Moins chers amis,

Alain Renais va construir els diàlegs dels seus personatges d’On connaît la chanson (1997) amb lletres de músiques de cançons conegudes,  la meva àvia Guadalupe era capaç de parlar encadenant dites populars que donaven significat a totes les seves vivències i és per això que avui he recordat una de les seves preferides:  “Déu apreta però no ofega” que li va permetre sobreviure a una guerra fratricida i una postguerra famolenca amb un nivell d’estoicisme molt i molt lloable. Sortosament jo l’aplico en una altra situació molt fes afortunada i és que després de comunicar-vos el trist òbit del nostre amic TCC avui us puc dir que per primer cop a Tarragona i concretament a Les Gavarres s’estrena una pel·lícula d’un director invisible fins a dia d’avui però que a França és un home de solvència provada i qualitat contrastada: es tracta de Arnaud Desplechin de qui el MICEC-O8 en va projectar una àmplia mostra:L’aimée (2007 ), Rois et reine (2004), En jouant ‘Dans la compagnie des hommes’ (2003),  Esther Kahn (2000),  La sentinelle (1992),  La vie des morts (1991).

Aquesta setmana s’estrena Un conte de Noël (2008) en VOS que us permetrà sentir la meravellosa veu envellutada de Catherine Deneuve i tornar a veure el monstre de l’actuació Mathieu Amalric que ja ens va enamorar Le scaphandre et le papillon (2007, La question humaine (2007) i la més popular Quantum of Solace (2008) enfrontant-se al més temible dels agents amb llicència per a matar.

Un conte de Noël no és de cap manera una pel·lícula de Nadal, no cal que hi patiu aquells no us agrada celebrar les coses fora de lloc. Es tracta d’una salvatge pel·lícula sobre la família i les relacions familiars on Amalric intenta matar la mare Deneuve (des del punt de vista froidià, és clar) cosa que no el deixa indemne. Drama corrosiu i cinema intel·ligent -del que us dic que pensa per si sol- que no us podeu deixar perdre i del qual seguirem parlant. Refinada cuina francesa de la millor qualité dirigida als llepafilms més primmirats.

Però això no és tot perquè també comptem amb l’estrena del documental més premiat (Oscar, Bafta, crítica…) de l’any 2008 Man on wire que narra la història de l’equilibrista  Philippe Petit que el 1974, amb només 24 anys,  va aconseguir llençar un cable entre les dues torres bessones del World Trade Centre i caminar-hi per sobre,  sortint-ne totalment indemne i  sense cridar l’atenció de cap agent de seguretat. L’acció que ara entraria en el terreny de l’art conceptual va ser anomenada el “crim més artístic de la història”. En fi, un autèntica delícia que tampoc podeu deixar escapar.

I per descomptat, bon appétit

RATATOUILLE