Aquest diumenge (Diari Avui, 8 de novembre de 2011) ha mort l’historiador i epigrafista hongarès Géza Alföldy, conegut en el món de les clàssiques per la seva obra Història social de Roma. Pot ser un bon moment per llegir o rellegir la seva Història.
El mite del judici de Paris ha motivat a diferents pintors i escultors al llarg de la història. A partir de la pintura de Rubens al segle XVII s’han originat tot un seguit de representacions pictòriques que han tingut aquest quadre com a model. Vegem unes quantes pintures en aquest powerpoint.
[slideshare id=10050857&doc=presentacijudiciparis-111106170555-phpapp01]
A continuació un video ens interpreta el Judici de Paris de Rubens.
Des de fa algun temps he ensopegat amb la música pop i rock alemanya -una gran desconeguda al nostre país- i un dels grups que més m’agrada és un grup berlinès anomenat Rosenstolz. Farà aproximadament un mes que van treure el seu últim disc que té com a títol Wir sind am Leben, que podríem traduir com “estem vivint”, una cançó vitalista com totes els seves en les que anima a la vida tot i les dificultats que aquesta comporta. A la seva web, que podeu obrir clicant sobre l’enllaç, podreu sentir la seva última cançó.
Per que fa al món del llatí, els camins de Roma també són camins musicals, al video podreu sentir una cançó en llatí d’aquest grup de no tan àmplia difusió que és diu Amo vitam “Estimo la vida” publicada ja fa alguns anys.
Aquest pont de Tots Sants vaig estar a prop de Camprodon gaudint d’uns dies amb la família, quan passava amb el cotxe per aquest petit poble del Ripollès a uns escassos quilòmetres abans d’arribar a Camprodon, vaig veure que celebraven una caminada popular per la via romana de Capsacosta. Aquesta via era anomenada via Annia i era un ramal de la via Augusta, que travessava la muntanya del Capsacosta entre la vall de Bianya i St. Pau de Segúries. Com que aquest bloc està concebut per als caminants, i principalment de vies romanes, dediquem als habitants d’aquest poble del Ripollès unes línies.
Veiem un vídeo casolà elaborat per un dels participants
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=c2jVGR3wxDc]
Aquest cap de setmana he acabat de llegir un llibre que em sembla un exemple de referents culturals pel que fa a la cultura llatina: es tracta de Jo confesso de Jaume Cabré. El llibre podria haver portat el títol en llatí Confiteor en comptes del catalanitzat Jo confesso, ja que al llarg de tota la novel·la aquest verb llatí, juntament amb l’expressió mea culpa o non sum dignus, tot reflectint la culpabilitat i la impossibilitat de perdó, apareix en boca del protagonista cada cop que en el seu relat autobiogràfic se sent culpable i demana perdó pels seus actes els quals considera que han provocat un mal en algú. continua llegint
Hic et nunc enceto un nou bloc que porta per títol ‘Els camins de Roma’, el qual espero que sigui un recorregut apassionant i engrescador per tots els enrevessats àmbits de la llengua, cultura i civilització llatina. La imatge de la capçalera no és casual: la pretensió inicial és la de connectar el món antic amb el present, perquè els nostres actuals camins –no només de comunicació, sinó molts d’altres– s’han edificat sobre els recorreguts d’antics caminants llatins.
