Daily Archives: 3 maig 2012

Història de l’edifici

Leave a reply

HISTÒRIA DE L’EDIFICI DELS ÀNGELS

El gener de 1978 més d’un centenar de nens i nenes es traslladaven des dels baixos de diversos edificis del barri, al que seria el seu nou col·legi.
S’estrenava així el nou edifici de color verd de l’escola dels Àngels, un lloc emblemàtic i amb carisma que enguany celebra els trenta anys de tasca educativa.

Ens tenim que situar al final dels anys seixanta, en el boom laboral que va patir Tarragona. Gent de diferents punts d’ Espanya, Monzón, Múrcia, Mataporqueras… venien a treballar a les grans fàbriques que s’instal•laven aquí i necessitaven mà d’obra, molta i ràpidament. Dues d’aquestes indústries són la DOW i IQA.

Per una necessitat imperativa i per pròpia iniciativa dels directius, aquestes dues empreses van cedir-hi uns locals al barri perquè es pogués impartir classes als fills del seus treballadors. Aquests, a més a més, també vivien majoritàriament en edificis que les mateixes empreses els hi construïen per instal•lar- s´hi amb les seves famílies. DOW i IQA intentava facilitar al màxim la vida dels seus treballadors perquè la mà d’obra era molt necessària per fer tirar endavant les empreses.

D’ aquesta manera va començar la tasca educativa del col•legi dels Àngels el 1 de setembre de 1968. Tres aules a uns locals de la IQA i dos a uns de la DOW. Enrique Díez, Ramon Carreter, Ovidio, Maruja i Carmen Quilez van ser els primers professors/es que van encetar la nostra història.

Els inicis van ser durs, els diners no acompanyaven i tot es feia amb molt pocs recursos, però amb molta professionalitat i vocació.

Anys després la demanda de nens i nenes a aquestes aules era tan gran, que no donaven per més. Van començar aleshores una època de reivindicacions per part del professorat a la Administració, dels pares en manifestacions… per tal de que es fes un col•legi on unificar a totes els alumnes que ara estaven dispersos en diferents locals del barri. Tanta va ser la pressió, que el centre que principi es tenia que construir al sud de la província, va acabar fent-se al nostre barri.

La realitat era palesa en el gener de 1978. A corre-cuita professors i nens van traslladar-se al nou edifici, el que coneixem actualment amb el seu color verd característic, el CEIP Mare de Déu dels Àngels.

Tanta presa, tanta presa, va haver-hi en aquells moments que hi ha fets anecdòtics. L’ orientació de l’ escola està ubicada al revés, la teulada és de pissarra, propi de les escoles de muntanya, no hi havia tanca, tampoc hi havia telèfon… Per no tenir, no van tenir ni una inauguració oficial

Però en aquells moments tot això eren fets de poca importància. L’ èxit era que havien aconseguit una escola nova per el barri:24 aules, de 1er a 8è d’ EGB, amb tres línies. Naixia l’ escola Mare de Déu dels Àngels.

 

Els Berenars de la memòria

Leave a reply

QUÈ SÓN ELS BERENARS DE LA MEMÒRIA?

A partir d’una conversa casual entre el director i la presidenta de l’ AMPA,tots dos se n’ adonen que els alumnes havien arribat per primera vegada a l’actual edifici dels Àngels l’any 1978. Havien passat doncs 30 anys. Per tal de no perdre informació valuosa sobre aquest fet, es decideix organitzar uns berenars amb persones relacionades amb la vida educativa dels Àngels, des de antics professors i directors, passant per ex- alumnes, conserges, membres de l’ AMPA, etc.


Les reunions es celebrarien periòdicament amb el nom de “Berenars de la Memòria”i es recopilaria la informació extreta per la futura possible elaboració d’un llibre. Començava així una iniciativa original per passar una bona estona entre amics/es i tindre informació de primera mà de la història del centre.

Milagros López

Leave a reply

ELS NENS I NENES ENTREVISTEN A MILAGROS LÓPEZ,
LA PROFESSORA AMB MÉS ANTIGUITAT A L’ESCOLA

Milagros, quants anys portes treballant a l’escola?
28 anys.
Quants anys més et quedaràs amb nosaltres?
Només dos anys més.
T’agrada treballar amb nens i nenes?
Moltíssim!
Recordes el primer dia en que molt joveneta vas entrar a una classe i vas fer de professora?Et va passar alguna cosa divertida?
Sí, encara em recordo i sempre m’han passat coses divertides.
Abans que es fes l’edifici dels Àngels, fèieu classe a uns baixos, també celebràveu les festes com Carnaval, etc?
No, perquè només vam estar un curs i no vam fer festes.
Hi havia moltes diferències entre els baixos i l’escola?
Als locals de l’Estrella només vam estar un any, però sí hi havia diferències, per exemple, les balles tenien filferro.
Els problemes de comportament eren més greus abans que ara?
Ara els nens i les nenes són una mica més entremaliats, més revoltosos…
Alguna vegada vas pensar en deixar el món de l’educació?
No! Mai.
Quina assignatura t’agrada fer més?
Llengua castellana i catalana.
De tots els cursos que has tingut, una pregunta compromesa.. Amb quina classe et quedaries?
Humm… Amb totes!
Si poguessis canviar d’escola, marxaries?
No canviaria mai d’escola perquè per mi és com una prolongació de mi mateixa, com casa meva.

