[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xs43I5OQi7Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Definitivament Terry Gilliam és el cuiner més creatiu del cinema contemporani, és un home que deixa córrer la seva imaginació, que no li posa fre i aquesta flueix com un riu que ens porta de riba en riba en un viatge de degustacions que, a cops, sembla fet de viandes adobades amb bolets al•lucinògens. Fins i tot la solució visual que va haver d’adoptar per poder suplir Heath Ledger és tant encertada que si penseu la pel•lícula, només amb ell, en el paper de Tony, no us agradarà tant com en la forma en què el director ens la serveix.
Alguns em diran que és una cuina massa condimentada, massa recargolada i barroca i d’altres es deixaran portar per aquest univers d’olors, colors i sabors. El que no es pot negar, de cap manera, és que Terry Gilliam és també un gran narrador d’històries que entren i surten d’altres històries en una mena de xarxa narrativa que esclata per tot arreu com un castell de focs d’artifici.
És necessari que qualsevol bon narrador, com ho és ell, lloï l’art d’explicar històries i no parar de fer-ho mentre quedi un sol home damunt la terra, encara que pugui semblar que ja s’han explicat totes, perquè només des d’aquesta postura es pot justificar la pròpia necessitat de seguir fent cinema. Però a més d’aquest primer al•legat, Gilliam pot parlar-nos de l’eterna història de Prometeu en què els homes necessiten emular els deus i venen la seva ànima per tal d’aconseguir l’eterna joventut o la immortalitat, una història d’amor i també una història de denúncia social que no ve gens malament en temps d’aprofitats i estafadors de guant blanc.
En fi, que com diuen els firaires: “passin i vegin” que no se’n penediran perquè, a més, cadascun podrà veure el que vulgui ja que a l’altra banda de l’espill tot és possible i només s’accepten les regles de la imaginació i com ja sabeu, aquesta no en té.
Bon profit amics,
RATATOUILLE
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/j1Hkve3FSE4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Em va agradar força!! A nivell visual i creatiu, impecable, a nivell d’argument força bé. No em va decepcionar.
Què tal Petit Indi?
Petit indi és Marc Recha i agrada o no agrada, aviso…! Ja saps que en sóc fan i més des que em fas facilitar fer-li una entrevista. És una història íntima, d’una Barcelona que no ven i d’un jove que viu en el seu món fins que ha de despertar i la reacció és contundent i inesperada, brutal! Em va recordar molt una escena de Novecento de Bertolucci d’una violència salvatge que no et puc explicar perquè sinó et trencaré la màgia quan vagis a veure-la.