Monthly Archives: April 2010

TARONGES MECÀNIQUES REMASTERITZADES

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/enwnM8vMkws" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Benvolguts:

Aquesta setmana, a més a més de tornar a sopar al Foyer  -en aquest  cas del Teatro alla Scala de Milano-  amb Plácido Domingo interpretant el pirata  Simon Boccanegra,  dijous dia 29 a les 20 h, podreu tornar a rememorar els vells sabors del cinema en estat pur.

No és una qüestió de gustos dir que Stanley Kubrick és i serà un dels millors directors del món mentre el setè art existeixi: la seva carrera farcida d’obres mestres, ens  ho demostra . Quan va voler fer una pel·lícula de romans, va rodar la insuperable Espartaco, quan es va posar a fer pel·lícules d’època, va fer Barry Lindon que és com anar a passejar pel Louvre, el Prado, l’Hermitage i el British Museum d’una sola volta. Segur que si aneu a visitar aquests emporis de l’art  no hi trobareu tants paisatges exquisidament pintats com a la pel·lícula de Kublrick i, evidentment, si algú es posa a pensar en ciència ficció, el primer que li ve al cap es 2001 Una odissea a l’espai i quan algú pensa en el calfred més radical que ha sentit mai dins una sala de cinema, li ve al cap el boig de Jack Nicholson corrent amb un ganivet a la mà  a El resplandor i seguidament un altre calfred: el de La taronja mecànica. Una de les disseccions més potents sobre les subtils -o no- formes de control social que exerceix l’estat sobre els individus.

A la 8 i Mig no hem volgut deixar passar l’ocasió de recordar el desè aniversari de la mort del genial Stanley Kubrick i presentar  una de les seves obres mestres degudament endreçada,  remasteritzada i en VOS per a delectar als gourmets més exigents i entradets en anys i carns que podrem tornar a rememorar aquells meravellosos temps del cineclub clandestí. Però no és només un menú per a velles glòries, no, és sens dubte la millor oportunitat per a que els més jovenets puguin veure l’obra d’art en el millor format que es mereix: el cinema en 35 mm.

L’altra proposta la signa un jove cuiner anomenat West Anderson que el 2007 ens va portar a l’Índia amb el seu Viaje a Darjeeling. El plat està cuinat a foc lent,  amb la tècnica de l’stop motion i està basat   en una recepta literària signada per Roald Dahl titulada El fantástico Mr Fox que farà les delícies de totes les famílies que es resisteixen a sortir cap al cinema cada cop que s’anuncia una estrena en 3D.

I desprès d’aquest menú ja podeu anar preparant els “palillets xinesos” perquè la propera setmana s’obre el BAFF i ens atiparem d’especialitats asiàtiques.

Bon profit i bon cinema!

RATATOUILLE

SOPAR AL FOYER

Benvolguts,

Dir-vos que els temps estan canviant per al cinema,  no és pas una cosa nova. El 3D semblava la darrera revolució cinèfila i,  per a  alguns,  el perill que el setè art acabés presoner de la forma i no del fons: una mica com servir pizza congelada en safata de plata i cristalleria de Bohèmia.

Doncs no patiu resistents perquè l’òpera entra al cinema per la porta gran i entre tots haurem d’aconseguir que les retransmissions del Liceu o l’Scala de Milano,   siguin més nombroses que les del Camp Nou.  I és que sopar al Foyer no és el mateix que menjar un bocata, ni que sigui  a la catedral del futbol.

flyera6_ca_dors2

Però aquí no s’acaba tot perquè aquesta setmana podrem tornar al món dels somnis on els conills parlen, hi ha reines malvades i reines bones i els homes són molt rars i porten barrets grossos i rellotges de butxaca. Tim Burton ens servirà la seva visió personal i intransferible del text de Lewis Carroll, Alice in Wonderland. No oblideu que Burton és un cuiner creatiu i que davant de  la possibilitat de reelaborar un plat que ja s’excedia per la seva gosadia, podem quedar molt i molt sorpresos i, fins i tot, garratibats però, jo personalment, no m’ho penso perdre perquè les dents ja se’m posen llargues només de pensar que algú té l’oportunitat de guanyar-se la vida treien el fre a la seva imaginació.

La sala 8 i Mig ens ofereix un plat molt curiós: de fusió,  a mitges entre la cuina àrab i l’americana. Es tracta d’Amreeka, una història d’aquelles que ens arriben molt a fons perquè sap trobar la rialla en aquelles situacions que molts cops ens angoixen. Ha passat pels festivals de  Sundance, Valladolid i d’altres on ha estat reconeguda.

La Filmo s’acomiada amb un plat rodó, extraordinari, complexe,  difícil i imprescindible. Das weisse band (La cinta blanca) de Michael Haneke que si encara no heu degustat,  no podeu deixar de posar al vostre menú de cap de setmana. A l’Antiga Audiència a les 9 del vespre de divendres i,  a més a  més, és la darrera projecció de la Filmo organitzada per Anima’t i ens direm adéu esperant que des del Consistori es doni continuïtat a la Filmoteca el proper curs,  tot i que jo,  com a programadora d’aquesta iniciativa,  no deixaré de sentir la pèrdua i potser també deixaré  anar alguna llàgrima de rosegadora.

I per acabar, com sempre, us desitjo bon profit,

RATATOUILLE

CUINA MINIMALISTA AMB RETROSABORS

Benvolguts,

Aquesta setmana, de primer plat,  tenim Petit Indi, cuina catalana  a les antípodes del Bulli.  Marc Recha ens porta un plat fet amb ingredients del seu propi hort, sense cap mena d’embolcall i servit en safata plana i llisa. Així és el cinema de Recha i així s’ha d’acceptar. Cal anar-hi sense pressa i adaptar-se al seu tempo, deixant que la lletjor aparent de les imatges es vagi transformant gràcies a la seva mirada i, així,  tindrem l’oportunitat d’aprendre a mirar per  veure de forma diferent els llocs que,  molt sovint,  obviem i fins i tot refusem. Tot un repte que podreu afrontar a la 8 i Mig.

L’altre plat indispensable,  que us proposo com a segon, és Five Minutes of Heaven de Oliver Hirschbiegel. Els que vàrem tenir la sort de veure-la a Donostia potser  repetirem perquè ens va deixar, a la boca,  un sabor desconegut. Una nova manera de reflexionar sobre el terrorisme i els reality show. Una proposta ineludible am Liam Neeson i James Nesbitt   en estat de gràcia interpretativa.

I, finalment, a la Filmo, divendres a les 9, El primer dia del resto de tu vida. Una comèdia agredolça, més dolça que agre, que ens parla de com cal aprofitar el temps que passem per aquest món amb molta alegria i posant-hi ganes.

Bon profit devoradors,

RATATOUILLE.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/h5-Hg1O4zzE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]