CANELONS DE L’AVI

Estimats,

Avui sí, finalment, us puc presentar el plat únic que estava esperant des de l’estiu. Ja sabeu que peco d’impaciència i que un plat de la potència del d’aquesta setmana només potser una menja de gran festivitat i de temps de fred rigorós i, per aquest motiu, arriba per Nadal.

L’afamat xef Clint Eastwood ens serveix Changelling amb una Angelina Jolie insuperable i un John Malkovich en el seu punt just i de la mateixa manera que la setmana passada us enlairava els experiments visuals de Wong Kar-way, les seves formes i textures, avui us he d’alabar la cuina clàssica de l’avi Clint que mai no passa de moda i que se supera a cada nou plat. Eastwood, sens dubte, fa els millors canelons del món amb les més exquisides matèries primeres (guions perfectes, temes punyents) i els remata amb una salsa beixamel amb flaires de nou moscada (bons actors i direcció ferma).

Jo estic ben segura que, per tot plegat, li posaran una estrella més a la Guía Michelín encara que a Venècia, els italians, que no suporten que ningú cuini la pasta millor que ells no li van reconèixer els seus mèrits.

Si no m’atura algú me’n menjaré una dotzena!

RATATOUILLE

4 thoughts on “CANELONS DE L’AVI

  1. Belen

    Ester, estic com tu, esperant aquest plat des del primer primer tastet visual que en vaig tenir d’ell. Tinc moltes ganes de comprovar el seu sabor, el cuiner per mi és un dels millors i els ingredients de primera calitat. Suposo que ens posarem les botes! No tinc cap dubte que serà així!

  2. dolors mestre

    com que no tinc ganes d’escriure, només unes pinzellades (són pròpies de la pintura, però tant és).
    pinzellades GOMORRA: SÍ MAREIG, SÍ PRIMERS PLANS, NO GLAMOUR, NO FILM, NO REPORTATGE, NO JUTJAR, NO PREGUNTAR, SI PRESENTAR, SI EXPLICAR, SÍ INTERESSANT, SÍ SANG, NO FETGE, SÍ MOLT BÉ.

    pinzellades MY BLUEBERRY …: SÍ JUDE, SÍ PRIMERS PLANS, SÍ PHOTOSHOP, SI XIQUES SINUOSES I ESTIMULANTS, NO PASSA RES, SÍ TREN, SÍ JUDE, SÍ MÚSICA, SÍ LLAVIS, NO PASSA RES, NO PARAULES, SÍ MOLT? FORÇA BÉ.

    l’Eastwood en començar l’any.

  3. Ratatouile

    Dues ratolines molt espavilades,

    Belen parla el llenguatge dels gourmets com si hagués començat de petita i la Dolors que tot i dir que és de lletres és més de ciències que molts m’ha donat una nova idea per una nova secció. La del SI I NO.
    M’ha agradat molt com Dolors arriba a la conclusió que tot i no passant res una pel·lícula està força bé. Però el cert és que sí que passa perquè tot plegat és una itinerari per al retrobament, primer, de la protagonista amb sí mateixa que ha d’aprendre a trencar un vincle amorós que ja no té cap sentit i segon el retrobament amb algú que tenia davant però que de tant a prop no podia veure amb claredat.

    WKW té pel·lícules encara més lentes i més reflexives. Te’n puc deixar alguna.

    ESTHER

  4. Frede

    Molt bon dia, habitants d’aquest cau de ratolins cinèfils!!

    Heu vist ja El intercambio? Jo sí. I lamentant-ho molt li posaré un 7 sobre 10. M’apunto a la nova secció del SI i del NO

    Sí: unes interpretacions brillants (Jolie i Malkovich, perfectament nominables als Oscar)
    Sí: austeritat en el llenguatge, duresa en el retrat de les emocions. Eastwood en estat pur.
    Sí: Ja hem vist aquesta pel.lícula altres vegades, i de la mà del mateix Eastwood. No aporta gairebé res de nou a Mystic River o a Million Dollar Baby. Directament no les supera.
    SÍ: Massa rígida. Eastwood vol fer un clàssic i es nota que tot, a la pel.lícula, gira entorn aquesta idea preconcebuda. En aquest sentit “Banderas de nuestros padres” i “Letters from Iwo Jima” si suposaven un avenç significatiu en la seva carrera com a director. El intercambio, no.
    SÍ: És una història real, no una pel.lícula basada en fets reals. Suposo que la recerca de la precisa fidelitat a la realitat et limita molt creativament.
    SÍ: Espero que arribi Gran Torino, la nova del director que ja tè pràcticament enllestida i espero que sigui millor que El intercambio.
    SÍ: Angelina Jolie s’ha d’engreixar una mica. Està anorèxica

    NO arrisca gens. Eastwood fa el que sap fer, ho fa bé i ja està. Jo esperava alguna cosa més
    NO és una obra mestra. A la pel.lícula li falta ritme, s’encalla en alguns moments i es recrea massa en una història que s’esgota quan coneixem el destí dels nens.
    NO crec que hagi de guanyar cap Oscar. Queden per veure Revolutionary Road, The curious case of Benjamin Button o Frost/Nixon entre d’altres, però no podem perdre de vista tampoc El caballero oscuro que almenys per ara, per a mí és la millor pel.lícula de l’any.

    Frede

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *