Modalitats esportives i evolució dels atletes

Les proves olímpiques

Les Olimpíades es l’esdeveniment esportiu més gran del mon, es divideixen en multitud de modalitats esportives on atletes  de tots el continents participen per a guanyar una de les tres medalles: la de bronze, plata o la d’or.

Actualment les Olimpíades son presentades en regions i ciutats distintes per cada edició, seguint un interval de quatre anys entre les Olimpíades. Però l’origen de les Olimpíades fou fa 2.700 anys, a la polis de Olimpia en l’actual Grècia. Els canvis que ha rebut la competició durant el transcurs d’aquests anys fa més complexa la tasca de fer una comparativa entre els atletes de l’antiguitat i l’actualitat.

En l’antiguitat, moltes de les modalitats que son actualment a les competicions no existíen. Els atletes participants eren exclusivament homes lliures grecs, les Olimpíades funcionaven principalment com un esdeveniment religiós en honor a Zeus en comptes d’una competició cultural per l’esport, seguidament, la ciutat amfitriona de les Olimpíades era solament la polis Olimpia.

Amb totes estes diferències, encara és possible fer comparacions entre l’antiguitat i l’actualitat amb atletes que practiquen modalitats semblants a les antigues. Les més similars sent els 100 metres llisos, el llançament de disc, el llançament de javelina, el salt de longitud i el pugilat.

Les proves de l’antiguitat i de l’actualitat

Amb l’evolució de l’esport durant aquests 28 segles, les disciplines i proves han canviat, per a poder comparar l’atleta actual amb l’atleta de l’antiguitat hem de ser conscients de la diferència entre les dues disciplines.

Seguidament, ara farem una comparativa entre unes disciplines antigues i les seves corresponent successores a l’actualitat.

  • Estadi / 100 metres llisos

El estadi era una de les proves inaugurals de les Olimpíades antigues, l’atleta es posicionava a prop d’una pila de piedras que servían per a marcar el punt on comença la cursa. A comparació dels 100 metres llisos, el estadi era una forma de mesurar distàncies a l’antiga Grècia que varia entre els 178 i 192 metres.

Les dues proves són cursas sense turnades, l’objectiu de l’atleta era arribar al punt final de l’estadi el primer. Actualment els 100 metres llisos encara és una de les disciplines més semblants a la seva variant de l’antiguitat.

  • Llançament de disc

El llançament de disc actual té molta llibertat de moviment, deixant que els atletes puguin fer moviments rotacionals per a guanyar inercia sempre i quan siguin a l’àrea de 2.5 metres que l’atleta té per a moure’s. Els discs de l’actualitat estan fets de materials com fibra de vidre o plàstic amb un anell extern de metall amb un pes total d’exactament 2 kilograms.

En l’antiga Grècia l’atleta només podria llançar el disc des d’una posició estatica, els llançaments no tenen rotació i això feia que el disc no guanyes massa inercia com per arribar a distancias com les actuals. Els discos de l’antiguitat estaven construïts amb bronze, ferro o plom i no tenien un pes exacte, sempre variant entre 1-5 kilograms.

L’objectiu final de la competició era el mateix, veure qui podía fer que el disc arribes més lluny.

  • Llançament de Javelina

Molt similar al llançament de disc, el llançament de javelina del present consisteix en una competició on els atletes utilitzen javelines especialitzades de 800 grams fetes principalment de fibra de vidre o metalls lleugers amb una punta metálica. Actualment es permet que els atletes agafin impuls, similar al llançament de disc.

En l’antiga Grècia, l’objectiu de la competició era el mateix però normes com l’impuls abans del llançament no eren permeses. La javelina olímpica no tenía un pes exacte, pero la gran majoria s’apropa als 400 grams, el material per les javelines era principalment fusta lleugera per al cos de la javelina, amb una punta de bronze al costat on es llançaria la javelina i una part embolicada amb cuir que agafaria l’atleta.

  • Salt de longitud

El salt de longitud de l’antiga Grècia és diferent a l’actual degut a la forma en la que es fá comparat a l’actualitat, A l’antiga Grècia, els atletes havien d’utilitzar unes halteres de 4 kilograms per a poder efectuar el salt desde una posición estática. Actualment, el salt de longitud no fa servir cap tipus de pesa y els atletes agafen distància per a córrer i impulsar el seu salt en cop de saltar sense moviment previ.

  • Pugilat / Boxa

El pugilat fou un dels antecessors de la boxa actual, una disciplina de lluita sense armes i només utilitzant els punys, el pugilat feia servir bandes de cuir per a protegir les mans i a diferència de la boxa, no hi havia divisió per pes o rounds per a dividir la lluita en temps, l’única forma d’acabar on combat era per rendició o per noqueig.