Escrit Natalia Rodríguez

Me despierto de un sobresalto. Por el sonido del exprimidor eléctrico, deduzco que mi padre está preparándome el desayuno. Un agradable olor a pan tostado, mezclado con zumo de naranja invade mi habitación. Y casi al instante, mientras me incoporo aparece mi madre, sonriendo y colocando sobre la cama “mi ropa de guerra”: Un chandalito rojo.  Un diminuto pantalón corto, negro con  tres bandas laterales naranjas. Y la camiseta del mismo color que las bandas… Demasiadas pistas

Aquélla podría pasar por una mañana de domingo cualquiera; por lo menos a partir del siguiente año… Pero ésa del año 1986 era especial. Yo contaba con tan sólo 7 añitos, e iba a participar por primera vez en el cross de mi colegio. Estaba hecha un manojo de nervios! Había soñado con ese momento tantas veces… Incluso, el año anterior, como aún era demasiado jovencita para tomar parte del evento, Roser, la que entonces era nuestra profesora de gimnasia, accedió a que diéramos, yo y mis compañeros de clase una vuelta al colegio. Corriendo por dentro del patio, a modo de “mini-carrera”, para así quemar nuestra pequeña cantidad de adrenalina.

Pero eso no bastaba. Yo quería competir de verdad. Y ya había llegado mi momento. Así es que, obviamente, ese año no gané: era un diminuto ratoncito con unas ganas enormes de comerse el mundo. Que lo único que consiguió es llegar a los últimos cien metros prácticamente andando, con un flato inmenso con el costado izquierdo, y llorando como un a magdalena. Pero allí estaban mis padres y mi hermana para animarme, en aquella calle Menorca sin asfaltar. Y con el señor Tomás Grau micrófono en mano, junto a los trofeos….Recuerdo con especial afecto su presencia, congratulándose por el gran número de chavales que acudimos a correr aquel día. Orgullosísimo de que los de naranja llegaran de los primeros o, al menos, finalizaran la prueba.

Lo cierto es que resultaba curioso poder ver a Don Tomás sonreír por un día, pues era bastante común  y estremecedor ver su semblante serio cruzar el umbral de la puerta del aula. Agachando la cabeza para poder entrar. ¡Era realmente impactante! Todos los alumnos le teníamos muchísimo respeto…. Sin embargo, ese día Don Tomás nos abría su corazón: él disfrutaba tanto o más que nosotros, con aquel cross. Y ese fervor, esa pasión, la ha ido transmitiendo año tras año hasta su jubilación…

Pues sí, realmente aquélla podría pasar por un mañana de domingo cualquiera. Pero no fue así; porque esa mañana significó el pinto de partida de una trayectoria que me ha aportado muchísimo como atleta y como persona. Y espero que otros pequeños campeones despeguen en este mítico y querido CROSS DELS ÀNGELS, y lo disfruten como yo lo  he disfrutado

Gracias

(Natalia Rodríguez Martínez)

Primer Cros dels Àngels

 

Veient la necessitat de motivar als alumnes mitjançant competicions a la seva mida, i fer que els pares comencessin a moure’s. Es va posar en marxa l’ organització d’ un cros. Un cros del propi centre. Així ho van idear Enrique Díez, director del col.legi; i Joan Rius, professor d’ Educació Física al 1978

a) Circuit: El circuit que s’ utilitzava per poder fer el cros es va muntar partint del camp de futbol de l’ Associació de Veïns, i l’ esplanada que hi havia situat al seu costat. La volta al circuit gran era d’ uns 800m.
Inclús amb els propis alumnes es va marcar el circuit amb pedres. Als dos costats del recorregut. I es va tindre que treure’ s herba que hi havia a l’ escampat. Això va portar tres dies. Cada cros tenia assignat un tos del recorregut

b) Trofeus: una comissió de pares i de mestres, es van dedicar a anar per tots els comerços del barri. De tal manera que el 600 participants del primer cros, tots, van tindre un record d’ aquell dia

c) Els dorsals: es van fer amb cartolines, cada alumne la va retallar, i va posar el número que el professor/a li assignava. Els més petits para donar-li un caire més festiu van pintar el dorsal amb motius esportius

d) La megafonia lava portar el bafles i amplificació la central sindical. Així como la Coca-cola una furgoneta amb megafonia.

e) Els jutges van ser el propis pares

f) F) la participació va ser del 65% dels alumnes del centre.

Aquest primer cros va ser un èxit total. En participació esportiva i fundamentalment en la implicació dels pares i del barri
El primer cros va ser un pas endavant de l’ atletisme en el col.legi dels Àngels