Com anireu descobrint si llegiu aquest bloc, una de les meves fixacions és Jorge Wagensberg i el meu llibre de capçalera és Si la natura és la resposta, ¿quina és la pregunta?. Doncs bé, en aquest petit-gran llibre, Wagensberg es pregunta si l’atzar és el producte de la seva ignorància o un dret intrínsec de la naturalesa i, per aquest motiu, l’any 1985, va reunir tot un grup de científics al Teatre Museu Dalí de Figueres per tal d’intentar trobar alguna resposta o una altra pregunta més gran. En un moment crucial del debat, Peter Theodorus Landsberg el físic estudiós de l’atzar i autor de The Enigma of Time, va dir davant d’un públic expectant: “Things happen!“. Sí efectivament, les coses passen.
I jo, en primera persona i en contra de moltes opinions crítiques envers El incidente, he de dir que aquest és el nucli fonamental de la pel·lícula de M. Night Shyamalan i per aquest motiu em sembla una obra valenta i trencadora. El incidente és més que una broma, com escrivia Carlos Reviriego a Cahiers de Cinéma d’aquest mes de juny, és més que aterirrir somrient, és el muntatge de tot un aparell escenogràfic per dir que no es pot dir res, mentre ho explica tot.
Shyamalan parteix d’Els ocells de Hitchcock i va molt més enllà perquè, així com en la pel·lícula del seu mestre era evident i objectivable que els ocells atacaven la gent i es revoltaven contra el gènere humà en una mena de venjança col·lectiva, a El incidente, un professor de ciències d’institut (Mark Walberg) intenta donar una explicació perquè és un científic i cerca respostes però, ni ell mateix, està massa segur que, la seva, sigui l’autèntica resposta.
De sobte el món sencer perd les ganes de viure -potser no tingui massa sentit seguir existint en aquest món…?- i la resposta és la natura. Però la natura no es mou com els ocells de Hitch i els arbres només deixen que el vent vincli les seves branques. És tan terrorífic tot plegat? És possible que això ens espanti?. Evidentment Shyamalan sap moure amb mestratge els mecanismes que ens aterren; com el moment en què els protagonistes apareixen en la granja d’una dolça àvia i tot acaba recordant el clàssic conte de Hansel i Gretel.
Ens parla de terrorisme de paranoia americana, d’egoisme i de malignitat intrínseca a l’espècie humana. I tot, per acabar dient que no hi ha respostes, que l’única cosa certa en aquest món és precisament que les coses passen i que vivim sotmesos a la incertesa.
Les coses passen senyors i senyores…!!!! I que sigui per molts anys !!!
Jo fa ja temps que he desistit d’en Shyamalan. El sexto sentido em va encantar, el Protegido em va semblar interessant, Señales, la vaig trobar passable, El Bosque em va indignar i La Joven del agua em va aborrir. Ja no n’espero res de El Incidente. A més el Marc, em va dir que era la pitjor pel.lícula que ell havia vist mai així que he pensat que 6,80 euros els puc destinar a alguna altra cosa més constructiva, je je.
La que no he vist del Shyamalan és la que va rodar abans d’El Sexto Sentido, que no té res a veure amb tot aquest món críptic i metafòric del director i que es diu Los primeros amigos. Potser em convindria recuperar-la per retrobar-me amb els excel.lents origens cinematogràfics d’aquest director, no?
Benvolgut i fidel comentarista,
Obre la teva ment i pensa que en Marc després del programa de divendres, crec, que ja van començar a dubtar????
T’aconsello veure El incidente com un experiment, sense prejudicis i veuràs que el tema és important i que la pel·lícula no és gens fàcil, que Shyamalan, segueix tenint un saber que encara ens donarà sorpreses.
Per cert, El bosque és una excel·lent pel·lícula que, temps després, he pogut associar amb un petit llibre d’Amos Oz anomenat Inesperadament al fons del bosc que he llegit amb els meus petits ratolins. També parlar d’incomunicació, aïllament, por, control social i paranoies, què més vols en els temps que corren?
Ratatouille
M’estàs temptant, m’estàs temptant… hi aniré.