Estimats,

Aquest proper divendres dia 14, a les 10 del vespre, tornarem a tenir sopar de gala a la Sala 8 i Mig. El nostre convidat serà Esteve Riambau que ens portarà la pel·lícula Màscares i s’estarà una bona estona amb nosaltres per parlar-ne tranquil·lament,  després del passi.

Després de La doble vida del faquir, Elisabet Cabeza i Esteve Riambau tornen a fer un duet per explicar-nos, des de les bambolines, com es gesta el procés de creació d’un personatge. I quan el mateix actor és tota una personalitat, com ara Josep Maria Pou, el procés es torna doblement apassionant.

Aquesta és la història de la gestació de l’obra de teatre Su seguro servidor: Orson Welles. Pou hi interpretava un Welles excessiu, vell, cansat i arruïnat que parlava de cinema i de teatre mentre esperava que li telefonés Stephen Spielberg per poder aixecar cap i acabar el seu Quixot.

El que ens proposen Esteve Riambau i Elisabet Cabeza és un apassionant viatge pels camins de la creació, la interpretació i la posta en escena. Josep Maria Pou es despulla davant la càmera per explicar-nos com n’és de dur deixar un personatge amb el que s’ha conviscut durant mesos, fins i tot anys, per passar a posar-se dins la pell d’un altre. Concretament, Pou acabava de representar La cabra de Edward Albee, on interpretava el paper d’un home de classe alta amb certes inclinacions zoofíliques, quan va haver de convertir-se en Orson Welles i afrontar, gairebé en solitari, una obra de teatre sobre el genial director de cinema.

Aquest procés metamòrfic és un d’etern retorn per als actors; com una mena de mort i de dol pel personatge perdut que contribueix a la gestació del nou i pera quest motiu. Màscares és, sens dubte, una proposta ineludible per a tots els cinèfils que tenen el cor partit entre l’escena i la pantalla, com el mateix Riambau que va dirigir l’obra de teatre alhora que feia el documental. Teatre dins del cinema; cinema dins del teatre: sens dubte un maridatge extraordinari.

Bon profit,

RATATOUILLE