Imagineu per uns moments que amagat entre els ingredients d’un exquisit tortell de nata i crema hi ha una  petita dosi   d’àcid sulfúric. D’una banda,  no podeu deixar  pensar que el pastís és realment exquisit, que el pastisser és un gran artista,  però que d’altra, el vostre estómac s’està foradant per moments amb l’àcid que heu acabat d’ingerir.

Això és Revolucionary Road. Ni més ni menys que això: una cirereta enverinada. El verí, no obstant,  no fa el mateix efecte en totes les edats i esdevé especialment corrosiu i mortal entre aquells que ja porten més de deu anys compartint casa i vida, tenen fills i les il·lusions enterrades sota tones de ciment armat.

És una mena de mirall on es pot veure la generació “entrepà”,  és a dir, els que tenen  cura tant de la generació anterior com de la posterior, els que són funcionals per al sistema:  treballen,  voten amb vot útil, no tenen temps de queixar-se perquè estan massa ocupats i paguen rigorosament a hisenda. En fi, tot un prodigi de responsabilitat ciutadana!

Tan perfectes són que tothom els enveja perquè viuen en cases unifamiliars i tenen un parelleta de fills moníssims que, potser, fins i tot, treuen bones notes.

L’únic problema és que ells no són feliços perquè, de sobte, un dia s’adonen que els han venut una moto que no funciona, perquè té el motor trencar i no els portarà a l’arcàdia  que havien somniat de joves.

 Sam Mendes no té pietat i, tot i que per uns moments decideix deixar somniar els seus protagonistes, ben aviat els torna a enfonsar en un forat negre del qual ja no podran sortir mai més.  I, de passada, deixa ben clar, per a tots aquells que podien haver pensat una altra cosa, que somniar a partir dels quaranta està totalment prohibit i, a més, és perjudicial per a la salut.

L’únic consol, després d’aquesta ingesta d’àcid que ens portarà irremissiblement a l’UCI i d’aquí a la tomba, és que hem vist una obra amb un nivell interpretatiu de cum laude i, per descomptat, d’Óscar a més  d’una posada en escena  d’una sobrietat impecable; en resum, una peça de rellotgeria que funciona amb una precisió que, fins hi tot,  envejarien els suïssos.

RATATOUILLE