Benvolguts,

La setmana passada us vaig convidar al bateig nocturn de la Sala 8 i Mig i avui us faig saber que la criatura ja corre sola. Aquesta setmana s’ha encaparrat a marxar a la lluna i des del dijous la tenim passant Moon , quatre cops al dia (16, 18, 22 i 22h), perquè, com a bona catalaneta ens ha sortit treballadora i no us penseu que és amor de mare, no, és que la nena és molt espavilada.

Moon és,  sens dubte, una de les millors pel•lícules de l’any passat -premiada a Sitges- que ens torna les flaires culinàries del mestre Kubrick i la seva inigualable 2001 però, a més a més, hi tenim el valor afegit de ser l’òpera prima de Duncan Jones que, de ben segur, ens farà gaudir de grans moments de cinema si continua la seva carrera com a director i l ‘actuació de Sam Rockwell . ¿I què se’n pot dir de Rockwell? Personalment des que vaig veure la pel•lícula, no he parat de recordar certes mirades que l’actor és llança a sí mateix durant el metratge, en un dels papers més esquizoides de la història del cinema. Omple el quadre cada minut dels 97 minuts del cel•luloide i, us ho asseguro, aquesta proesa només l’aguanta un molt bon actor com és ell. Però la versió original encara ens donarà un altre plus perquè la Gerty ( alter ego de Hall 9000 a 2001) té de la veu de Kevin Spacey. ¿Algú en dóna més? Doncs sí, perquè abans o després de Moon, o bé les dues coses -dependrà de la vostra resistència-, podreu trobar un parell de pel•lícules exquisides: una és èpica com ella sola i és la darrera proposta de John Woo, que té un títol tan potent com El Acantilado Rojo i l’altra és tan casolana com l’escudella i és la més que premiada 3 dies amb la família de Mar Coll. Podeu donar una tomb per la part alta i gaudir de la Filmoteca, a l’Antiga Audiència, a les 9 del vespre i pensar que assistiu a un dels seus darrers passes amb aquella amb mena de sentiment tràgic que dóna la finitud.

I res més, no us empatxeu i mireu amb molta atenció aquest darrer vídeo del Festival de Sitges perquè, a més a més d’entrevistes amb Duncan Jones i Sam Rockwell hi trobareu Vigo Mortensen parlant un català correctíssim propi d’un nivell D que, de ben segur, us arribarà a l’ànima si no us arriba més lluny.

RATATOUILLE

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Rh0D3FTI7bI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Estimats,

Si darrerament us he deixat a dieta,  és perquè estava molt ocupada organitzant el sopar d’avui per tal de celebrar un  bateig.

Ja sé que no és habitual celebrar el naixement d’un nadó a l’empar de la nit, però resulta que la criatura és una filla de la nit i els pares, no cal dir-ho, uns amants de la foscor i les ombres.

La criatura s’anomena Sala 8 i Mig, viurà a les Gavarres,  just entre la sala 8 i la 9  i el seu nom fa honor als mestre Fellini i  Buñuel,  pares putatius de la criatura.

I per celebrar l’acte tindrem la sort de comptar amb el director de Garbo. El espia; primera pel·lícula que s’hi projectarà. Edmon Roch ens explicarà els seus motius i podrem parlar amb ell sobre cinema, producció direcció i tot el que se’ns acudeix, i amb l’únic objectiu de fer allò que més ens agrada: veure i parlar de cinema.

Us hi espero,

RATATOUILLE