[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UOEIQKczRPY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Benvolguts devots de la cuina asiàtica,

Aquesta setmana sóc una rata ben estressada perquè després de la marató xinejapocoreana del cap de setmana passat,  aquest ja torno a submergir-me en la marea asiàtica que hi ha per Barcelona i que porta la bandera del BAFF.

El balanç final de les 8 pel·lícules en vena que em vaig empassar: molt positiu i, a més a més , addictiu i per aquest motiu, hi torno sense pensar-m’ho ni un segon.

Però avui només tinc temps de recomanar-vos la pel·lícula de la Sala 8 i Mig que és, sens dubte, el millor i amb diferència, que es pot veure a Tarragona aquest cap de setmana.

LET’S GET LOST

Bruce Weber, fotògraf i cineasta, dirigeix aquest documental, en blanc i negre . Ens narra el darrer any de la vida del trompetista que tocava, com ningú, My Funny Valentine: Chet Baker.

Gran part del material es va rodar en la darrera gira del músic, quan la seva decadència física era molt evident però la seva música encara era capaç d’esgarrapar el cel. Els cronistes de la història són les seves dones: esposes, amants i núvies, els seus amics i el mateix Baker amb les entrevistes que va rodar Weber durant la gira.

Val la pena veure-la sobretot i especialment per la música, per donar suport a un cinema que té la seva oportunitat al nostre país vint-i-dos anys després de la seva estrena i per conèixer la història d’un artista carismàtic que era capaç de devorar tot el que l’envoltava i de devorar-se.

La propera setmana us prometo un recorregut per tota la filmografia asiàtica que hauré pogut veure aquests dies, però el millor que podeu fer és no esperar que us ho expliqui i anar cap a la capital a veure-ho amb els vostres propis ulls de rosegadors d’ombres.

Sayo nara, que en japonès vol dir:  bona nit i bon profit.

RATATOUILLE

Benvolguts,

Aquesta setmana, de primer plat,  tenim Petit Indi, cuina catalana  a les antípodes del Bulli.  Marc Recha ens porta un plat fet amb ingredients del seu propi hort, sense cap mena d’embolcall i servit en safata plana i llisa. Així és el cinema de Recha i així s’ha d’acceptar. Cal anar-hi sense pressa i adaptar-se al seu tempo, deixant que la lletjor aparent de les imatges es vagi transformant gràcies a la seva mirada i, així,  tindrem l’oportunitat d’aprendre a mirar per  veure de forma diferent els llocs que,  molt sovint,  obviem i fins i tot refusem. Tot un repte que podreu afrontar a la 8 i Mig.

L’altre plat indispensable,  que us proposo com a segon, és Five Minutes of Heaven de Oliver Hirschbiegel. Els que vàrem tenir la sort de veure-la a Donostia potser  repetirem perquè ens va deixar, a la boca,  un sabor desconegut. Una nova manera de reflexionar sobre el terrorisme i els reality show. Una proposta ineludible am Liam Neeson i James Nesbitt   en estat de gràcia interpretativa.

I, finalment, a la Filmo, divendres a les 9, El primer dia del resto de tu vida. Una comèdia agredolça, més dolça que agre, que ens parla de com cal aprofitar el temps que passem per aquest món amb molta alegria i posant-hi ganes.

Bon profit devoradors,

RATATOUILLE.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/h5-Hg1O4zzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Benvoguts,

 La 8 i Mig és una autèntica caixa de sorpreses. Aquesta setmana tot i que, en principi, no estava prevista programació en VOS, de sobte, i sense avís previ he descobert una autèntica delícia turca. Es tracta de Soul Kitchen de Fatih Akin, un director turc afincat a Alemanya que ja ens té acostumats a títols força interessants com Contra la pared i  On the Other Side (Al otro lado), entre les més recents.

Soul Kitchen és una comedia trepidant que ens farà passar una bona estona entre cuines i música,  en una ambient agradable. Així doncs,  sense oblidar-vos del bacallà amb samfaina, les orelletes, els bunyols de Setmana Santa i la mona, no deixeu de passar per la 8 i Mig a degustar cuina d’un turca, servida a Hamburg i amb certes flaires de Shangai.

Bon profit,

RATATOUILLE