El temple romà de Vic està situat al carrer del Pare Xifré, al costat de la plaça de la Pietat. Aquests temple costa de diferents funcions al llarg de la seva història, ja que la major part de la seva història no ha tingut la funció de temple.
Va ser construït entre l’última dècada del segle I i els inicis del segle II, en temps de l’imperi, tot i que la idea de construir-lo va ser durant la República . No se sap amb seguretat a quina divinitat fou dedicada, però totes les investigacions apunten a Hercules.

El temple va estar poc temps complint la funció de culte degut a l’edicte de Teodosi i va passar a ser de culte cristià i era el lloc on dipositaven els exvots. Al segle VIII, durant la presència sarraïna, l’edifici va passar a ser una fortalesa, Guifré el Pelós el converteix en part dels Castell dels Montcada a partir del segle XI. Durant l’època dels Montcada, tot l’emplaçament era el pati i posteriorment presó de la ciutat. El 1882 s’enderroca el castell dels Montcada i es descobreixen restes del temple romà. Els intel·lectuals de la ciutat comencen les excavacions arqueològiques per tal de descobrir la història d’aquest temple. Es sorprenen molt que hi hagi restes del Temple, ja que hi havia poques restes d’Ausa a Vic i també als terrabastalls de l’alta edat Mitjana. Es va fer la seva identificació gràcies a manuals d’arqueologia romana de la península, els quals feien referències al temple d’Ausa.

El temple arquitectònicament parlant és d’arrel totalment etrusca. La seva arquitectura Romano-Imperial d’Àfrica ja que possiblement l’arquitecte i director de l’obra era d’origen nord-africà. Amb entrada pel nord i al sud i decorat amb el clàssic motiu de daus. Tenia un pati, el pòrtic amb sis columnes i capitells corintis. La seva orientació era cap a llevant per tal d’aprofitar la llum solar.