Monthly Archives: June 2010

LLUNES SENSE MEL

1 Reply

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/0Q5qucgIaew" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

Benvolguts devoradors d’ombres,

 

Aquesta setmana celebrem  un dinar de casament perquè s’acaba la temporada de la 8 i Mig,  però no sempre els casaments volen dir  final feliç.  Melinda i Nik dei­xen Albània per anar en vaixell a Ità­lia i poder viure allí el seu amor pro­hibit. Vera i Marko marxen de Sèrbia per anar a Àustria, on ell podrà des­en­volupar la seva carrera de violon­cel·lista a l’Orquestra Filharmònica de Viena. Veuran com els seus somnis es compliquen quan pretenen travessar unes línies arbitràries  anomenades fronteres.

 

Durant molts anys Emir Kusturica (Underground, 1995) va ser, gairebé, l’únic director de l’antiga Iugoslàvia, conegut  més enllà de l’Europa de l’Est i juntament amb les seves pel·lícules va introduir la música dels Balcans de Goran Bregovich. Posteriorment,  Danis Tanovic i la seva En terra de ningú (No man’s Land, 2001), ens oferia la visió del conflicte balcànic des del cantó bosnià i concretament,  des d’una trinxera, descrivia una situació del tot surrealista de la qual ningú en podia sortir airós. Ara, Goran Paskaljevic construeix el relat perfecte,  amb un visió molt naturalista i el recurs del muntatge paral·lel,  de dos casaments que,  segur que ens recordaran els de Kusturica però que, més enllà de la referència etnogràfica,   serveixen per escriure la història d’una impossible Europa sense fronteres que s’ha pretès construir en els darrers anys i que cau, com un gegant amb peus de fang,  a conseqüència de les batzegades del  terratrèmol econòmic.

 

Paskaljevic construeix un retrat molt crític de la situació d’Europa que ens arriba profundament perquè compta amb un seguit d’actors capaços de transmetre’ns unes històries molt humanes i rabiosament actuals. Certament,  una pel·lícula que cal veure i meditar,  si més no, fins al mes de setembre; quan  la Sala 8 i Mig tornarà a obrir les portes a la versió original amb noves propostes de bon cinema.

 

Bon profit, bones vacances i bon cinema que no ens falti!

 

RATATOUILLE

 

 

 

 

 

 

ENTRE TULIPES

2 Replies

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FQwfFA4gR5s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquesta setmana , a la Sala 8 i Mig, una especialitat  del Kazakhstan que farà les delícies dels paladars amb deliris d’exotisme. Tulpan és la història d’Asa, un soldat que  torna a casa, amb el seu cunyat i la seva germana, després d’acabar el servei militar i, com qualsevol jove que es vulgui establir pel seu compte i tenir el seu propi ramat, ha de tro­bar una xicota per a casar-s’hi. Tul­pan és, gairebé, l’única candidata, però vol marxar del poble per poder estudiar, i l’excusa per refusar el seu pretendent és que té les orelles molt grosses. Asa haurà de fer valer el seu enginy si vol aconseguir l’amor de la noia.

 

Sergei Dvortsevoy, que fa uns mesos va impartir classes a Barcelona, al Màster de Creació Documental de la UPF, és un dels documentalistes més reconeguts dels panorama actual. En aquesta ocasió, ens presenta el seu primer llarg de ficció i, de fet, Tulpan té la virtut del hiperrealisme d’un document gràfic sobre la vida dels pastors de l’anomenada “estepa de la fam” on el protagonista hi vol construir “un trosset de cel” amb la seva estimada Tulipà. La senzillesa de la proposta ens captiva i ens porta a deixar-nos arrossegar per les estepes amb els llarguíssims plans seqüència, que han fet famós al director que roda enamorat d’un espai i d’una forma de vida que, a nosaltres, ens resulta del tot excèntrica.

Malgrat l’estranyament que ens pot provocar els seu visionat, és una proposta que, com la vida, pot ser naïf, còmica o profundament dramàtica però que, sobretot, té la voluntat de ser molt humana. Potser per aquestes raons, ha tingut un llarg itinerari de premis que va començar amb el Premi al Millor Director al Festival de Gijón 2008 i ha seguit amb Millor Pel·lícula a Pusan, Montreal i Tokyo i a la secció An Certain Regard de Cannes 2009, per arribar, finalment, a ser candi­da­ta a millor pel·lícula de parla no an­glesa, a la darrera edició dels Oscar.

I per acabar les postres se serviran al Caixaforum i els amfitrions son la gent d’Intermón Oxfam que organitzen:

V FESTIVAL INTERNACIONAL de

CURTMETRATGES AcTÚa 2010

d’Intermon Oxfam

divendres 11 i dissabte 12

18’30h.  fins a les 21,30 h.

Més de 70 realitzadors de 22 països, competeixen en la V edició del Festival de Curts AcTÚa d’Intermón Oxfam que va néixer i existeix, com a eina de reflexió i sobretot de canvi per a sortir de la pobresa

Bon profit!!!

RATATOUILLE