Estimats,
Arriba la gran kermese dels Óscar, les sales de cinema es posen a cent i ja no ens donaran treva. Fins i tot una servidora, que tinc una gana insaciable, estic començant a posar-me rodoneta de tantes menges exquisides i diverses com tenim a l’abast. Avui, per començar, farem una menja d’allò més exòtica: Garam Masala, típic del nord de l’Índia i que, segons diuen, significa “barreja calenta”. Està feta a base de tot tipus d’espècies: coriandre, cilantre, comí, nou moscada, cardamom, canyella en rama, claus d’olor, llavors de fonoll i pebre negre. Danny Boyle a Slumdog Millionaire fa cuina de fusió i ha barrejat drama, denúncia, comèdia i Bollywood: totes elles amb el just grau de picantor perquè la pel·lícula ens escalfi tant com un autèntic Garam Masala. Segur que durant la cerimònia dels Óscar se’n menjarà perquè en els BAFTA no s’ha provat altra cosa.
Ja sabíem que Boyle pot cuinar qualsevol cosa: 28 Days Later… (2002) The Beach (2000) Trainspotting (1996) però aquest cop, amb les influències exòtiques, s’ha superat a si mateix servint un plat que ja coneixem de les nostres TV: el concurs ¿Quiere Vd. ser millonario?
The Reader és un exquisidesa per a llepafilms que signa Stephen Daldry que ja ens va delectar amb una cuina difícil a Las horas. Ara, sota l’aparença d’una altra pel·lícula de nazis, d’aquelles que ja ens comencen a repetir perquè porten massa all, explica una curiosa història d’amor que, en el fons, és una història d’amor als llibres i la literatura Una Kate Winslet que se sobrepassa a ella mateixa i un Ralph Fiennes que, en fi, per què no dir-ho, és la meva debilitat des d’El Paciente Inglés.Després el desert culinari: sang i fetge en la requeteenèsima Viernes 13 on s’han fet servir tantes vísceres que els de producció no donaven l’abast a visitar escorxadors. Donuts i més donuts per als adolescents a Nick i Nora. I com que s’acosta Carnaval un fish and chips disfressat de documental de qualitat, anomenat La historia completa de mis fracasos sexuales, on un home, desesperat per cuinar cinema, s’atreveix a mostrar a tothom fins quin punt la seva vida sentimental és un pur i total desastre. Si algú ho vol provar amb la seva història sentimental, potser guanyarà un BAFTA perquè, tenint en compte que aquest any n’ha rebut un la incombustible Penélope Cruz pel seu paper de Ma Elena a la inenarrable Vicky, Cristina, Barcelona, penso que tot és possible en el món del cinema.
Finalment cuina d’alçada a l’Antiga Audiència i en VOS The good Shepherd (El buen pastor) per a tots aquells que no la van degustar en el moment que es va estresnar.. Podran valorar, com es mereix, divendres 13 a les 20.30, la cuina d’un gran actor com Robert de Niro que també gaudeix amb els fogons. I, a més, podreu delectar-vos amb l’exquisida Angelina Jolie, que cada dia està més genial.
Diumenge a les 20.00, un plat imprescindible per a tot aquell que digui que és un devorador d’ombres: Gomorra de Matteo Garrone basada en l’obra de Roberto Saviano que torna a posar la cuina italiana al nivell més alt d’Europa. Ja faríem bé d’anar revisant les nostres truites amb patates i el nostrat pa amb tomàquet perquè comencen a estar una mica passadets i no es veuen noves vies culinàries sobre la pell de brau.
Bon appétit estimats,
RATATOUILLE
Estimada rateta!!
Feia temps que no escribia en aquest espai! És que he anat molt al cinema i no he tingut temps, jeje.
Em falta veure Slumdog Millionaire (que espero veure divendres) i hauré vist ja les 5 pel.lícules amb nominació als Oscar. Crònica ràpida.
The curious case of Benjamin Button: Fluixeta i veient les seves rivals encara més. D’acord, el maquillatge és espectacular, la fotografia excel.lent i les interpretacions de les actrius i del propi Brad Pitt, notables, però en línies generals m’hi falla el guió, la durada (és eterna) i el desenvolupament de tot plegat. Incideix massa en la història d’amor amb Cate Blanchett quan és molt més suggerent i atractiva la que viu amb Tilda Swinton i m’hi sobren els incisos de Blanchett a l’hospital. Els deu minuts finals són espectaculars i profundament emotius.
The reader: la vaig veure ahir i encara estic amb el cor encongit. Brutal. Un “dramón” d’aquells que impressionen i que fan posar la pell de gallina. Guió increïble, Kate Winslet guanyarà l’Oscar, Ralph Fiennes en un paper ideal per a ell, la història d’amor molt creïble i la història doncs, un cop més ens n’anem a l’holocaust – no ho fa amb l’originalitat de La Cuestión Humana però l’encerta i no hi sobra com a context- No sé si guanyarà però si ho fa, em semblarà bé.
Frost/Nixon: No he vist, ho he dit, Slumdog Millionaire però si triés jo i a menys que el Sr. Boyle em sorprengui molt. Faria guanyar aquesta. INCREÏBLE. Un duel interpretatiu d’alçada infinita (Langhella/Sheen), un guió absolutament genial, un ritme trepidant (i tenint en compte que la història podia ser un autèntic pal), intriga en una entrevista, il.luminació excel.lent, discurs polític i periodístic magistrals, Kevin Bacon, també imprescindible. Sens dubte la pel.lícula menys “oscaritzable” però jo vaig gaudir veient-la com feia temps que no gaudia en el cinema.
Mi nombre es Harvey Milk: Amb l’Oscar per Sean Penn n’hi ha prou perquè la pel.lícula, home, no està malament, però no és ni molt menys d’Oscar. Massa llarga també i excessivament panfletària en massa moments. Això sí vist, el que ha fet de vegades Gus Van Sant, doncs li posaria un notable baix.
Tinc també pendent: La Duda.
Una forta abraçada. Aviat podríem fer un dinaret i continuar degustant exquisiteses: tant fílmiques, com les que ens ofereixin en algun restaurant de Tarragona, no?