En la cinquena imatge trobem l’estudi comparatiu del salt de longitud entre la llegenda moderna Bob Beamon, autor del mític salt de 8,90 metres a Mèxic 1968, i Faylo de Crotona, un dels saltadors més cèlebres de la Grècia antiga.
El factor tecnològic i el material utilitzat modifiquen completament la disciplina: Beamon executava el seu salt sobre una pista de carrera sintètica, usant sabatilles lleugeres de claus per a la màxima velocitat d’aproximació i aterrant en un fossar de sorra tova. Faylo de Crotona, en canvi, competia sobre terra batuda o sorra premsada i feia servir alteres (peses de pedra o metall que portava a les mans i llançava cap enrere en el moment del vol per impulsar el cos més endavant).
La tècnica de vol també difereix notablement: l’atleta modern empra tècniques complexes com el Hitch-Kick (pedaleig a l’aire) per mantenir l’equilibri i coordinar una extensió màxima en caure. L’atleta antic basava el seu salt en la potència de l’impuls amb les alteres, requerint una coordinació excepcional per no perdre l’equilibri durant el trajecte.
Mentre que l’entrenament de Beamon incorporava la planificació perioditzada, la pliometria, l’anàlisi biomecànica avançada i mesuraments de precisió làser, la preparació de Faylo es fonamentava en l’exercici natural, el treball de força amb pedres i la resistència física en terreny natural.
Així doncs, mentre que Beamon va aconseguir trencar totes les barreres conegudes gràcies a una combinació perfecta de talent natural, velocitat i tecnologia, Faylo de Crotona encarna l’ideal grec de l’excel·lència física i moral, on la combinació d’enginy (ús de les peses) i força forjava la llegenda de l’atleta.