament posar el pdf.
També podeu veure el treball del Guillem a: http://dl.dropbox.com/u/7363385/Treball%20sobre%20el%20Poema.pps
TREBALLS SOBRE L’ACUDIT
 |
Mireu quin un ha fet l’Adrià |
Mireu quin un en va fer Stockhausen
