Monthly Archives: maig 2012

Íñigo Lahera · Mestre d’anglès

Me han encargado que escriba unas líneas sobre mi relación con la escuela “Mare de Déu dels Àngels”.

La escuela donde cursé la E.G.B.  resulta ser después de tantos años el centro de enseñanza donde trabajo actualmente. Con el paso de estos años, como pasa con casi todo,  algunos aspectos de la vida escolar que han cambiado bastante. Pero no voy  a hacer comparaciones en este momento sino buscar en la memoria pequeños recuerdos vinculados a la vida escolar de aquellos años.

Los primeros recuerdos sensoriales que tengo del edificio son de un olor a nuevo,  de pintura y la sensación de espacio, como si el nuevo edificio fuese tan grande que no llegase nunca a recorrerlo en todos sus pasillos y rincones. Desde entonces relacionaría la escuela con el color blanco de las paredes y el verde del mobiliario y el exterior.

Cuando cursé la EGB, que duraba hasta los catorce años, teníamos unas horas de plástica a la semana en que hacíamos marquetería –con unas sierras finitas de madera que se rompían a menudo- y también alguna vez íbamos al laboratorio. La biblioteca tenía los libros nuevos y se usaban más las enciclopedias- todavía no se le había ocurrido a nadie poner en práctica el buscador Google Yahoo o la Wikipedia por Internet-. Cuando llegaron los ordenadores sólo tenían unos programas de cálculo bastante monótonos, pero por algo se empieza.

El patio no ha cambiado mucho, pero recuerdo unos cursos en los que se utilizaban mucho neumáticos usados para las clases de Educación Física – después de llover se quedaba agua dentro y al saltar sobre ellos te salpicabas las piernas.

Por lo que a los maestros se refiere, a finales de los setenta y principios de los ochenta se les nombraba poniendo el Don delante del nombre, así se les llamaba don Tomás, don Ovidio, don Enrique…etc. Y que yo recuerde, ya por entonces los había que te caían bien y otros no tanto, quizás porque te parecía que siempre estaban enfadados.

Si me preguntasen como era como alumno contestaría que era de los que sacaban buenas notas pero sin ser un empollón. Dentro de la clase era un término medio . Aunque  es verdad que cuando estaba junto con mi hermano gemelo no pasábamos desapercibidos, sobre todo una vez que mis padres nos compraron un chándal diferente porque no les gustaba un modelo que tenia los pantalones y chaqueta rojos con una raya ancha amarilla a los lados. A veces un profesor que se llamaba Joan R. enseñaba los dibujos o trabajos de marquetería de mi hermano y mios a sus compañeros de trabajo con cierto orgullo.

 

Notes de 8è del nostre mestre Íñigo Lahera

Primer Berenar de la memòria

RESUM DEL PRIMER BERENAR DE LA MEMÒRIA


En la inauguració dels berenars ens vam reunir: Víctor Pomerol, Salvador, Joan (el conserge), Isabel (la secretària), Joana Serrano, Milagros López, Enrique Díaz, Tomàs Grau, Carlos Iglesias i Sònia Xifré. A continuació cinc cèntims sobre la recopilació del primer berenar.


Les primeres aules del col•legi es van fer als baixos dels edificis de la IQA, on anaven les nenes, i als de la DOW, els nens. Hi havien 2 classes amb 40 alumnes cadascuna. Més tard, l bloc de l´ Estrella hi havia 3classes més, als baixos de la Caixa Catalunya 6 i a uns barracons del carrer Montblanc 3 més. Es feien pocs claustres i molts professors es van conèixer el dia que es van reunir tots a l’ actual edifici.Els terrenys on és ara l’ escola eren una granja que pertanyia a la Diputació i on es feien pràctiques d´ inseminació, etc.

L´ associació de pares i mares va fer coses innovadores, com pagar gent especialitzada per a fer la gimnàstica Les famílies van ser decisives i van lluitar molt amb l´ escola, es donaven beques als nens que no podien pagar els llibres,etc.Aquest fet impregnava de carisma el centre i des d´ aquí es va impulsar la primera reunió de les FAPAC.
El logotip de l´ escola es va encarregar a un artista. El fet de tenir una xandall i samarreta amb logotip va ser també una innovació a l´ escola pública.

Entrevista Natalia Rodríguez

Quins records guardes del teu pas pel col·legi dels Àngels?

Tinc molts bons record dels companys de classe i dels professors. Me’n recordo que sempre jugava amb els nois.

I del teu primer cros?

Em feia molta il·lusió. Et diré inclús que no vaig ser la primera. Hi havia qui em guanyava.

Com va començar la teva “dèria” per l’ atletisme?

Des de ben petita m ‘ agradava córrer. Vaig començar amb el professor Daniel i després em van agafar pel club d’ atletisme del Nàstic

Quan vas decidir dedicar- te professionalment a aquest esport?

Als 15 o 16 anys. Es quan van arribar els resultats i vaig veure que se’m donava bé això de córrer. I em van agafar pel grup de tecnificació que hi havia al Nàstic i que portava Miguel Escalona, el meu actual entrenador.

Un esport sacrificat?

Doncs sí! Es un esport que ha d’agradar-te molt, sinó ho deixes, ja que és una disciplina on entrenes sol, i moltes hores tu i només tu.

Quantes hores entrenes al dia?

Al començament de temporada dediquem més hores per agafar fons, i a mida que ens apropem a la temporada de campionats, les sessions són més curtes però més intenses. En general, una mitjana durant tot l’any de 5 hores diàries.

Una llàstima la teva desqualificació a Berlín l’ any passat, no?

Sí, en un primer moment no ho penses. Després si. Penses que tot un any entrenant, tenint-lo tant a prop i et desqualifiquen…Però jo sóc molt positiva. Em va servir per adonar-me que estava entre les primeres del món.

