El 1948, Sir Ludwig Guttmann, determinat a promocionar la rehabilitació de soldats després de la Segona Guerra Mundial, organitzà un esdeveniment multiesportiu entre diversos hospitals coincidint amb els Jocs Olímpics de Londres de 1948. Aquest esdeveniment, conegut com a Jocs de Stoke Mandeville, esdevingué una celebració esportiva anual. Durant els dotze anys posteriors, Guttmann, juntament amb altres, continuà amb els esforços per aprofitar l’esport com una via cap a la curació. Pels Jocs Olímpics de 1960, celebrats a Roma, Guttmann portà 400 atletes per competir en els «Jocs Olímpics paral·lels», que finalment foren coneguts com els primers Jocs Paralímpics. Des de llavors, els Paralímpics s’han celebrat cada any olímpic.
Des dels Jocs Olímpics d’estiu de 1988 de Seül, la ciutat amfitriona dels Jocs Olímpics també és l’amfitriona dels Jocs Paralímpics. El 2001, el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Comitè Paralímpic Internacional (CPI) signaren un acord per garantir que les ciutats amfitriones serien escollides per acollir tant els Olímpics com els Paralímpics.
L’acord entrà en vigor en els Jocs Olímpics d’estiu de 2008 a Pequín i els Jocs Olímpics d’hivern de 2010 a Vancouver. El president del comitè organitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Londres 2012, Sebastian Coe, manifestà sobre els Paralímpics i els Olímpics de 2012 a Londres que:
Volem canviar l’actitud pública envers la discapacitat, celebrar l’excel·lència de l’esport paralímpic i consagrar des de bon principi que els dos Jocs són un tot integrat.
Història
Els Jocs Paralímpics tenen com a precedent una competició esportiva organitzada des de l’any 1948 a Anglaterra per Sir Ludwig Guttmann, en la que participaven excombatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions a la columna vertebral i que eren a l’Hospital Stoke Mandeville. Va ser el 1960, any en què es van celebrar els Jocs Olímpics de Roma, que es van organitzar els primers Jocs Paralímpics, oberts a tots els esportistes amb discapacitats físiques i no només als veterans de guerra. A partir de 1976, coincidint amb els primers Jocs Paralímpics d’hivern, es van incloure altres tipus de discapacitats.
La participació ha anat creixent en cada edició de manera espectacular, des dels 400 atletes a Roma, l’any 1960, fins als més de 4.200 a Pequín, l’any 2008.
Des de la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es fan a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.
Categories per discapacitat
- Amputació: atletes amb una amputació parcialo total d’alguna extremitat.
- Paràlisi cerebral: atletes amb lesions cerebrals no progressives, per exemple, paràlisi cerebral,traumatisme cranial, Accident vascular cerebralo discapacitats similars que afectin el control dels muscles, el sentit de l’equilibri o la coordinació.
- Discapacitat intel·lectual: atletes amb una discapacitat de desenvolupament significativa i limitacions associades al comportament adaptatiu. (Aquesta categoria ha quedat suspesa actualment).
- Cadira de rodes: atletes amb lesions medul·larsi altres discapacitats per les quals hagin de competir amb cadira de rodes.
- Discapacitat visual: atletes amb discapacitat visual, amb nivells que van des d’una visió parcial fins a una ceguesa total.
- Altres: atletes amb una discapacitat física no inclosa en cap de les altres cinc categories, com el nanisme, l’esclerosi múltipleo les deformacions congènites d’alguna extremitat com la causada per la Talidomida. (El nom amb què es coneix aquesta categoria és el nom en francès Les Autres).
Seus i edicions dels Jocs Paralímpics
Esports paralímpics :
3.4.2 Esports paralímpics
|
|
|
Els esports que formen part dels Jocs Paralímpics d’hivern són:
- Esquí alpí
- Esquí nòrdic
- Biatló
- Esquí de fons
- Hoquei gel
- Curling amb cadira de rodes
Aqui hos deixem un video de tres o quatre minuts, sobre els jocs paralimpics .