Quins records guardes del teu pas pel col·legi dels Àngels?

Tinc molts bons record dels companys de classe i dels professors. Me’n recordo que sempre jugava amb els nois.

I del teu primer cros?

Em feia molta il·lusió. Et diré inclús que no vaig ser la primera. Hi havia qui em guanyava.

Com va començar la teva “dèria” per l’ atletisme?

Des de ben petita m ‘ agradava córrer. Vaig començar amb el professor Daniel i després em van agafar pel club d’ atletisme del Nàstic

Quan vas decidir dedicar- te professionalment a aquest esport?

Als 15 o 16 anys. Es quan van arribar els resultats i vaig veure que se’m donava bé això de córrer. I em van agafar pel grup de tecnificació que hi havia al Nàstic i que portava Miguel Escalona, el meu actual entrenador.

Un esport sacrificat?

Doncs sí! Es un esport que ha d’agradar-te molt, sinó ho deixes, ja que és una disciplina on entrenes sol, i moltes hores tu i només tu.

Quantes hores entrenes al dia?

Al començament de temporada dediquem més hores per agafar fons, i a mida que ens apropem a la temporada de campionats, les sessions són més curtes però més intenses. En general, una mitjana durant tot l’any de 5 hores diàries.

Una llàstima la teva desqualificació a Berlín l’ any passat, no?

Sí, en un primer moment no ho penses. Després si. Penses que tot un any entrenant, tenint-lo tant a prop i et desqualifiquen…Però jo sóc molt positiva. Em va servir per adonar-me que estava entre les primeres del món.

I mesos després Doha et va donar una altra oportunitat i vas quedar subcampiona del món!

Sí, va ser una alegria! Un gran èxit!

Encara ens queda molta Natalia?

Sí, jo espero que encara pugui romandre a l’élite uns quants anys més.

Gràcies Natalia.

Gràcies a vosaltres. I espero que surtin de l’escola dels Àngels nous atletes.