Benvolguts,
Dir-vos que els temps estan canviant per al cinema, no és pas una cosa nova. El 3D semblava la darrera revolució cinèfila i, per a alguns, el perill que el setè art acabés presoner de la forma i no del fons: una mica com servir pizza congelada en safata de plata i cristalleria de Bohèmia.
Doncs no patiu resistents perquè l’òpera entra al cinema per la porta gran i entre tots haurem d’aconseguir que les retransmissions del Liceu o l’Scala de Milano, siguin més nombroses que les del Camp Nou. I és que sopar al Foyer no és el mateix que menjar un bocata, ni que sigui a la catedral del futbol.
Però aquí no s’acaba tot perquè aquesta setmana podrem tornar al món dels somnis on els conills parlen, hi ha reines malvades i reines bones i els homes són molt rars i porten barrets grossos i rellotges de butxaca. Tim Burton ens servirà la seva visió personal i intransferible del text de Lewis Carroll, Alice in Wonderland. No oblideu que Burton és un cuiner creatiu i que davant de la possibilitat de reelaborar un plat que ja s’excedia per la seva gosadia, podem quedar molt i molt sorpresos i, fins i tot, garratibats però, jo personalment, no m’ho penso perdre perquè les dents ja se’m posen llargues només de pensar que algú té l’oportunitat de guanyar-se la vida treien el fre a la seva imaginació.
La sala 8 i Mig ens ofereix un plat molt curiós: de fusió, a mitges entre la cuina àrab i l’americana. Es tracta d’Amreeka, una història d’aquelles que ens arriben molt a fons perquè sap trobar la rialla en aquelles situacions que molts cops ens angoixen. Ha passat pels festivals de Sundance, Valladolid i d’altres on ha estat reconeguda.
La Filmo s’acomiada amb un plat rodó, extraordinari, complexe, difícil i imprescindible. Das weisse band (La cinta blanca) de Michael Haneke que si encara no heu degustat, no podeu deixar de posar al vostre menú de cap de setmana. A l’Antiga Audiència a les 9 del vespre de divendres i, a més a més, és la darrera projecció de la Filmo organitzada per Anima’t i ens direm adéu esperant que des del Consistori es doni continuïtat a la Filmoteca el proper curs, tot i que jo, com a programadora d’aquesta iniciativa, no deixaré de sentir la pèrdua i potser també deixaré anar alguna llàgrima de rosegadora.
I per acabar, com sempre, us desitjo bon profit,
RATATOUILLE