Benvolguts Crispetaires,
Aquesta setmana podrem gaudir d’una autèntica deconstrucció culinària: es tracta d’El curioso caso de Benjamin Button basada en l’obra original de F Scott Fitzgerald que es va inspirar en un relat de Mark Twain on es podia llegir un citació que, més o menys, deia així: “la vida seria infinitament més alegre si poguessim nèixer als 80 i ens acostessim poc a poc als 18”. Però els anys 7o Manuel de Pedrolo en el seu llibre Trajecte final també va escriure un conte curt anomenat El regressiu que ens va fer agafar calfreds a més d’una amb la proposta d’anar desfent anys fins arribar a ser un nadó indefens als final dels nostres dies.
Les fans de Brad Pitt passaran una mala estona, la primera part de la pel·lícula, veient l’home més bell del món convertit en un vell però, no hi patiu que tot és a fi de bé i cap al final us podreu posar les botes amb un extrordinari desplegament dels encants del nostre heroi.
En el cas de Button, l’home neix amb l’aparença d’un bebé de 80 anys i a partir d’aquí tot s’explica en clau de realisme màgic però a l’estil USA cosa que desvirtua força el realisme màgic que, tot s’ha de dir, és propietat intel·lectual de Gabriel García Márquez i Mario Vargas LLosa. Tot plegat un nou repte per David Fincher que haurà de demostrar que pot mantenir el nivell de Zodiac, Fight Club (1999) o The Game (1997.
L’altre plat és típicament americà i té dos ingredients fonamentals: corrupció política i mitjans de comunicació. Dieta sana per a periodistes i tot tipus de personatges que es distreuen posant-se en la vida dels altres amb males arts i ganes de pujar el share . Ron Howard és el cuiner experimentat que després de cuinar The Da Vinci Code (2006), un plat molt anomenat però que ens va deixar sense cap sabor de record, intentarà posar-se al nivell de A Beautiful Mind (2001) o Cinderella Man (2005) que van merèixer un major reconeixement entre la crítica culinària.
Així doncs El desafio: Frost contra Nixon planteja el duel que el periodista David Frost va voler mantenir amb Richard Nixon en una entrevista, cara a cara televisada, temps després que el president hagués deixat el càrrec a causa de l’escàndol Water Gate. I per cert, si l’expresident Nixon us recorda a Comte Dràcula, no esteu al·lucinant, no, simplement és que Frank Langella va ser el Dràcula més sexi dels anys 70.
A la cuina de l’Antiga Audiència, divendres a les 20.30 hi trobarem un plat que ens va deixar un gust tant potent fa uns quants mesos que encara repetirem: Antes de que el diablo sepa que has muerto de inigualabre Sidney Lumet que quan mes cuina millor ho fa. És ben bé una olla podrida castellana tot i que sigui cuina americana i cal prendre l’ENO per fer-ne un traguet, tot just havent sortit del cinema. Però no hi patiu que la despesa en bicarbonat ja s’ho val . I diumenge a les 20,00 cuina xinesa per acabar la setmana: Mil años de oración de Waine Wang que després de Smoke va passar un període de desorientació intentant cuinar com els americans i que finalment ha tornat a descobrir la cuina xinesa i ha acabat fent cuina de fusió aconseguint uns sabors i textures que mereixen la nostra atenció.
I per si no en hi ha prou, aquí teniu la darrera revista Under Water, concretament el número 1 on podreu trobar un menú de degustació molt suggeridor.
Avui, més que mai bon appètit,
RATATOUILLE