JOCS OLÍMPICS ANTICS

En aquesta pagina parlarem dels primers jocs olímpics que van ser a Grècia.

ELS JOCS OLÍMPICS DE L’ANTIGÜETAT

Els Jocs Olímpics de l’antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d’Olímpia entre diferents polis de l’Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d’un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l’època.
En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs. Aquests s’enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.

Història

Els Jocs Olímpics es van originar fa 3.000 anys a l’antiga Grècia, concretament a Olímpia. En aquell moment, Grècia no existia com a país, sinó més aviat com una sèrie deciutats-estat independents sovint en conflicte i en guerra.

En aquest context, s’organitzaren quatre jocs panhel•lènics que es celebraven a Olímpia, Delfos, Isthmia i Nemea. Aquests jocs eren celebracions religioses que unien els diferents estats en una celebració en honor dels déus grecs, un sistema de creences religioses que compartien persones en totes les regions.


Aquest festival es va celebrar cada quatre anys entre el període que va des de 776 aC fins 393 dC i atreia a nombrosos atletes i milers d’espectadors de totes les ciutats-estat gregues. Els atletes s’entrenaven durant deu mesos abans de l’esdeveniment i cadascuna de les ciutats-estat enviava es seves delegacions als Jocs. Els Jocs Olímpics representaven una treva de les hostilitats entre les diferents estats, i una oportunitat pels grecs per complir en territori neutral i sagrat.
Entre tots els Jocs Panhel•lènics, els Jocs Olímpics exemplificaven clarament el pinacle de la l’excel•lència i el prestigi, que era un nexe d’unió entra tota la cultura grega. Per aquest motiu, els jocs es celebraven al santuari sagrat d’Olímpia, a l’estat d’Elis a la península del Peloponès, en honor del déu suprem de la mitologia grega, Zeus.


Amb el temps, noves disciplines es van introduir en el programa, com ara els diaulos (dues voltes a la pista), dolichos (llarga distància), lluita, pentatló, boxa, carreres de cavalls i de quadrigues, i el pancraci (o combat sense armes).

n els jocs olímpics de l’antiga Grècia les modalitats esportives eren les següents:

Pancracio: era una competició de lluita a mort on es barrejava la boxa i la lluita.

Lluita: molt semblant a la lluita greco-romana actual.

Boxa: Aquest esport era semblant a l’actual però amb menys regles.

Curses a peu: aquesta cursa es denominava “final de l’estadi” i consistia en donar una volta a un estadi de 192,27 metres. Un dels primers guanyadors d’aquesta cursa va ser un cuiner anomenat Corebos

Curses amb carros

Pentatló: consistia en un conjunt de 5 proves. Començava amb el salt de llargada; els que superaven la marca mínima exigida passaven al llançament de javalina, que pesava 1,5 kg (actualment pesa 800 gr); els quatre primers classificats del llançament de javalina feien unacursa a peu que consistia en donar una volta a l’estadi; els tres primers classificats de la cursa passaven al llançament de disc i, finalment, els dos primers en el llançament de disc decidien la victòria en un enfrontament de lluita.

Música: també tenia un caràcter competitiu.

http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQoy_5UYTtjpXa21KBj0YL_hvOopr1UgD4AAiEzvjbLI4Lj7807

Els guanyadors del jocs rebien com a premi una corona (Cotinos) feta amb branques d’olivera. Posteriorment la corona d’olivera es va substituir per una de llorer. Com a curiositat dir, que la corona de llorer es va mantenir fins el 1960 que va ser quan es van introduir les medalles.

Els atletes guanyadors a l’antiga Grècia es convertien en herois fins al punt que aixecaven estàtues i composaven poemes en el seu honor. A més, estaven exents de pagar impostos i vivien la resta de la seva vida sense haver de treballar.

Els atletes competien nus recoberts d’oli. No hi havia equips, cadascú competia a títol individual encara que representant a la seva ciutat. Només podien competir els homes lliures que no havien estat acusats de cap delicte. Les dones no podien participar ni com esportistes ni com espectadores.

En resum, els jocs Olímpics de l’antiguitat van durar onze segles, del 776 a.c fins el 394 d.c. L’esperit olímpic, però, es va recuperar al segle XIX de la mà del Baró Pierre de Coubertin.

Aqui hos deixem un video de tres o quatre minuts, sobre els jocs paralimpics .