Atletes Destacats

Per a fer la comparació entre els atletes de les dues disciplines, hem escollit cinc atletes actuals guanyadors de l’or olímpic al 2024.

Els altres cinc atletes fouen participants i guanyadors de les disciplines equivalents a les olimpiades gregues de l’antiguitat és per això que per a escollir als atletes hem agafats medallistas d’or actuals i guanyadors de corones olimpiques que van ser immortalitzats a la polis d’Olimpia. Amb la informació dels dos tipos de atletes podrem fer una comparativa més precisa de les diferències entre les disciplines esportives actuals i de l’antiguitat.

Leónidas de Rodes [Estadi]

Leónidas de Rodes fou un atleta nascut al 188 a.c, Leónidas es va coronar com a campió de diaulos, stadion i hoplitodromos en les olimpiades de 160 a.c, 156 a.c i 152 a.c.

Noah Lyles [100 metres llisos, medalla d’or 2024]

Noah Lyles es un atleta dels Estats Units, va guanyar l’or als 100 metres llisos en Paris, apart d’altres medalles com el bronze als 200 metres llisos de Paris i Tokio.

Teágenes de Tasos [Pugilat]

Teágenes de Tasos dominava el pancraci i el pugilat, el seu record olímpic data del 480 a.c, on Teágenes va guanyar la corona olímpica de pugilat i al 476 on va guanyar la corona de pancraci.

Erislandy Álvarez [ Boxa divisió pes lleuger, medalla d’or 2024]

Erislandy Álvarez va guanyar la medalla d’or en el seu debut a les olímpiades en la disciplina de boxa de pes lleuger.

Estratón d’Alexandria [Pentatleta, llançament de disc]

Estratón d’Alexandria va ser campió del pentatló en el 77 a.c.

Roje Stona [Llançament de disc, medalla d’or 2024]

Roje Stona va guanyar l’or olímpic a Paris en la disciplina de llançament de disc, apropant-se al record olímpic amb un llançament de 70 metres.

Jenofont de Corint [Pentatleta, llançament de javelina]

Jenofont de Corint va guanyar el pentatló olimpic l’any 464 a.c, Jenofont també va guanyar altres títols atletics en els jocs panhel·lènics del 470 i 460 a.c.

Arshad Nadeem [Llançament de javelina, medalla d’or 2024]

Arshad Nadeem és l’actual medallista d’or a la disciplina de llançament de javelina, també sent guanyador de la medalla de plata a Budapest per al campionat mundial d’atletisme.

Lampis d’Esparta [Pentatleta, salt de longitud]

Lampis d’Esparta va guanyar el pentatló de les olimpíades del 706 a.c.

Miltiadis Tentoglou [Salt de longitud, medalla d’or 2024]

Miltiadis Tentoglou es un atleta grec, doble guanyador de la medalla d’or en salt de longitud (2020, 2024). Guanyador de multitud de títols: Primer lloc al campionat Europeu d’atletisme, primer lloc als jocs Europeus, primer lloc al campionat mundial d’atletisme, etc.

Importància dels records a l’actualitat

A l’actualitat els guanyadors de les disciplines reben una medalla depenent de la seva posició: d’or per al primer lloc, plata per al segon i finalment bronze per al tercer. Aquests títols són els equivalents de les corones de rames d’olivera que s’atorgaven als guanyadors del primer lloc de cada disciplina.

Actualment podem calcular el temps, distància i alçada màxima que l’atleta pot batre en la disciplina. Tenim eines com cronòmetres, cintes mètriques i càmeres especialitzades en el càlcul d’aquestes variants dependents.

Antigament, cap d’aquestes formes de mesurar existíen, això ens deixa amb un conflicte a l’hora de comprar els records de l’actualitat amb els del passat. No només no tenien eines especialitzades per a calcular distàncies sinó que les variants que utilitzaven no son les mateixes que les actuals. (metres, kilometres.)

Afortunadament, els guanyadors de les Olimpíades de l’antiga Grècia han sigut han sigut immortalitzats en plaques de bronze a la polis d’Olímpia o en altres arxius que es guardaven a Élide escrits en papir.

Gràcies a aquesta recopilació d’informació nosaltres som capaços de fer una comparativa més similar entre els atletes de l’antiguitat i els de l’actualitat, no fent servir records atletics calculats en temps, distancia, etc, però utilitzant els títols equivalents, en aquest cas la corona Olímpica amb la medalla d’or actual.