Estimats rosegadors,

Ja hi tornem a ser…! Setmanda d’exquisideses de tot tipus que ens portaran necessàriament als excessos que, per què no dir-ho, ens encanten.

Una menja excessiva i arrauxada és El lluitador  (The Wrestler) que ens retornarà un primer plat de la nostra joventut: MiKey Rourke, aquell home de les 9 setmanes i mitja que totes hauríem volgut com a amant i que, fins i tot, algun professor de Teoria de l’Educació, ens va dir que canviaria la forma de practicar sexe i malauradament, algunes, ens ho vàrem creure. En fi que el nostre mite eròtic ara no ens mou ni una pestanya com a home,  però de la mà  de
Darren Aronofsky, ha aconseguit ser, definitivament, un actoràs excessiu consumit per la vida i l’alcohol.

Vals con Bashir d’Ari Folman és un plat israelià de disseny, estilitzat, però alhora dur, pesat de digerir tot i que això   no ens ha d’importar, perquè recordarem els seus sabors durant molt temps. Planteja el conflicte d’Orient Mitjà a partir d’una proposta d’animació i retornant el protagonisme a l’individu, a un dels combatents de la guerra del Líban, posant les persones per damunt dels conflictes. El seu director…. ha triat l’animació per fer-nos més fàcil la digestió però tot i així el seu gust potent ens perseguirà.

Entre els plats recomanats també podem trobar el plat en VOS per gaudir dels sabors i les flaires sense intermediaris directament del plat. En aquest ocasió podrem degustar In search of a midnight kiss  (Buscando un beso a medianoche) d‘Alex Holdridge; una menja senzilla però no per això menys deliciosa que ens parla de solitud i amor i de vulnerbilitat emocional tot regadet amb humor agredolç,  a l’estil de la cuina xinesa tot i que és made in USA .

Finalment a l’Antiga Audiència, divendres podem assaborir, El cant dels ocells d’Albert Serra que fa cuina catalana de les comarques gironines amb importants dosis de minimalisme i la necessària implicació dels comensals per degustar acuradament el plat. Ha estat multireconeguda en els premis Gaudí d’aquest any.  I diumenge, “la creme de la crema” cuina francesa de primera línia desenvolupada per Olivier Assayas. L’heure de l’étè  és una especialiatat que ho deu tot À la recherche du temps perdu de Marcel Proust.Us puc assegurar que és un plat per a repetir.

Bon profit estimats,

 RATATOUILLE

Estimats,

Arriba la gran kermese dels Óscar,  les sales de cinema es posen a cent i ja no ens donaran treva. Fins i tot  una servidora, que tinc  una gana insaciable, estic començant a posar-me rodoneta de tantes menges exquisides i diverses com  tenim a l’abast. Avui, per començar,  farem una menja d’allò més exòtica: Garam Masala, típic del nord de l’Índia i que, segons  diuen, significa “barreja calenta”. Està feta a base de tot tipus d’espècies: coriandre, cilantre, comí, nou moscada, cardamom, canyella  en rama, claus d’olor, llavors de fonoll i pebre negre. Danny Boyle  a Slumdog Millionaire fa cuina de fusió i ha barrejat drama, denúncia, comèdia i Bollywood:  totes elles amb el just grau de picantor perquè la pel·lícula ens escalfi tant com un autèntic Garam Masala. Segur que durant la cerimònia dels Óscar se’n menjarà perquè en els BAFTA no s’ha provat altra cosa.

Ja sabíem que Boyle pot cuinar qualsevol cosa: 28 Days Later… (2002) The Beach (2000) Trainspotting (1996) però aquest cop, amb les influències exòtiques, s’ha superat a si mateix servint un plat que ja coneixem de les nostres TV: el concurs ¿Quiere Vd. ser millonario?

The Reader és un exquisidesa per a llepafilms que signa Stephen Daldry que ja ens va delectar amb una cuina difícil a Las horas. Ara, sota l’aparença d’una altra pel·lícula de nazis, d’aquelles que ja ens comencen a repetir perquè porten massa all, explica una curiosa història d’amor  que, en el fons, és una història d’amor als llibres i la literatura Una Kate Winslet que se sobrepassa a ella  mateixa i un Ralph Fiennes que, en fi, per què no dir-ho, és la meva debilitat des d’El Paciente Inglés.Després el desert culinari: sang i fetge en la requeteenèsima Viernes 13 on s’han fet servir tantes vísceres que els de producció no donaven l’abast a visitar escorxadors. Donuts i més donuts per als  adolescents a Nick i Nora. I com que s’acosta Carnaval un fish and chips  disfressat de documental de qualitat, anomenat La historia completa de mis fracasos sexuales, on un home, desesperat per cuinar cinema, s’atreveix a mostrar a tothom fins quin punt la seva vida sentimental és un pur i total desastre. Si algú ho vol provar amb la seva història sentimental, potser guanyarà un BAFTA perquè, tenint en compte que aquest any n’ha rebut un la incombustible Penélope Cruz pel seu paper de Ma Elena a la inenarrable Vicky, Cristina, Barcelona, penso que tot és possible en el món del cinema.

Finalment cuina d’alçada a l’Antiga Audiència i en VOS The good  Shepherd  (El buen pastor) per a tots aquells que no la van degustar en el moment que es  va estresnar..  Podran valorar, com es mereix, divendres 13 a les 20.30,  la cuina d’un gran actor com Robert de Niro que també gaudeix amb els fogons. I, a més, podreu delectar-vos amb l’exquisida Angelina Jolie, que cada dia està més genial.

Diumenge a les 20.00, un plat imprescindible per a tot aquell que digui que és un devorador d’ombres: Gomorra de Matteo Garrone basada en l’obra de Roberto Saviano que torna a posar la cuina italiana al nivell més alt d’Europa. Ja faríem bé d’anar revisant les nostres truites amb patates i el nostrat pa amb tomàquet perquè comencen a estar una mica passadets i no es veuen noves vies culinàries sobre la pell de brau.

Bon appétit estimats,

RATATOUILLE

Más información sobre esta película