I mesos després Doha et va donar una altra oportunitat i vas quedar subcampiona del món!

Sí, va ser una alegria! Un gran èxit!


Encara ens queda molta Natalia?

Sí, jo espero que encara pugui romandre a l’élite uns quants anys més.

Gràcies Natalia.

Gràcies a vosaltres. I espero que surtin de l’escola dels Àngels nous atletes.

Història de l’edifici

HISTÒRIA DE L’EDIFICI DELS ÀNGELS

El gener de 1978 més d’un centenar de nens i nenes es traslladaven des dels baixos de diversos edificis del barri, al que seria el seu nou col·legi.
S’estrenava així el nou edifici de color verd de l’escola dels Àngels, un lloc emblemàtic i amb carisma que enguany celebra els trenta anys de tasca educativa.

Ens tenim que situar al final dels anys seixanta, en el boom laboral que va patir Tarragona. Gent de diferents punts d’ Espanya, Monzón, Múrcia, Mataporqueras… venien a treballar a les grans fàbriques que s’instal•laven aquí i necessitaven mà d’obra, molta i ràpidament. Dues d’aquestes indústries són la DOW i IQA.

Per una necessitat imperativa i per pròpia iniciativa dels directius, aquestes dues empreses van cedir-hi uns locals al barri perquè es pogués impartir classes als fills del seus treballadors. Aquests, a més a més, també vivien majoritàriament en edificis que les mateixes empreses els hi construïen per instal•lar- s´hi amb les seves famílies. DOW i IQA intentava facilitar al màxim la vida dels seus treballadors perquè la mà d’obra era molt necessària per fer tirar endavant les empreses.

D’ aquesta manera va començar la tasca educativa del col•legi dels Àngels el 1 de setembre de 1968. Tres aules a uns locals de la IQA i dos a uns de la DOW. Enrique Díez, Ramon Carreter, Ovidio, Maruja i Carmen Quilez van ser els primers professors/es que van encetar la nostra història.

Els inicis van ser durs, els diners no acompanyaven i tot es feia amb molt pocs recursos, però amb molta professionalitat i vocació.

Anys després la demanda de nens i nenes a aquestes aules era tan gran, que no donaven per més. Van començar aleshores una època de reivindicacions per part del professorat a la Administració, dels pares en manifestacions… per tal de que es fes un col•legi on unificar a totes els alumnes que ara estaven dispersos en diferents locals del barri. Tanta va ser la pressió, que el centre que principi es tenia que construir al sud de la província, va acabar fent-se al nostre barri.

La realitat era palesa en el gener de 1978. A corre-cuita professors i nens van traslladar-se al nou edifici, el que coneixem actualment amb el seu color verd característic, el CEIP Mare de Déu dels Àngels.

Tanta presa, tanta presa, va haver-hi en aquells moments que hi ha fets anecdòtics. L’ orientació de l’ escola està ubicada al revés, la teulada és de pissarra, propi de les escoles de muntanya, no hi havia tanca, tampoc hi havia telèfon… Per no tenir, no van tenir ni una inauguració oficial

Però en aquells moments tot això eren fets de poca importància. L’ èxit era que havien aconseguit una escola nova per el barri:24 aules, de 1er a 8è d’ EGB, amb tres línies. Naixia l’ escola Mare de Déu dels Àngels.

 

Els Berenars de la memòria

QUÈ SÓN ELS BERENARS DE LA MEMÒRIA?

A partir d’una conversa casual entre el director i la presidenta de l’ AMPA,tots dos se n’ adonen que els alumnes havien arribat per primera vegada a l’actual edifici dels Àngels l’any 1978. Havien passat doncs 30 anys. Per tal de no perdre informació valuosa sobre aquest fet, es decideix organitzar uns berenars amb persones relacionades amb la vida educativa dels Àngels, des de antics professors i directors, passant per ex- alumnes, conserges, membres de l’ AMPA, etc.


Les reunions es celebrarien periòdicament amb el nom de “Berenars de la Memòria”i es recopilaria la informació extreta per la futura possible elaboració d’un llibre. Començava així una iniciativa original per passar una bona estona entre amics/es i tindre informació de primera mà de la història del centre.

Milagros López

ELS NENS I NENES ENTREVISTEN A MILAGROS LÓPEZ,
LA PROFESSORA AMB MÉS ANTIGUITAT A L’ESCOLA

Milagros, quants anys portes treballant a l’escola?
28 anys.
Quants anys més et quedaràs amb nosaltres?
Només dos anys més.
T’agrada treballar amb nens i nenes?
Moltíssim!
Recordes el primer dia en que molt joveneta vas entrar a una classe i vas fer de professora?Et va passar alguna cosa divertida?
Sí, encara em recordo i sempre m’han passat coses divertides.
Abans que es fes l’edifici dels Àngels, fèieu classe a uns baixos, també celebràveu les festes com Carnaval, etc?
No, perquè només vam estar un curs i no vam fer festes.
Hi havia moltes diferències entre els baixos i l’escola?
Als locals de l’Estrella només vam estar un any, però sí hi havia diferències, per exemple, les balles tenien filferro.
Els problemes de comportament eren més greus abans que ara?
Ara els nens i les nenes són una mica més entremaliats, més revoltosos…
Alguna vegada vas pensar en deixar el món de l’educació?
No! Mai.
Quina assignatura t’agrada fer més?
Llengua castellana i catalana.
De tots els cursos que has tingut, una pregunta compromesa.. Amb quina classe et quedaries?
Humm… Amb totes!
Si poguessis canviar d’escola, marxaries?
No canviaria mai d’escola perquè per mi és com una prolongació de mi mateixa, com casa meva.